Edició de «Moneda»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:800px-Fr 1617-Schlegel 19var.jpg|thumb|150px|right|<center>Monedes</center>]] |
| − | [[ | + | [[Image:Monedes.jpg|thumb|180px|right|<center>Moneda de dos dinars</center>]] |
| − | '''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a | + | |
| + | '''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a medida de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes es denomina [[Numismàtica]]. | ||
== Antecedents == | == Antecedents == | ||
| − | A l'adoptar mercaderies com a mig de pagament | + | A l'adoptar mercaderies com a mig de pagament es trobà que no eren pràctiques, ya que moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[ganivet]]s i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda. |
=== Primera moneda === | === Primera moneda === | ||
| − | [[ | + | [[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]] |
| − | Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys | + | Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys 680 i 560 [[a. C.]] Fon provablement durant el regnat de [[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. |
| + | |||
| − | En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les | + | En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle". |
| − | En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir | + | En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir que haurien sigut acunyades abans de l'any 5000 a. C.ggg |
== La moneda == | == La moneda == | ||
| − | + | Després de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles. | |
| − | El seu nom prové del | + | El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat davall la seua protecció. Ad este lloc on es realisa l'acunyació de monedes se li coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]" |
=== Forma d'acunyació i la seua evolució === | === Forma d'acunyació i la seua evolució === | ||
| − | Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se | + | Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se li denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un [[cuny (mole)|troquell]] gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "'''''incuses'''''" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit. |
Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al [[Renaiximent]], moment en el qual es conseguixen grans alvanços. | Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al [[Renaiximent]], moment en el qual es conseguixen grans alvanços. | ||
| Llínea 26: | Llínea 28: | ||
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana. | * [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana. | ||
| − | * En | + | * En [[1553]], un ingenier alemà cridat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda. |
Les dos màquines foren: | Les dos màquines foren: | ||
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur. | * Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur. | ||
* Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable. | * Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable. | ||
| − | + | Després d'este periodo no hi ha gran canvis fins al [[sigle XIX]] quan en [[1830]], l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora. | |
L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova. | L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova. | ||
| Llínea 38: | Llínea 40: | ||
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar: | Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar: | ||
| − | * '''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa. | + | *'''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa. |
| − | * '''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor. | + | *'''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor. |
| − | * '''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment. | + | *'''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment. |
| − | * '''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor. | + | *'''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor. |
== La moneda com a mig de pagament == | == La moneda com a mig de pagament == | ||
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents: | Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents: | ||
| − | * El gran valor que representa en relació al seu pes i volum. | + | *El gran valor que representa en relació al seu pes i volum. |
| − | * Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat. | + | *Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat. |
| − | * La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada | + | *La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada |
| − | * La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova | + | *La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova només una moneda al mateix temps. |
== Característiques de les monedes == | == Característiques de les monedes == | ||
| Llínea 83: | Llínea 85: | ||
* [[Categoria:Unions monetàries]] | * [[Categoria:Unions monetàries]] | ||
* [[Paritat de poder adquisitiu]] | * [[Paritat de poder adquisitiu]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET]les monedes espanyoles a lo llarc de l'història. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | * [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET | ||
* [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman] | * [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman] | ||
* [http://coins.colnect.com/es/coins/countries Catàlec de 12,359 monedes modernes del món] | * [http://coins.colnect.com/es/coins/countries Catàlec de 12,359 monedes modernes del món] | ||
| − | * [http://www.monedasdelmundo.Org Monedes del món Catàlecs de monedes del món. Glossari de numismàtica | + | * [http://www.monedasdelmundo.Org Monedes del món]- Catàlecs de monedes del món. Glossari de numismàtica. |
* [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal] | * [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal] | ||
| − | * [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor Mercat internacional i mercat financer de monedes | + | * [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor] Mercat internacional i mercat financer de monedes. |
| − | * [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món Informació i fotos de monedes del món | + | * [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món]- Informació i fotos de monedes del món. |
| − | * [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món] | + | * [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món.] |
| − | * [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX | + | * [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa] L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX. |
* [http://www.trhon.com/moneda/moneda/ Monedes Espanyoles Época Colonial] | * [http://www.trhon.com/moneda/moneda/ Monedes Espanyoles Época Colonial] | ||
| − | * [http://www.freewebs.Com/gkworldcoins/index.Htm G & K World Coins Info Numismàtica , Història Numismàtica i Filatèlica de Puerto Rico | + | * [http://www.freewebs.Com/gkworldcoins/index.Htm G & K World Coins] Info Numismàtica , Història Numismàtica i Filatèlica de Puerto Rico |
| + | |||
| + | == Referencies == | ||
| + | {{Traduït de|es|Moneda}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Monedes]] | [[Categoria:Monedes]] | ||