22 841
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + − Els monges es varen establir provisionalment en el pla junt al castell fins a l'any [[1250]] quan es varen acabar les vivendes en el monasteri cistercenc.+
→Referències
[[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]]
[[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]]
El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]].
El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]]. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes arran de la conquista jaumina.
== Situació ==
Està situat al costat de la carretera entre [[Fredes]] i [[La Sénia]] al noroest de l’embassament d’[[Ulldecona]]. La Tinença de Benifassa, al nort del territori valencià, es un parage que presenta montanyes abruptes, barrancs profunts, boscs frondosos, una rica fauna i molt pocs habitants, distribuits en chicotetes localitats: la Pobla de Benifassà, [[Ballestar]], Fredes, Bel, [[El Boixar]], [[Corachar]], [[Herbers]] i [[Castell de Cabres]], que en
total no arriben als 400 habitants. Alguns dels païsages més bonicos de la zona, entre atres, son el [[Tossal del Rei]] i el bosc de la Tenalla.
El Real Convent de Santa Maria de Benifassà seguix ocupat per monges cartoixanes de l’Orde de Sant Bru.
El dia i l'horari de visita es el dijous de 13 a 15 hores.
== Història ==
== Història ==
En l'any [[1208]] el rei Pere II donà el castell a [[Guillem de Cervera|En Guillem de Cervera]]. En [[1229]], Guillem de Cervera pren hàbit en el monasteri cistercenc de Poblet, donant el territori de la seua propietat ad esta Orde. En l'any [[1233]] [[Jaume I]] ordenà construir un monasteri baix l'advocació de Santa María.
En l'any [[1208]] el rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] dona el castell allí situat al noble [[Guillem de Cervera]] qui, a l’enviudar en eixe mateix any pren l'hàbit en el [[Real Monasteri de Santa Maria de Poblet|monasteri cistercenc de Poblet]], donant el territori de la seua propietat ad eixa Orde i recluint-se en la vida monacal. Posteriorment sería [[Jaume I]] qui el 22 de novembre de [[1233]], ordena a l’abat de Poblet la fundació en estos parages d’un cenobi baix l’advocació de la Mare de Deu, Santa Maria.
Els monges de l’orde cistercenca de Sant Bernat, procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet, portaren avant l’encarrec a l’any següent, pero no sería fins a [[1250]], quan estarien acabats els edificis que conformen este conjunt arquitectònic. Els monges es varen establir, provisionalment, en el pla junt al castell fins que es varen acabar les vivendes.
== Descripció ==
Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central
pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres.
== Referències ==
* [[Revista Rogle]] (nº 197, febrer 2023), editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==