Canvis

11 bytes afegits ,  19:38 29 ago 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
La monarquia es una forma de govern on el carrec suprem d'un Estat es vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este carrec es el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regio, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
+
La '''monarquia''' es una forma de govern on el carrec suprem d'un Estat es vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este carrec es el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
    
L'estat que es regit per un monarca, tambe pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
 
L'estat que es regit per un monarca, tambe pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
   −
Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per Deu. En l'antic [[Egipto]], per eixemple, el farao era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
+
Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el farao era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
    
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
 
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
109 448

edicions