Canvis

El emperador Haile Selassie fon coronat com a «Rei de Reis, Senyor de Senyors, i Lleó conqueridor de la tribu de Judà» i és, segon la tradició etíop, el número 225 d'una llínea ininterrompuda de reis del llinage de Salomó [[Fill del Rei Davit]]. Hi ha que destacar la cerimònia luxosa en la capital d'Etiopia, Addis Abeba, on va rebre el nom de Haile Selassie (poder de la santíssima trinitat), i deixant arrere el seu títul de Ras Tafari, front a representants dels principals països del món.

El emperador Haile Selassie fon coronat com a «Rei de Reis, Senyor de Senyors, i Lleó conqueridor de la tribu de Judà» i és, segon la tradició etíop, el número 225 d'una llínea ininterrompuda de reis del llinage de Salomó [[Fill del Rei Davit]]. Hi ha que destacar la cerimònia luxosa en la capital d'Etiopia, Addis Abeba, on va rebre el nom de Haile Selassie (poder de la santíssima trinitat), i deixant arrere el seu títul de Ras Tafari, front a representants dels principals països del món.

Garvey creya en el [[panafricanisme]], la proposta de que tota la població negra del mon deuria unir-se en germanor i reprendre el continent africà dels poders blancs colonials. Ell va promoure esta causa durant les décades dels [[anys 1920|vint]] i [[anys 1930|trenta]], i fon particularment exitós i influent entre els negres de classe baixa en Jamaica, principalment en les comunitats rurals i urbanes. Haile Selassie va arribar al tro de Etiopia en 1930, i quasi immediatament guanyà seguidors entre els que arribaren a ser coneguts com a els Rastes. El moviment Rastafari començà com a un entramat de religions similars, que se mantenien unides principalment per l'idea del Sion etíop. Donat que Etiopia fon l'únic país africà que escapà del colonialisme europeu, i Haile Selassie fon l'únic líder negre acceptat entre els reis i reines europeus, els primers rastes li guardaven un gran respecte per la seua repressió i nivell de justícia que guardaven des de l'esclavitut.

Garvey creya en el [[panafricanisme]], la proposta de que tota la població negra del món deuria unir-se en germanor i reprendre el continent africà dels poders blancs colonials. Ell va promoure esta causa durant les décades dels [[anys 1920|vint]] i [[anys 1930|trenta]], i fon particularment exitós i influent entre els negres de classe baixa en Jamaica, principalment en les comunitats rurals i urbanes. Haile Selassie va arribar al tro de Etiopia en 1930, i quasi immediatament guanyà seguidors entre els que arribaren a ser coneguts com a els Rastes. El moviment Rastafari començà com a un entramat de religions similars, que se mantenien unides principalment per l'idea del Sion etíop. Donat que Etiopia fon l'únic país africà que escapà del colonialisme europeu, i Haile Selassie fon l'únic líder negre acceptat entre els reis i reines europeus, els primers rastes li guardaven un gran respecte per la seua repressió i nivell de justícia que guardaven des de l'esclavitut.

El mateix Haile Selassie era cap de l'iglésia ortodoxa etíop africana. Ell no va mencionar res sobre l'estatus de divinitat que li havien donat els rastafaris. Mai va presumir de ser-lo. Després, va conéixer a varis ancians rastafaris en [[Addis Abeba]] i va permetre als rastafaris i ad atres persones de descendència africana assentar-se en les seues terres personals en [[Shashamane]].

El mateix Haile Selassie era cap de l'iglésia ortodoxa etíop africana. Ell no va mencionar res sobre l'estatus de divinitat que li havien donat els rastafaris. Mai va presumir de ser-lo. Després, va conéixer a varis ancians rastafaris en [[Addis Abeba]] i va permetre als rastafaris i ad atres persones de descendència africana assentar-se en les seues terres personals en [[Shashamane]].

La visita a Jamaica de Haile Selassie el [[21 d'abril]] de [[1966]] i la seua trobada en ancians rastafaris donà una espenta notable al moviment:  la seua desaparició en l'any [[1975]] va coincidir paradòxicament en l'inici del seu més espectacular periodo de creiximent, sustentat en part per la popularitat internacional de la música [[reggae]] en la qual el moviment rastafari encontrà un mig d'expressió, i en la fama mundial del creent [[Bob Marley]]. En realitat el [[reggae]] no forma part de l'orde cerimonial rastafari.<ref>Chacón Benítez, Juan David. César Cortez Méndez. Reggae y rastafari: Dos formas de entender el Caribe. Oscar Todtmann Editores. 2005.</ref> Degut a la visita de Haile Selassie, el 21 de abril és celebrat com a el ''Groundation Day''. Fon durant esta visita quan Selassie va dir als líders de la comunitat rastafari que no devien emigrar a Etiopia fins que hagueren lliberat al poble de Jamaica. Lliberació abans de la repatriació.

La visita a Jamaica de Haile Selassie el [[21 d'abril]] de [[1966]] i la seua trobada en ancians rastafaris donà una espenta notable al moviment:  la seua desaparició en l'any [[1975]] va coincidir paradòxicament en l'inici del seu més espectacular periodo de creiximent, sustentat en part per la popularitat internacional de la música [[reggae]] en la qual el moviment rastafari encontrà un mig d'expressió, i en la fama mundial del creent [[Bob Marley]]. En realitat el [[reggae]] no forma part de l'orde cerimonial rastafari.<ref>Chacón Benítez, Juan David. César Cortez Méndez. Reggae y rastafari: Dos formas de entender el Caribe. Oscar Todtmann Editores. 2005.</ref> Degut a la visita de Haile Selassie, el 21 de abril és celebrat com a el ''Groundation Day''. Fon durant esta visita quan Selassie va dir als líders de la comunitat rastafari que no devien emigrar a Etiopia fins que hagueren lliberat al poble de Jamaica. Lliberació abans de la repatriació.

[[Walter Rodney]], professor en l'universitat de les [[Índies occidentals]] va començar un moviment del poder negre en l'any [[1968]]. Combinat en el moviment rastafari, abdós filosofies foren difoses ràpidament per varies nacions caribenyes, incloent [[Trinitat i Tobago]], [[Dominica]] i [[Granada (país)|Granada]].

[[Walter Rodney]], professor en l'universitat de les [[Índies occidentals]] va començar un moviment del poder negre en l'any [[1968]]. Combinat en el moviment rastafari, abdós filosofies foren difoses ràpidament per vàries nacions caribenyes, incloent [[Trinitat i Tobago]], [[Dominica]] i [[Granada (país)|Granada]].

A lo llarc dels [[anys 1970|anys '70]], el moviment rastafari  va florir en popularitat, tantt en Jamaica com  en l'exterior. Principalment es va deure a la conexió entre la música [[reggae]] i la cultura rastafari. El reggae va nàixer dels negres pobres en Trenchtown, el principal [[gueto]] de [[Kingston]], Jamaica, que escoltaven emissores de ràdio dels [[Estats Units]]. Els músics jamaicans, que eren majorotariament rastafaris, pronte fusionaren la música folk tradicional jamaicana, el [[rythm & blues]] d'EEUU i el [[jazz]] en el [[ska]], que donaria lloc al reggae baix l'influència del [[soul]]. En els anys '60 i '70, l'independència de Jamaica, i candidatures democràtiques que es mostraven més favorables a les reivindicacions dels desfavorits, fomentarien una mirada més política dins de la temàtica del [[reggae]] com a música dels habitants pobres. El reggae començà a entrar en la consciència internacional en els primers anys '70, sobre tot degut a la enorme fama de [[Bob Marley]] en el seu nou reggae un poc més lent i al que agregà instruments de fusta. Molts rastafaris ortodoxos rebujaren el Reggae com a una forma de música comercial i «venuda a Babilònia». El reggae i el ska no es deuen confondre en la música sagrada dels rastafaris, a la que diuen ''[[burru]] '' o tambors ''[[nyahbinghi]] '', encara que els músics de reggae també han vengut practicant-lo i fusionant-lo.

A lo llarc dels [[anys 1970|anys '70]], el moviment rastafari  va florir en popularitat, tantt en Jamaica com  en l'exterior. Principalment es va deure a la conexió entre la música [[reggae]] i la cultura rastafari. El reggae va nàixer dels negres pobres en Trenchtown, el principal [[gueto]] de [[Kingston]], Jamaica, que escoltaven emissores de ràdio dels [[Estats Units]]. Els músics jamaicans, que eren majorotariament rastafaris, pronte fusionaren la música folk tradicional jamaicana, el [[rythm & blues]] d'EEUU i el [[jazz]] en el [[ska]], que donaria lloc al reggae baix l'influència del [[soul]]. En els anys '60 i '70, l'independència de Jamaica, i candidatures democràtiques que es mostraven més favorables a les reivindicacions dels desfavorits, fomentarien una mirada més política dins de la temàtica del [[reggae]] com a música dels habitants pobres. El reggae començà a entrar en la consciència internacional en els primers anys '70, sobre tot degut a la enorme fama de [[Bob Marley]] en el seu nou reggae un poc més lent i al que agregà instruments de fusta. Molts rastafaris ortodoxos rebujaren el Reggae com a una forma de música comercial i «venuda a Babilònia». El reggae i el ska no es deuen confondre en la música sagrada dels rastafaris, a la que diuen ''[[burru]] '' o tambors ''[[nyahbinghi]] '', encara que els músics de reggae també han vengut practicant-lo i fusionant-lo.

== Llengua ==

== Llengua ==

Els idiomes parlats en Jamaica són l'[[idioma anglés|anglés]] i el ''[[patois]] '' (és francés antic popular, la traducció lliteral és parlar en les potes, es referix al francés que es parlava en les províncies de França no en París, francés cult). Hi ha varies frases o paraules característiques dels rastafaris, com:

Els idiomes parlats en Jamaica són l'[[idioma anglés|anglés]] i el ''[[patois]] '' (és francés antic popular, la traducció lliteral és parlar en les potes, es referix al francés que es parlava en les províncies de França no en París, francés cult). Hi ha vàries frases o paraules característiques dels rastafaris, com:

* ''Babylon'' ([[Babilònia]]) és un concepte de crítica al sistema capitaliste, la societat de consum, i les formes de vida àlies en la modernitat, naixcut des d'una interpretació de les llectures bíbliques tradicionals, està contraposta al concepte de Zion, per tant es referix a tot lo roí des del punt de vista vital i espiritual. {{cita requerida}}.

* ''Babylon'' ([[Babilònia]]) és un concepte de crítica al sistema capitaliste, la societat de consum, i les formes de vida àlies en la modernitat, naixcut des d'una interpretació de les llectures bíbliques tradicionals, està contraposta al concepte de Zion, per tant es referix a tot lo roí des del punt de vista vital i espiritual. {{cita requerida}}.