Diferència entre les revisions de "Museu de Belles Arts de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ')
Llínea 7: Llínea 7:
 
Entre els anys [[1820]] i [[1826]] va ser seu de la Beneficència, i en [[1835]] va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la [[Guerra Civil]], a hospital militar.  
 
Entre els anys [[1820]] i [[1826]] va ser seu de la Beneficència, i en [[1835]] va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la [[Guerra Civil]], a hospital militar.  
  
Després del conflicte va passar a albergar el '''Museu de Belles Arts.''' Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de [[Joan de Joanes]], [[Ribera]], [[Velázquez]], [[Goya]], [[Pinazo]] o [[Sorolla]] entre atres insignes artistes.  
+
Despuix del conflicte va passar a albergar el '''Museu de Belles Arts.''' Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de [[Joan de Joanes]], [[Ribera]], [[Velázquez]], [[Goya]], [[Pinazo]] o [[Sorolla]] entre atres insignes artistes.  
  
 
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]

Revisió de 19:06 24 maig 2021

Archiu:Musepio2.jpg
Museu de belles Arts - Sant Pius V
Archiu:Musepio1.jpg
Museu de belles Arts - Sant Pius V

El Colege de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts i seu de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any 1683, la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el sigle XVIII. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el Túria li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.

El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en l'any 1925. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme. Entre els anys 1820 i 1826 va ser seu de la Beneficència, i en 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar.

Despuix del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts. Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de Joan de Joanes, Ribera, Velázquez, Goya, Pinazo o Sorolla entre atres insignes artistes.