Edició de «Museu d'Història de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal. | Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal. | ||
− | No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera | + | No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I. |
En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat". | En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat". |