11 139
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Nestor_Almendros.jpg|thumb|300px|'''Néstor Almendros''', director de fotografia espanyol.]]
[[Archiu:RIMG0274 a.jpg|300px|miniaturadeimagen|Néstor Almendros en [[Felipe Orlando]].]]
'''Néstor Almendros''' (n. [[1930]] [[Barcelona]] – m. [[1992]] [[Nova York]]) fon un director de [[fotografia]] de [[cine]] espanyol, de reconegut prestigi internacional dins del mon del cine. Va ser el primer espanyol en guanyar un Òscar de l'Acadèmia de Cine Americà, abans de [[José Luis Garci]].
'''Néstor Almendros''' ([[30 d'octubre]] de [[1930]] [[Barcelona]] - † [[4 de març]] de [[1992]] [[Nova York]]) fon un director de [[fotografia]] de [[cine]] espanyol, de reconegut prestigi internacional dins del món del cine. Va ser el primer espanyol en guanyar un Òscar de l'Acadèmia de Cine Americà, abans de [[José Luis Garci]].
== Els seus inicis ==
== Els seus inicis ==
Naix en [[Barcelona]] el 30 d'Octubre de [[1930]] dins d'una família d'idees republicanes. Per motius polítics ixqué d'Espanya en l'any [[1948]] i s'establix en Cuba eixe mateix any. Allí fundà un cineclub junt ad atres cinefils, i es graduà en Filosofia i Lletres.
Naix en [[Barcelona]] el 30 d'octubre de [[1930]] dins d'una família d'idees republicanes. Per motius polítics ixqué d'Espanya en l'any [[1948]] i s'establix en Cuba eixe mateix any. Allí fundà un cineclub junt ad atres cinefils, i es graduà en Filosofia i Lletres.
Més tart se'n va a [[Nova York]] a estudiar cinematografia en el New York City Collage ([[1955]]-[[1956]]). Allí grava els seus primers curts de tall vanguardiste.
Més tart se'n va a [[Nova York]] a estudiar cinematografia en el New York City Collage ([[1955]]-[[1956]]). Allí grava els seus primers curts de tall vanguardiste.
== Películes i directors ==
== Películes i directors ==
Entre atres directors destacats es pot mencionar el rodage en [[Espanya]] en [[Vicente Aranda]], de “Cambio de sexo” ([[1976]]), en el mestre italià [[Roberto Rossellini]], “Le Centre Georges Pompidou ([[1977]]) just abans de la mort del cineaste italià, en l'estadounidenc [[Martin Scorsese]], en el capítul “Lliçons de vida” dins de “Histories de Nova York” ([[1989]]), o en [[Jack Nicolson]], “Goin’ South” ([[1977]]).
Entre atres directors destacats es pot mencionar el rodage en [[Espanya]] en [[Vicente Aranda]], de “Cambio de sexo” ([[1976]]), en el mestre italià [[Roberto Rossellini]], “Le Centre Georges Pompidou ([[1977]]) just abans de la mort del cineaste italià, en l'estatunidenc [[Martin Scorsese]], en el capítul “Lliçons de vida” dins de “Histories de Nova York” ([[1989]]), o en [[Jack Nicolson]], “Goin’ South” ([[1977]]).
Rodà principalment en França encara que també filmà en diversos llocs d'[[Estats Units]], [[Suïssa]], Espanya, etc.
Rodà principalment en França encara que també filmà en diversos llocs d'[[Estats Units]], [[Suïssa]], Espanya, etc.
Treballà també en la televisió escolar en els [[anys 60]] en França i va realisar diversos anuncis publicitaris per a la [[televisió]]. Es per açò, que podem dir que tocà totes les vertents possibles d'un director de fotografia. Treballà realment en tots els camps de la seua professió.
Treballà també en la televisió escolar en els [[anys 60]] en França i va realisar diversos anuncis publicitaris per a la [[televisió]]. Es per açò, que podem dir que tocà totes les vertents possibles d'un director de fotografia. Treballà realment en tots els camps de la seua professió.
Va faltar en [[Nova York]] el 4 de Març de [[1992]]. El llegat de '''Néstor Almendros''' es troba en la Fundació Soler i Godes, en seu en l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]], a on fon depositat pel seu marmessor.
Va faltar en [[Nova York]] el 4 de març de [[1992]]. El llegat de '''Néstor Almendros''' es troba en la Fundació Soler i Godes, en seu en l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]], a on fon depositat pel seu marmessor.
== Premis ==
== Premis ==
El seu treball com a director de fotografia ha segut mereixedor de varis premis internacionals. En l'any [[1979]] obtingué l'Òscar a la millor fotografia per “Dies de cel” (Days of Heaven) de [[Terrence Malick]] i el Cesar de l'Acadèmia Francesa per “L'últim metro”(Le dernier métro) de [[François Truffaut]]) en l'any [[1981]].
El seu treball com a director de fotografia ha segut mereixedor de varis premis internacionals. En l'any [[1979]] obtingué l'Òscar a la millor fotografia per “Dies de cel” (Days of Heaven) de [[Terrence Malick]] i el Cesar de l'Acadèmia Francesa per “L'últim metro”(Le dernier métro) de [[François Truffaut]]) en l'any [[1981]].
== Autobiografia ==
== Autobiografia ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://akas.imdb.com/name/nm0000743/ Ficha de Néstor Almendros en la '''IMDB'''] (en anglés)
{{commonscat|Néstor Almendros}}
* [https://www.imdb.com/name/nm0000743/ Ficha de Néstor Almendros en la '''IMDB'''] (en anglés)
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Directors de fotografia]]
[[Categoria:Directors de fotografia]]