Canvis

Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I.

No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera nomenada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don [[Jaume I]].

En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".

En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".