Canvis

'''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]].

'''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], a la [[comarca]] de [[La Costera]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sur-oest-norest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fons de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.  

Situat a la vall del seu mateix nom, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sud-oest-nordest i limitat a la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions muntanyoses són de naturalesa cretàcica, mentre que el fons de la vall, a una altitud mijana de 249 m. es troba ocupat per moles miocèniques.  

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

Des de [[València]], s'accedeix a la localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També compta amb estació de [[ferrocarril]] de la línia C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

=== Localitats llimítrofes ===

=== Localitats limítrofes ===

El [[terme municipal]] de Montesa llimita en les localitats següents:

El [[terme municipal]] de Montesa limita amb les localitats següents:

[[L'Alcúdia de Crespins]], [[Ayelo de Malferit]], [[Canals (Valéncia)|Canals]], [[Enguera]], [[Xàtiva]] i [[Vallada]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

[[L'Alcúdia de Crespins]], [[Aielo de Malferit]], [[Canals (València)|Canals]], [[Enguera]], [[Xàtiva]] i [[Vallada]], totes elles de la [[província de València]].

== Història ==

== Història ==

Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.

Són escasses les restes prehistòriques aparegudes al terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric a la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una xicoteta escultura, també de fang olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilitzats en diversos paraments del castell, indubtablement d'època romana i que prova l'existència, potser al mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes en alçar durant la [[Edat Mijana]] el castell.

Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].

Encara que el seu origen es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en època dels àrabs. Durant la conquesta cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdill musulmà [[Al-Azraq]] en guerra amb [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebel·lió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]].

L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància.

L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant així amb cristians una zona que fins llavors havia estat perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins l'any [[1317]], data en què per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta al [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per aquest motiu, la vila i el castell de Montesa van aconseguir gran preponderància.

La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].

La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrèmols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], així com una tràgica inundació en [[1864]].

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''[[Castell de Montesa]]'''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.

*'''[[Castell de Montesa]]'''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes de l'històric castell. A l'interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.

El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].  

El [[Terratrèmol de Montesa]] va ocasionar l'enfonsament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].  

*'''Església Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].

*'''Església Parroquial'''. Té com a titular a [[Mare de Deu de l'Assumpció|Nostra Senyora de l'Assumpió]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[segle XVIII]] i renovat el [[1857]].

== Festes locals ==

== Festes locals ==

Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Déu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.

A més, des de l'any [[1982]] se celebren festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.

Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la semana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquiste de [[Jaume I]].

Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquesta de [[Jaume I]].

== Administració i Demografia ==

== Administració i Demografia ==

|}

|}

== Vore també ==

== Veure també ==

* [[Castell de Montesa]]

* [[Castell de Montesa]]

* [[Terratrémol de Montesa]]

* [[Terratrèmol de Montesa]]

== Images de satèlit i mapes ==

== Images de satèl·lit i mapes ==

* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2]  

* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2]  

* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]

* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]