Diferència entre les revisions de "Monarquia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tambe' a 'també')
m
Llínea 1: Llínea 1:
La '''monarquia''' és una forma de govern on el carrec suprem d'un Estat es vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este carrec es el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
+
La '''monarquia''' és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
  
L'estat que es regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
+
L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
  
Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el farao era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
+
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
  
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
+
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
  
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, on el monarca te el poder total en térmens politics (no existix la divisio de poderes). D'esta forma, el monarca disposa del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
+
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
  
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern es troba a mig cami entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero mante una important influencia politica.
+
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.
  
  
 
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]

Revisió de 17:52 26 ago 2013

La monarquia és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: rei, emperador, sar, kàiser, etc.

L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.

A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per Deu. En l'antic Egipte, per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.

En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En Europa, s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.

Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.

Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.