4871
edicions
Canvis
mLlínea 4:
Llínea 4: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts''' i seu de la Real Acadèmia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[segle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts''' i seu de la Real Acadèmia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[segle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda després d'haver segut derrocada en [[1925]]. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en [[1925]]. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.
Entre [[1820]] i [[1826]] va ser seu de la Beneficència, i en [[1835]] va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la [[Guerra Civil]], a hospital militar.
Entre [[1820]] i [[1826]] va ser seu de la Beneficència, i en [[1835]] va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la [[Guerra Civil]], a hospital militar.