Canvis

[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|200px|Festes de Moros i Cristians d'[[Alcoy]], Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]

[[File:Cristians Alcoi 2014 - 56.jpeg|thumb|200px|Festes de Moros i Cristians d'[[Alcoy]], Cristianos]]

[[Image:Capdet-comparsa.jpg|300px|thumbnail|Comparsa Guerreros de les Festes de [[Moros i Cristians]] de [[Capdet]] (Albacete).]]

[[File:Capita cristia cavallers.jpg|thumb|200px|Capita cristia cavallers]]

Festa en raïls molt fortes de la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals valencianes de

[[File:Capita moro capita.jpg|thumb|200px|Capità moro]]

[[L'Alcoya]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]] i [[L'Alt Vinalopó]], pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.  

Festa en raïls molt fortes de la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals valencianes de [[L'Alcoya]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]] i [[L'Alt Vinalopó]], pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.  

== Orígens ==

== Orígens ==

Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros.

Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-nos fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal se representa en els cristians i els moros.

Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   

Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   

==Festa==

==Festa==

Les festes es componen de diferents actes, pero sempre conten en:

Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:

*Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.

*Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.

*Embaixades

*Embaixades

*Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

*Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])

El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])

==Música==   

==Música==   

[[Categoria:Festes]]

[[Categoria:Festes]]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]