Nacho Canut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:04 4 jun 2023 per Xavier (Discussió | contribucions) (→‎Enllaços externs)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Ignacio Juan Canut Guillén
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Compositor i músic.
Naiximent: 5 de juny de 1957
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Ignacio Juan Canut Guillén, més conegut com Nacho Canut (Valéncia, 5 de juny de 1957), és un compositor i músic valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Junt en Carlos Berlanga i Alaska va formar un dels grups seminals del punk-rock espanyol de finals de anys 1970 Kaka de Luxe .

Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, Carlos Berlanga i Alaska varen formar un nou grup Alaska y los Pegamoides, a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del punk-rock dels anys 1980, i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la moguda madrilenya. Conseguiren èxits com "Horror en el hipermercado" (1980), "Bote de Colon" (1981), i sobretot "Bailando" (1982), que no sols conseguí ser un enorme èxit en Espanya sino també en gran part d'Europa.

En la dissolució de Alaska y Los Pegamoides, Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, Alaska y Dinarama. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en pop-rock. En esta formació edità en els anys 1980 els discs Canciones profanas (1983), Deseo carnal (1984), No es pecado (1986), Diez (1988) y Fan Fatal (1989), a on colliren èxits massius com "Perlas ensangrentadas" , "Cómo pudiste hacerme esto a mí?", "Ni tú ni nadie", "A quién le importa?", "Rey del glam", "Mi novio es un zombie" o "Quiero ser santa".

A l'escomençament dels 90, Nacho Canut se embarcà en un duo musical en Alaska: Fangoria. En l'intenció de realisar música electrònica, sense abandonar melodies pop-rock, Fangoria es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat més accessible. Han editat els discs Salto mortal (1990), la série Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0 (1992-1995), Interferencias (1998), Una temporada en el infierno (1999) i el seu disc de remescles El infierno son los demás (2000), Naturaleza muerta (2001), Arquitectura efímera (2004) , El extraño viaje (2006) i Absolutamente (2009). I a on han conseguit grans èxits com "No sé qué me das" , "Retorciendo palabras", "Miro la vida pasar" o "Criticar por criticar".


Moltes de les seues cançons apareixen en películes com Los lunes al sol , Lucía y el sexo , Descongélate o La lengua asesina.

El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies Jet 7. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals.

Enllaços externs[editar | editar còdic]