109 260
edicions
Canvis
→Administració
[[Image: Montesa.jpg|thumb|right|360px|<center>Montesa</center>]]
[[Archiu:Sala Capitular del Castell de Montesa.JPG|thumb|right|360px|<center>Sala capitular del [[castell de Montesa]]</center>]]
'''Montesa''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]].
== Geografia ==
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera.
Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
== Història ==
== Història ==
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].
L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància.
L'any [[1289]] el rei [[Alfondo III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa varen conseguir gran preponderància.
La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].
La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].
== Administració ==
== Administració i Demografia ==
{{Alcaldes_Espanya
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Silverio P Sanz Navarro
| Alcalde_1 = Silverio P Sanz Navarro
| Partido_1 = (CIC)
| Partit_1 = (CIC)
| Alcalde_2 = Antonio Moltó Sanchis
| Alcalde_2 = Antonio Moltó Sanchis
| Partido_2 = (AP)
| Partit_2 = (AP)
| Alcalde_3 = Ricardo Bavera Vila
| Alcalde_3 = Ricardo Bavera Vila
| Partido_3 = (PSOE)
| Partit_3 = (PSOE)
| Alcalde_4 = Vicente M Olivares
| Alcalde_4 = Vicente M Olivares
| Partido_4 = (UV)
| Partit_4 = (UV)
| Alcalde_5 = Vicente M Olivares
| Alcalde_5 = Vicente M Olivares
| Partido_5 = (UV)
| Partit_5 = (UV)
| Alcalde_6 = José Albalat Grimaltos
| Alcalde_6 = José Albalat Grimaltos
| Partido_6 = (PP)
| Partit_6 = (PP)
| Alcalde_7 = José Albalat Grimaltos
| Alcalde_7 = José Albalat Grimaltos
| Partido_7 = [[PP]]
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos
| Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos
| Partido_8 = [[PP]]
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Juan García Cerdá (2011-2013)
José Barberá Ferrer (2013-2015)
| Partit_9 = [[BLOC]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = José Barberá Ferrer (2015-2017)
Analía Juan Guillén (2017-2019)
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
| Alcalde_11 = Analía Juan Guillén (2019-2021)
José Barberá Ferrer (2021-2023
| Partit_11 = [[Compromís]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Hector Barberá Cerdá
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
}}
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
== Demografia ==
Conta en una població de 1.152 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!!
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2018]]!![[2022]]!!
|-
|-
| align=center| 1.248 || align=center| 1.270 || align=center| 1.244 || align=center| 1.260 || align=center| 1.258 || align=center| 1.256 || align=center| 1.353 || align=center| 1.400 || align=center| 1.414|| align=center| 1.446 || align=center| 1.425
| align=center| 1.248 || align=center| 1.270 || align=center| 1.244 || align=center| 1.260 || align=center| 1.258 || align=center| 1.256 || align=center| 1.353 || align=center| 1.400 || align=center| 1.414|| align=center| 1.446 || align=center| 1.425|| align=center| 1.180|| align=center| 1.152
|}
|}
</center>
== Monuments ==
[[File:Església de l'Assumpció, Montesa 01.JPG|thumb|250 px|Iglésia de l'Assunció de Montesa]]
*'''[[Castell de Montesa]] '''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].
*'''Iglésia Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].
== Festes locals ==
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.
Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la semana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquiste de [[Jaume I]].
== Images de satèlit i mapes ==
* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2]
* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
* [[Castell de Montesa]]
* [[Castell de Montesa]]
* [[Terratrémol de Montesa]]
* [[Terratrémol de Montesa]]
== Images de satèlit i mapes ==
== Referències ==
* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2]
* [https://www.montesa.es/ Ajuntament de Montesa]
* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Montesa INE. Població de Montesa]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Montesa}}
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
* [https://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
{{Municipis de La Costera}}
{{Municipis de La Costera}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]