Canvis

Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

Foren nombrosos en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>

Foren numerosos en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>

''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.

''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* {{DGLV|Morisc}}

{{DGLV|Morisc}}

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Al-Àndalus]]

[[Categoria:Al-Àndalus]]

[[Categoria:Valéncia]]

[[Categoria:Valéncia]]