Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes eliminats ,  16:23 3 oct 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
[[Image:Monedes.jpg|thumb|180px|right|<center>Moneda de dos dinars</center>]]
 
[[Image:Monedes.jpg|thumb|180px|right|<center>Moneda de dos dinars</center>]]
   −
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a medida de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes es denomina [[Numismàtica]].
+
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]].
    
== Antecedents ==
 
== Antecedents ==
A l'adoptar  mercaderies com a mig de pagament es trobà que no eren pràctiques, ya que moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[gavinet]]s i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda.
+
A l'adoptar  mercaderies com a mig de pagament se trobà que no eren pràctiques, puix moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[gavinet]]s i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda.
    
=== Primera moneda ===
 
=== Primera moneda ===
 
[[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI&nbsp;a.&nbsp;C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]]
 
[[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI&nbsp;a.&nbsp;C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]]
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat de [[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
+
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
   −
En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900&nbsp;a.&nbsp;C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900&nbsp;a.&nbsp;C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700&nbsp;a.&nbsp;C.) acunyà monedes de mig sicle".  
+
En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900&nbsp;a.&nbsp;C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lídies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900&nbsp;a.&nbsp;C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700&nbsp;a.&nbsp;C.) acunyà monedes de mig sicle".  
   −
En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir que haurien segut acunyades abans de l'any 5000&nbsp;a.&nbsp;C.ggg
+
En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir, que haurien segut acunyades abans de l'any 5000&nbsp;a.&nbsp;C.ggg
    
== La moneda ==
 
== La moneda ==
Després de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
+
Despuix de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
   −
El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat devall la seua protecció. Ad este lloc on es realisa l'acunyació de monedes se li coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]"
+
El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat davall la seua protecció. Este lloc on se realisa l'acunyació de monedes se'l coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]"
    
=== Forma d'acunyació i la seua evolució ===
 
=== Forma d'acunyació i la seua evolució ===
Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se li denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un [[cuny (mole)|troquell]] gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "'''''incuses'''''" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit.
+
Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se'ls denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un [[cuny (mole)|troquell]] gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "'''''incuses'''''" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit.
    
Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al [[Renaiximent]], moment en el qual es conseguixen grans alvanços.
 
Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al [[Renaiximent]], moment en el qual es conseguixen grans alvanços.
1492

edicions

Menú de navegació