Níquel

El níquel (de l'alemà Nickel, geni de les mines) és un element químic, metal, dur, de color blanc argentat, maleable dúctil i resistent a l'acció de l'òxit. És utilisat en l'indústria per a recobrir atres metals.

El seu símbol és Ni i el seu número atòmic és 28.

Característiques principalsEditar

És un metal de transició de color blanc en un llaugeríssim to groc, conductor de l'electricitat i de la calor, molt dúctil i maleable per lo que es pot llaminar, polir i forjar fàcilment, i presentant ferromagnetisme a temperatura ambiental. És un atre dels metals molt densos com el ferro, iridi i osmi. Es troba en distints minerals, en meteorits (aleat en ferro) i, en principi, hi ha níquel en l'interior de la Terra principalment en el seu núcleu, a on es tracta del segon metal més abundant per darrere del ferro, metal en el que compartix numeroses característiques similars.

El níquel és aleat en ferro per a proporcionar tenacitat i resistència a la corrosió, en els acers austenítics el níquel és essencial lloc que en ser un metal gammágeno estabilisa l'austenita. És resistent a la corrosió i se sol utilisar com a recobriment, per mig d'electro deposició. El metal i alguna de les seues aleacions, com l'aleació Monel, s'utilisen per a manejar el flúor i alguns fluorurs degut a que reacciona en dificultat en estos productes. El seu cost roça la majoria de les voltes el primer lloc entre els preus dels metals comuns en els mercats dedicats als metals. És un producte absolutament essencial per al desenroll de l'indústria, ademés d'un dels metals més demandats. Reacciona en dificultat en mijos agressius i es considera resistent a la corrosió; no sofrix el cridat efecte galleo el qual sí patix el coure, per eixemple.

AplicacionsEditar

 
Moneda de 5 centaus de pes mexicà falcada en níquel pur

Aproximadament el 65 % del níquel consumit s'ampra en la fabricació d'acer inoxidable i un atre 12 % en superaleacione de níquel. El restant 23 % es repartix entre atres aleacions, bateries recargables, catálisis, acunyament de moneda, recobriments metàlics i fundició:

  • Alnico, aleació per a imans
  • El mu-metal s'usa per a apantallar camps magnètics per la seua elevada permeabilitat magnètica.
  • Les aleacions níquel-coure (monel) són molt resistents a la corrosió, utilisant-se en motors marins i indústria química.
  • L'aleació níquel-titani (nitinol-55) presenta el fenomen d'efecte tèrmic de memòria (metals) i s'usa en robòtica, també existixen aleacions que presenten superplasticitat.
  • Cresols de laboratoris químics.
  • Níquel Raney: catalisador de l'hidrogenació d'olis vegetals.
  • S'ampra per a l'acunyament de monedes, a voltes pur i, més a sovint, en aleacions com el cuproníquel.
  • El metal és l'opció més econòmica per a fer or blanc. El níquel, un metal blanc i de tonalitat mat i de tacte suau, és un metal que troba molta facilitat per a «blanquejar» a atres metals. Açò es traduïx que un mínim del 30 % de níquel en massa pot donar una apariència blanca a l'aleació. Per eixemple, en aleacions de coure, inclús en el 40 % en massa de zinc o alumini el metal seguix tenint una coloració groguenca, mentres que en solament el 30 % de níquel en massa adquirix el seu característic to blanc.
  • És possible trobar-ho en joyeria actualment, pero no es recomana el seu us, ya que és cancerígeno i altament tòxic. El níquel ha segut vetat en numerosos estats, a on el seu us es veu cada volta més reduït. Es troba sobretot en perforació corporals i joyeria d'acer inoxidable, a on sol representar al voltant del 13 % en massa. Estos acers no són perillosos per a la salut ya que són inertes químicament i no reaccionen. No obstant l'us d'una joya enchapada en níquel (típic de les joyes de fantasia) sí pot presentar un risc sério d'alèrgia o infecció, pero abdós casos són rars.
  • S'utilisa níquel per a fabricar els volants dels rellonges mecànics, no tots pero la majoria dels rellonges russos antics i alguns suïssos

ReferènciesEditar

  • Jon Emont (4 de junio de 2023). «EV Makers Confront the ‘Nickel Pickle’». The Wall Street Journal (en anglés)
  • Lascelles, Keith; Morgan, Lindsay G.; Nicholls, David and Beyersmann, Detmar (2019) "Nickel Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH, Weinheim

BibliografiaEditar

  • Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
  • Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
  • Petrucci, R; Harwood, W; Herring, F (2002). General chemistry: principles and modern applications (en inglés) (Octava edición). Upper Saddle River: Prentice Hall. ISBN 0130143294. OCLC 925069059
  • Stellman, Jeanne Mager (1998). Encyclopaedia of Occupational Health and Safety (en anglés). International Labour Organization. ISBN 9789221098164

Enllaços externsEditar

Commons