La morfosintaxis és el conjunt d'elements i regles que permeten construir oracions en sentit i carents d'ambigüitat mijançant les relacions gramaticals, concordances, indexacions i estructura jeràrquica de constituents sintàctics.[1][2] Esta integra la morfologia i la sintaxis,[3] ademés la morfologia i la sintaxis són dos components de la gramàtica que, per utilitat didàctica, s'analisen per separat, pero deu prendre's en conte que en realitat són dos unitats indeslligables.

ReferènciesEditar

  1. Azofra Sierra, María Elena (2010). Morfosintaxis histórica del español: de la teoría a la práctica. Editorial UNED. ISBN 978-84-3625-998-8.
  2. Cassany Comas, Daniel; Sanz Pinyol, Gloria; Luna Sanjuan, Marta (1994). Enseñar lengua. Editorial Grao. p. 575. ISBN 978-84-7827-876-3.
  3. Araya, Eric (2013). Abecé de redacción: una guía accesible y completa para escribir bien. Editorial Océano. p. 624. ISBN 978-60-7830-333-5.

Enllaços externsEditar