Edició de «Moraira»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.” | Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.” | ||
| − | Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[ | + | Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat. |
Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX. | Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX. | ||