Canvis

m
Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'
Llínea 25: Llínea 25:  
El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.
 
El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.
   −
En [[1802]] es va erigir enfront de la frontera de l'iglésia una porteria a la vora del Camí Real de Morvedre per a rebre, segons resava una làpida commemorativa, la visita de [[Carles IV]] i [[María Luisa de Parma]]. En [[1811]] els flares abandonen el monasteri davant de la imminent arribada de les tropes franceses, permaneix deshabitat fins a [[1814]]. L'edifici va quedar una miqueta deteriorat puix es coneix que la comunitat religiosa es va vore obligada a fer algunes reformes després del seu tornada. En una acta capitular de [[1814]] s'acorda «es derroque el saló vell i la resta d'obres contigües a aquell per amenaçar ruïna».  
+
En [[1802]] es va erigir enfront de la frontera de l'iglésia una porteria a la vora del Camí Real de Morvedre per a rebre, segons resava una làpida commemorativa, la visita de [[Carles IV]] i [[María Luisa de Parma]]. En [[1811]] els flares abandonen el monasteri davant de l'imminent arribada de les tropes franceses, permaneix deshabitat fins a [[1814]]. L'edifici va quedar una miqueta deteriorat puix es coneix que la comunitat religiosa es va vore obligada a fer algunes reformes després del seu tornada. En una acta capitular de [[1814]] s'acorda «es derroque el saló vell i la resta d'obres contigües a aquell per amenaçar ruïna».  
    
En [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.
 
En [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.
Llínea 45: Llínea 45:  
[[Covarrubias]] va contemplar l'ampliació de l'iglésia cistercenca i la construcció d'un nou claustre al sur del conjunt mantenint el claustre nort dins d'un procés de substitució que hauria d'haver conseguit la totalitat. Les traces del monasteri firmades per este consistien en una planta rectangular en una gran iglésia central, i dos claustres laterals en quatre torres angulars en els cantons del conjunt.
 
[[Covarrubias]] va contemplar l'ampliació de l'iglésia cistercenca i la construcció d'un nou claustre al sur del conjunt mantenint el claustre nort dins d'un procés de substitució que hauria d'haver conseguit la totalitat. Les traces del monasteri firmades per este consistien en una planta rectangular en una gran iglésia central, i dos claustres laterals en quatre torres angulars en els cantons del conjunt.
   −
Els claustres estaven units per una escala imperial. La paralisació de l'obra fins a [[1571]] va supondre el canvi de l'ubicació de la [[capella dels Reis]] i el canvi del disseny del claustre prenent com a eixemple el [[claustre dels Evangelistes]] del l'[[Escorial]].
+
Els claustres estaven units per una escal'imperial. La paralisació de l'obra fins a [[1571]] va supondre el canvi de l'ubicació de la [[capella dels Reis]] i el canvi del disseny del claustre prenent com a eixemple el [[claustre dels Evangelistes]] del l'[[Escorial]].
   −
En [[1600]] [[Juan Cambra]] alça l'escala imperial als peus del temple i acaba la capella dels Reis i les [[alqueria|alqueries]] del costat oest i nort del claustre. El claustre està dividit en dos plantes, en la sur es trobaven les dependències comuns com ara: la [[sala capitular]] a l'est, la [[llibreria]] al sur i l'aula per a llegir i capella dels Reis en el costat oest. En la planta principal i en la superior es trobaven les celes. La cela del prior es trobava situada en el primer pis de la torre sur-est.
+
En [[1600]] [[Juan Cambra]] alça l'escal'imperial als peus del temple i acaba la capella dels Reis i les [[alqueria|alqueries]] del costat oest i nort del claustre. El claustre està dividit en dos plantes, en la sur es trobaven les dependències comuns com ara: la [[sala capitular]] a l'est, la [[llibreria]] al sur i l'aula per a llegir i capella dels Reis en el costat oest. En la planta principal i en la superior es trobaven les celes. La cela del prior es trobava situada en el primer pis de la torre sur-est.
    
La nova església fon començada en [[1623]] aprofitant l'anterior construcció cistercenca, pel mestre pedrapiquer '''[[Pedro d'Ambuesa]] '''. L'iglésia és de planta de [[creu llatina]] en capelles entre contraforts en cor alt als peus i una [[cúpula]] sobre el creuer. Està coberta en volta de canó realisada en selleria. En l'interior utilisa pilastres toscanes d'orde jagant en fust acanalat i el terç inferior en una estria diferent. En l'intersecció de la nau en el creuer s'alça, a manera de [[cimbori]], una cúpula sobre un alt tenor perforat per finestres i la coberta del qual arrematada en una [[llanterna]] –Cegada ya en el moment d'abordar la seua construcció– Es cobrix en teula vidriada blava.
 
La nova església fon començada en [[1623]] aprofitant l'anterior construcció cistercenca, pel mestre pedrapiquer '''[[Pedro d'Ambuesa]] '''. L'iglésia és de planta de [[creu llatina]] en capelles entre contraforts en cor alt als peus i una [[cúpula]] sobre el creuer. Està coberta en volta de canó realisada en selleria. En l'interior utilisa pilastres toscanes d'orde jagant en fust acanalat i el terç inferior en una estria diferent. En l'intersecció de la nau en el creuer s'alça, a manera de [[cimbori]], una cúpula sobre un alt tenor perforat per finestres i la coberta del qual arrematada en una [[llanterna]] –Cegada ya en el moment d'abordar la seua construcció– Es cobrix en teula vidriada blava.