6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − [[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 130104 00063 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Entrada principal</center>]] − − − − − − − El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el [[sigle XVI]] damunt un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors.+ − Es tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del [[Renaiximent]] i en el mateix varen participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps.+ + − Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calabria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el [[sigle]] passat fon presó i ara és la seu de la [[AVL]].+ + + − ===Resenya històrica===+ − La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germana de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]] i despuix de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit varen triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri a soles es conserven rests arqueològiques.+ − El [[Papa]] va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en l'any [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.+ − A fi de complir els desijos de la seua esposa el Duc es va traslladar al monasteri jerònim de Sant Bertomeu en [[Valladolit]], a on tenia seu la cort, i va demanar als flares que s'establiren en [[Valéncia]]. Per decret de Pau III, a instàncies del Duc, se suprimia l'antic monasteri de Sant Bernat en l'any [[1544]] que a partir de llavors passava a pertànyer a l'Orde jerònima en el nom de Sant Miquel dels Reis.+ + − El Duc va portar a Valéncia a dos importants arquitectes del moment: [[Alonso de Covarrubias]] i [[Juan de Vidaña]]. Segons el pare [[José de Sigüenza]] varen realisar «una bona traça del monasteri i Iglésia, que si totalment s'eixecutara, i el Duc tinguera més llarga vida, fora una de les més valentes coses que tinguérem». La traça va arribar a vore-la Orellana que va declarar que estava firmada per Covarrubias. Este va tornar a [[Toledo]], i l'obra fon començada per Juan de Vidaña.+ − La primera pedra fon colocada en [[1548]] pel bisbe i el Duc i portava gravades les armes del seu fundador. La mort del Duc va succeir en [[1550]] llegant al monasteri els seus diners, joyes i la seua riquíssima biblioteca. Este llegat haguera servit per a la continuació de les obres, pero el seu palau fon saquejat la mateixa nit de la seua mort.+ − Les obres del monasteri es varen continuar vint anys despuix en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, varen considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això varen prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que varen reproduir en mínimes variants i en menor dimensió.+ + − La construcció del monasteri es va prolongar durant el [[sigle XVII]], iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de l'any [[1601]]. En el [[sigle XVIII]] es varen fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia.+ − + − En l'any [[1802]] es va erigir enfront de la frontera de l'iglésia una porteria a la vora del Camí Real de Morvedre per a rebre, segons resava una làpida commemorativa, la visita de [[Carles IV]] i [[María Luisa de Parma]]. En l'any [[1811]] els flares abandonen el monasteri davant de l'imminent arribada de les tropes franceses, permaneix deshabitat fins a [[1814]]. L'edifici va quedar una miqueta deteriorat puix es coneix que la comunitat religiosa es va vore obligada a fer algunes reformes despuix de la seua tornada. En una acta capitular de [[1814]] s'acorda «es derroque el saló vell i el restant d'obres contigües a aquell per amenaçar ruïna». + − En l'any [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.+ + − Despuix de la desamortisació, les obres d'art i llibres que quedaven despuix d'haver segut objecte de saqueig en la guerra de l'Independència, varen ser traslladats al [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] i bona part dels llibres, entre els que es troben els procedents de la valiosa biblioteca del Duc de Calabria, es varen destinar a la Biblioteca Universitària.+ − Impedida la seua demolició per l'Ajuntament en un informe previ de l'[[Acadèmia de Sant Carles]], fon destinat a asil i a presó, lo que va motivar la construcció de les ales penitenciàries del pati nort, la galeria carcelària inserta, per demolició interior, en l'ala oest del claustre Sur, la compartimentació i colmatació de celes en tot l'immoble resultant i les garites en la muralla circumdant. La nova porteria es va destinar a cos de guàrdia.+ − Entre els anys [[1997]] i [[2000]] varen ser realisades les obres de rehabilitació del conjunt per al seu destí de seu de la [[Biblioteca Valenciana]], integrant la representació arquitectònica de les seues tres etapes més importants: els rests arqueològiques de l'originari convent cistercenc, la configuració predominant del convent jerònim i la complimentació tipològica efectuada en la seua adaptació penal. Varen comprendre aixina mateix delicades actuacions de restauració arquitectònica –Restitució constructiva, espacial i morfològica- centrades, particularment, en els cossos i elements d'edificació de l'antic convent jerònim que havien patit major alteració: el claustre sur, les seues dependències circumdants, les torres originàries i els pabellons que tanquen el front oriental del monument.+ + + + + − + − + − El monasteri es va alçar sobre el monasteri cistercenc de [[Sant Bernat]] de [[Rascanya]] del [[sigle XIV]]. − − Era de planta quadrada, realisat en fàbrica de tàpia i de rajola per al claustre i dependències. La selleria es va utilisar únicament per als arcs del claustre, cantons, arcs, pilastres i nervis de l'iglésia. El claustre tenia dos plantes la inferior en galeria d'arcs apuntats i la superior en pilars de rajola. − − Al voltant del [[claustre]] es disponien les dependències comunes, mentres que en la planta superior es trobaven les celes. L'[[iglésia]] era d'una [[nau voltada]] en cinc [[capella|capelles]] entre [[contrafort]]s a cada costat i capçalera recta. Despuix de la capçalera es trobava un chicotet claustre en la residència de l'[[abat]] i la enfermeria. − − [[Covarrubias]] va contemplar l'ampliació de l'iglésia cistercenca i la construcció d'un nou claustre al sur del conjunt mantenint el claustre nort dins d'un procés de substitució que hauria d'haver conseguit la totalitat. Les traces del monasteri firmades per este consistien en una planta rectangular en una gran iglésia central, i dos claustres laterals en quatre torres angulars en els cantons del conjunt. − − Els claustres estaven units per una escala imperial. La paralisació de l'obra fins a [[1571]] va supondre el canvi de l'ubicació de la [[capella dels Reis]] i el canvi del disseny del claustre prenent com a eixemple el [[claustre dels Evangelistes]] del l'[[Escorial]]. − − En l'any [[1600]] [[Juan Cambra]] alça l'escal'imperial als peus del temple i acaba la capella dels Reis i les [[alqueria|alqueries]] del costat oest i nort del claustre. El claustre està dividit en dos plantes, en la sur es trobaven les dependències comuns com ara: la [[sala capitular]] a l'est, la [[llibreria]] al sur i l'aula per a llegir i capella dels Reis en el costat oest. En la planta principal i en la superior es trobaven les celes. La cela del prior es trobava situada en el primer pis de la torre sur-est. − − La nova iglésia fon començada en l'any [[1623]] aprofitant l'anterior construcció cistercenca, pel mestre pedrapiquer '''[[Pedro d'Ambuesa]] '''. L'iglésia és de planta de [[creu llatina]] en capelles entre contraforts en cor alt als peus i una [[cúpula]] sobre el creuer. Està coberta en volta de canó realisada en selleria. En l'interior utilisa pilastres toscanes d'orde jagant en fusta acanalada i el terç inferior en una estria diferent. En l'intersecció de la nau en el creuer s'alça, a manera de [[cimbori]], una cúpula sobre un alt tenor perforat per finestres i la coberta del qual arrematada en una [[llanterna]] –Cegada ya en el moment d'abordar la seua construcció– Es cobrix en teula vidriada blava. − − La portada de l'iglésia està orientada a oest sobre la frontera principal del conjunt, que dona a l'anteplaça junt en el camí real de Morvedre, i es va concebre en les seues dos torres bessones, quadrades. Estes torres estan realisades en sellars, dividides en tres cossos per cornises. Aixina en el cos inferior s'obri un va rectangular, mentres que en l'intermig s'obren dos vans. En el cos superior de les dos es troba el cos de campanes arrematat en piràmides i boles. La part central es dividix en tres cossos, en l'inferior s'obri la portada allindada d'accés en tres columnes dòriques a cada costat sobre pedestals. En el cos superior hi ha sis [[columna jònica|columnes jòniques]], també elevades per [[pedestal]]s que flanquegen la caseta central en que es troba l'image de [[Sant Miquel]]. El cos superior va haver de realisar-se posteriorment a l'incorporar columnes salomòniques deixant en el centre un va rectangular. − − El [[retaule]] de l'iglésia fon realisat per José Cavaller en marbre de diversos colors. A fra Atanacio de Sant Jeroni es deu l'enllosat, la balustrada, els fronts de les grades i tres retaules per a les capelles laterals. − − En l'any [[1756]] es va decidir derrocar el claustre nort de l'originari convent cistercenc a causa del seu mal estat. La construcció dels pabellons del nou claustre nort seguint les traces renaixentistes fon començada en [[1763]], i desenrollada en tal llentitut, que en [[1768]] encara es disponien a cobrir el cos de llevant. En algun moment a finals de sigle o principis del següent es varen paralisar les obres per falta de mijos, deixant sense eixecutar les corresponents arqueries. − − En les obres de condicionament del monasteri per a presidi es va completar geomètricament el fallit claustre nort dels jerònims i es varen derrocar les escasses restes del monasteri cistercenc. − − Durant els anys que va funcionar com a presidi es varen efectuar algunes obres que varen provocar la desaparició d'elements significatius del claustre sur. Entre elles la demolició de les voltes del sobreclaustre i de les celes del costat meridional. − − ==Excavacions== − Les últimes investigacions varen traure a la llum una monumental tomba, a on descansen el [[Duc de Calàbria]], Fernando d'Aragó, i senyora Na [[Germana de Foix]] en el monasteri de Sant Miquel dels Reis. − − {{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa a soles durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el [[29 de setembre]], data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}} − + − *[http://www.boe.es/boe/dias/2007/03/12/pdfs/A10579-10583.pdf Bienes.info|BOE|61|12 de març de 2007]+ − *[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100800_16_504214__Valencia-restos-Germana-duque-Calabria Los restos de Germana y el duque de Calabria] − *[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070906/cultura/cripta-biblioteca_20070906.html El monasterio de San Miguel de los Reyes abre al público la tumba de Germana de Foix] − *[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060630/prensa/noticias/Cultura/200606/30/VAL-CUL-247.html La corte valenciana de Germana de Foix] − == Referències ==+ − − + − [[Categoria:Arquitectura]] − [[Categoria:Monasteris]] − [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] − [[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] − [[Categoria:Arquitectura valenciana]] − [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
sense resum d'edició
[[File:Sant miquel dels reis.jpg|350px|right|thumb|<center>Sant Miquel dels Reis</center>]]
[[Image:Banco Hispano Americano (Madrid) 03.jpg|thumb|250px|Alegoria de l'economia, de [[José Alcoverro]] (1902-1905), en Madrit]]
[[File:Monasterio de San Miguel de los Reyes 17.jpg|350px|right|thumb|<center>Atra vista de Sant Miquel dels Reis</center>]]
L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 120535 00004 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Un dels clustres del monasteri</center>]]
[[File:Valencia - Monasterio de San Miguel de los Reyes 02 2017-05-01.jpg|350px|right|thumb|<center>Part coberta del clustre</center>]]
[[File:Porteria del monestir de sant Miquel dels reis, València.JPG|350px|right|thumb|<center>Porteria del monasteri</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 130023 00062 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Torres de la porteria</center>]]
[[File:WLM14ES - CONVENTO DE SAN MIGUEL DE LOS REYES DE VALENCIA 06122009 121605 00016 - .jpg|350px|right|thumb|<center>Interior de l'iglésia</center>]]
[[File:Altar de l'església de sant Miquel dels Reis.JPG|350px|right|thumb|<center>Altar de l'iglésia</center>]]
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.
== Història ==
L'història de l'economia és el registre de les activitats econòmiques a lo llarc de l'història i prehistòria humanes en tot lo món.
== Factors productius ==
=== Terra ===
'''Terra''', en [[economia]], és el concepte que comprén a tots els [[recursos naturals]] el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues [[preu]]s en el [[mercat]]).
En eixe conjunt s'inclouen les '''terres''' pròpiament dites, definides per la seua [[localisació geogràfica]] en la [[superfície terrestre]] (concepte que exclou les millores degudes a les [[Obra pública|infraestructures]] i el [[capital natural]], que pot ser degradat per les accions humanes -factors [[biogeogràfic]]s, com el [[sol]], el [[clima]], la [[hidrologia]], etc.-), els [[depòsits minerals]] del [[subsol]], i fins i tot les localisacions en [[òrbita geoestacionària]] i una part del [[espectre electromagnètic]].
En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)|capital]] i el [[treball (economia)|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic|renda]] o [[renda de la terra]].
La terra, particularment els jaciments miners i els [[camp (agricultura)|camps]] o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us [[agricultura|agrícola]] ([[terres de cultiu]]), [[ganader]] o [[forestal]] (el [[sector primari]] que identifica principalment al [[paisage rural]]); ha segut històricament la causa de tot tipo de [[conflictes socials]], [[conflicte polític|polítics]] i [[conflicte bèlic|bèlics]].
=== Treball ===
El '''treball''' o '''llabor''' és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, [[necessitats humanes fonamentals|necessitats]] i [[desige|desijos]] d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres [[factors de producció]]) cap als [[ben econòmic|bens]] i [[sector servicis|servicis]] dins d'una [[economia]].
A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el [[treball domèstic|treball de casa]] o des d'un establiment, des de la [[esclavitut]] al menut [[taller|taller artesà]], passant per la [[servitut]] i la [[aparcería]] . Pero des del sigle XIX i la [[Revolució industrial|revolució industrial]] i sense desaparéixer atres formes, el [[mà d'obra assalariada|treball assalariat]] és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el [[treball assalariat]], el [[treball autònom]] (professions lliberals, comerciants i uns atres), el [[treball irregular|treball informal o irregular]] (el qual seguix sent salari pero sense control del [[fisc]]), la [[servitut]] , aixina com un nivell de [[desocupació]] (persones que busquen i no conseguixen [[ocupació]]).
El [[salari]] és el valor del treball del pago en el [[mercat de treball]], determinat en un [[contracte]] de treball que pot realisar-se en forma individual ([[contracte individual de treball]]) o colectiva ([[contracte colectiu de treball]]).
=== Capital ===
En [[economia]], s'entén per capital un component material de la producció, bàsicament constituït per [[maquinària]], utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el [[Treball (economia)|treball]], [[Matèria primera|matèries primeres]] i els [[Ben intermig|bens intermijos]], permet crear [[Be de consum|bens de consum]]. Segons [[Michael Parkin]], el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis.
En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot la qual cosa és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (''negative equity'', en anglés).
El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat varen aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.
El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de [[Capitalisme|capitaliste]] o [[empresari]] i [[gerent]] es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes.
Igualment deu diferenciar-se el [[interés]] que obté el prestamiste de la [[Benefici econòmic|guany]] que s'obté per una exitosa activitat empresarial en el mercat, aixina com del [[salari]] que es rep pel [[treball]].
=== Organisació ===
Les '''organisacions''' són [[Organigrama|estructures administratives]] i [[Fluix de treball|sistemes administratius]] creades per a conseguir metes o objectius en el respal de les pròpies [[persona]]s, o en respal del talent humà o d'atres característiques similars. Són entitats socials que permeten l'associació de persones que interactuen entre sí per a contribuir per mig de les seues experiències i relacions al guany d'objectius i metes determinades.
Les organisacions són l'objecte d'estudi de la ciència de la [[Administració]], a la seua volta d'atres disciplines tals com la [[Comunicació]], la [[Sociologia]], la [[Economia]] i la [[Psicologia]].
Grup de persones i mijos organisats en un fi determinat. Tota organisació conta en components bàsics o essencials, entre els que es troben:
* Un grup de persones que interactuen entre sí.
* Un conjunt de tasques o activitats que es realisen de forma coordinada en la finalitat d'alcançar algun objectiu.
* Objectius i metes.
* Recursos o materials.
* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.
===Descripció arquitectònica===
== Referències ==
<references/>
==Referències==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Economics}}
{{Ciències socials}}
{{Traduït de|es|Monasterio_de_San_Miguel_de_los_Reyes}}
[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Economia]]