Canvis

[[Image:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], [[1894]]. La batalla, que va tindre lloc en [[1860]], durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]]

[[Image:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], [[1894]]. La batalla, que va tindre lloc en l'any [[1860]], durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]]

[[Image:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadro de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de [[1808]] que el [[general Castaños]] va derrotar a l'eixèrcit francés del [[general Dupont]].]]

[[Image:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadro de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de [[1808]] que el [[general Castaños]] va derrotar a l'eixèrcit francés del [[general Dupont]].]]

[[Image:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Alçament del 2 de maig]] en Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als que varen donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporània en Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organisar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2  d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vore [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm su página web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta  de la Comunitat de Madrid.</ref>.]]

[[Image:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Alçament del 2 de maig]] en Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als que varen donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporànea en Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organisar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2  d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vore [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm la seua pàgina web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta  de la Comunitat de Madrid.</ref>.]]

El '''nacionalisme espanyol''' és el [[moviment social]], [[moviment polític|polític]] i [[ideològic]] que va conformar des del [[sigle XIX]] la [[identitat nacional]] de [[Espanya]].

El '''nacionalisme espanyol''' és el [[moviment social]], [[moviment polític|polític]] i [[ideològic]] que va conformar des del [[sigle XIX]] la [[identitat nacional]] de [[Espanya]].

Des de llavors ha canviat els seus continguts i propostes ideològiques i polítiques (successivament "[[doceañista]]", "[[Baldomero Espartero|esparterista]]", inclús  breument "[[iberista]]", propugnant l'unió en[[Portugal]] en el context de la [[revolució de 1868|crisis dinàstica de 1868]]). El [[carlisme]], que era un moviment de  defensa del [[Antic Règim]], no tenia a l'adjectiu "nacional" en cap estima ([[sobirania nacional]], [[milícia nacional]], [[bens nacionals]]... eren el vocabulari dels lliberals, com més [[progressista]]s). No obstant això, el nacionalisme espanyol que es va demostrar decisiu al sigle XX arranca de la frustració pel [[desastre de 1898]], en el que s'ha denominat [[regeneracionisme]], que reivindiquen moviments molt oposats entre si: des dels dinàstics ([[Francisco Silvela]], [[Eduardo Dato]], [[Antonio Maura]]) fins a l'oposició republicana (de contradictori i [[Segona República Espanyola|breu pas pel poder]]) passant pels militars ([[crisis de 1917]] i [[dictadura]]s de [[Miguel Primo de Rivera]] i [[Francisco Franco]]).

Des de llavors ha canviat els seus continguts i propostes ideològiques i polítiques (successivament "[[doceañista]]", "[[Baldomero Espartero|esparterista]]", inclús  breument "[[iberista]]", propugnant l'unió en[[Portugal]] en el context de la [[revolució de 1868|crisis dinàstica de 1868]]). El [[carlisme]], que era un moviment de  defensa del [[Antic Règim]], no tenia a l'adjectiu "nacional" en cap estima ([[sobirania nacional]], [[milícia nacional]], [[bens nacionals]]... eren el vocabulari dels lliberals, com més [[progressista]]s). No obstant això, el nacionalisme espanyol que es va demostrar decisiu al sigle XX arranca de la frustració pel [[desastre de 1898]], en el que s'ha denominat [[regeneracionisme]], que reivindiquen moviments molt oposats entre si: des dels dinàstics ([[Francisco Silvela]], [[Eduardo Dato]], [[Antonio Maura]]) fins a l'oposició republicana (de contradictori i [[Segona República Espanyola|breu pas pel poder]]) passant pels militars ([[crisis de 1917]] i [[dictadura]]s de [[Miguel Primo de Rivera]] i [[Francisco Franco]]).

En concret, en el nom de [[panhispanisme]] (que més pròpiament es referix a un moviment centrat en la unitat de les nacions hispanoamericanes) entés com [[imperialisme]] espanyol, sol referir-se concretament a l'aparegut despuix de la crisis de 1898, dins del context més ampli en el qual es troben el [[regeneracionisme]] i la [[generació del 98]] (els autors del qual, venint de la perifèria, coincidien a considerar a Castella l'expressió de "l'espanyol"), expressat en la seua forma més clara per [[Ramiro de Maeztu]] (en la seua segona etapa). Va tindre com a ideòlecs i polítics a [[Ramiro Ledesma]] i [[Onésimo Rodó]] (fundadors de les [[JONS]]) i [[José Antonio Primer de Rivera]] (fundador de [[Falange Espanyola]]); utilisant una expressió que té el seu orige en [[José Ortega i Gasset]], definix a Espanya com ''una unitat de destí en l'universal'', defenent una volta als valors tradicionals i espirituals de la [[Imperi espanyol|Espanya imperial]].  La idea d'imperi li fa ser més universalista que localista, lo que ho fa singular entre alguns nacionalismes, pero més propenc a uns atres (sobretot al [[feixisme]]). També incorpora un component decididament tradicionalista (en notables excepcions, com el [[vanguardisme]] d'un [[Ernesto Giménez Caballero]]), arrelat en una història milenària, la de la monarquia tradicional o [[monarquia catòlica]] (encara que en moltes ocasions es mostra indiferent en la qüestió concreta de la forma d'estat) i, de forma destacada, no és llaic ni secularisat, sino expressament [[catòlic]] romà, lo que permetrà definir (en el primer [[franquisme]]) el terme [[nacionalcatolicisme]].

En concret, en el nom de [[panhispanisme]] (que més pròpiament es referix a un moviment centrat en la unitat de les nacions hispanoamericanes) entés com [[imperialisme]] espanyol, sol referir-se concretament a l'aparegut despuix de la crisis de 1898, dins del context més ampli en el qual es troben el [[regeneracionisme]] i la [[generació del 98]] (els autors del qual, venint de la perifèria, coincidien a considerar a Castella l'expressió de "l'espanyol"), expressat en la seua forma més clara per [[Ramiro de Maeztu]] (en la seua segona etapa). Va tindre com a ideòlecs i polítics a [[Ramiro Ledesma]] i [[Onésimo Rodó]] (fundadors de les [[JONS]]) i [[José Antonio Primer de Rivera]] (fundador de [[Falange Espanyola]]); utilisant una expressió que té el seu orige en [[José Ortega i Gasset]], definix a Espanya com ''una unitat de destí en l'universal'', defenent una volta als valors tradicionals i espirituals de la [[Imperi espanyol|Espanya imperial]].  La idea d'imperi li fa ser més universalista que localista, lo que ho fa singular entre alguns nacionalismes, pero més propenc a uns atres (sobretot al [[fascisme]]). També incorpora un component decididament tradicionalista (en notables excepcions, com el [[vanguardisme]] d'un [[Ernesto Giménez Caballero]]), arrelat en una història milenària, la de la monarquia tradicional o [[monarquia catòlica]] (encara que en moltes ocasions es mostra indiferent en la qüestió concreta de la forma d'estat) i, de forma destacada, no és llaic ni secularisat, sino expressament [[catòlic]] romà, lo que permetrà definir (en el primer [[franquisme]]) el terme [[nacionalcatolicisme]].

[[Image:Teseracto MuseoCCNN Madrid.jpg|thumb|right|300px|''Monument a la Constitució Espanyola'', [[Passeig de la Castellana]] entre els Nous Ministeris i el Museu de Ciències Naturals, Madrid.]]

[[Image:Teseracto MuseoCCNN Madrid.jpg|thumb|right|300px|''Monument a la Constitució Espanyola'', [[Passeig de la Castellana]] entre els Nous Ministeris i el Museu de Ciències Naturals, Madrid.]]

La [[transició espanyola|transició política]] que, juntament en canvis socials i econòmics profunts en un sentit modernisador, es va gestar des del franquisme final fins a la construcció de l'edifici institucional actual ([[Constitució de 1978]] i [[estatuts d'autonomia]]), va produir una reculada molt marcada de la utilisació social dels símbols d'identificació nacional espanyols, mentres que els nacionalismes perifèrics varen adquirir una notable presència i quotes de poder territorial, que arriba a ser electoralment majoritària en [[Catalunya]] ([[CIU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) i el [[País Vasc]] ([[PNB]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i la trucada [[esquerra abertzale]]); i substancialment menor en [[Navarra]] ([[NaBai]]) i [[Galícia]] ([[BNG]]). [[Canàries]] ([[Coalició Canària|CC]]), [[Andalusia]] ([[Partit Andalucista|PA]]) o atres comunitats autònomes presenten nacionalismes menys evidents (freqüentment qualificats com [[Regionalisme i nacionalisme a Espanya|regionalismes]]), basats en [[fet diferencial|fets diferencials]] de caràcter llingüístic o històric no menys marcats que els anteriors.

La [[transició espanyola|transició política]] que, juntament en canvis socials i econòmics profunts en un sentit modernisador, es va gestar des del franquisme final fins a la construcció de l'edifici institucional actual ([[Constitució de 1978]] i [[estatuts d'autonomia]]), va produir una reculada molt marcada de la utilisació social dels símbols d'identificació nacional espanyols, mentres que els nacionalismes perifèrics varen adquirir una notable presència i quotes de poder territorial, que arriba a ser electoralment majoritària en [[Catalunya]] ([[CIU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) i el [[País Vasc]] ([[PNB]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i la nomenada [[esquerra abertzale]]); i substancialment menor en [[Navarra]] ([[NaBai]]) i [[Galícia]] ([[BNG]]). [[Canàries]] ([[Coalició Canària|CC]]), [[Andalusia]] ([[Partit Andalucista|PA]]) o atres comunitats autònomes presenten nacionalismes menys evidents (freqüentment qualificats com [[Regionalisme i nacionalisme a Espanya|regionalismes]]), basats en [[fet diferencial|fets diferencials]] de caràcter llingüístic o històric no menys marcats que els anteriors.

Des de l'àmbit dels nacionalismes perifèrics, se sol parlar de '''nacionalisme espanyol''' o '''espanyolisme''' com a equivalent a [[centralisme]], normalment per identificar-li, a efectes polèmics o com a argument polític en la [[extrema dreta]] nostàlgica del règim de Franco o en una presunta ''opressió de l'Estat'' sobre estes territoris, que en casos extrems (particularment al País Vasc i Navarra en [[ETA]]) s'utilisa com a justificació per a un terrorisme que s'autodefinix com ''[[lluita armada]]'' encaminada al ''lliberament nacional''. En canvi, cap dels partits polítics majoritaris afectats per  tal denominació de '''espanyolistes''' o '''nacionalistes espanyols''', s'identifiquen en el terme, i solen, en el seu lloc, utilitzar l'expressió ''no nacionalistes'' per designar-se a si mateixos enfront dels ''nacionalistes'', que és com se sol designar als nomenats "perifèrics".

Des de l'àmbit dels nacionalismes perifèrics, se sol parlar de '''nacionalisme espanyol''' o '''espanyolisme''' com a equivalent a [[centralisme]], normalment per identificar-li, a efectes polèmics o com a argument polític en la [[extrema dreta]] nostàlgica del règim de Franco o en una presunta ''opressió de l'Estat'' sobre estes territoris, que en casos extrems (particularment al País Vasc i Navarra en [[ETA]]) s'utilisa com a justificació per a un terrorisme que s'autodefinix com ''[[lluita armada]]'' encaminada al ''lliberament nacional''. En canvi, cap dels partits polítics majoritaris afectats per  tal denominació de '''espanyolistes''' o '''nacionalistes espanyols''', s'identifiquen en el terme, i solen, en el seu lloc, utilitzar l'expressió ''no nacionalistes'' per designar-se a si mateixos enfront dels ''nacionalistes'', que és com se sol designar als nomenats "perifèrics".

Des d'una perspectiva més majoritària en térmens socials, territorials i electorals, la identificació en Espanya, els seus símbols i institucions ha adquirit formes més pròpies del [[patriotisme constitucional]] o [[nacionalisme cívic]], que tracta de respectar les diferents visions d'Espanya encaixant-les en un marc plural, ''incloent'' i ''no excloent'', conceptes en els quals solen coincidir els partits polítics majoritaris ([[PSOE]] i [[PP]]) o minoritaris ([[Esquerra Unida (Espanya)|IU]], atres partits regionalistes o nacionalistes a vegades denominats ''moderats''), a pesar de mantindre diferències polítiques profundes a vegades expressades de forma molt crispada.<ref>[[José Luis Rodríguez Zapatero]], en l'última fase del seu primer mandat, va intensificar les referències a Espanya {{cita|Hui parlar de la bandera espanyola i de la nostra pàtria és parlar de llibertat, drets i ciutadania, que és la millor manera d'expressar-se en patriotisme.|Citat per Luis Ayllón: ''Zapatero s'abrigalla en la bandera en els seus mítins d'Uruguai i Argentina'', en ABC 12 de novembre de 2007}}fins i tot s'ha inclòs en els mensages publicitaris l'expressió "Govern d'Espanya", que abans no s'utilisava, per referir-se al govern central o de l'Estat.</ref>

Des d'una perspectiva més majoritària en térmens socials, territorials i electorals, la identificació en Espanya, els seus símbols i institucions ha adquirit formes més pròpies del [[patriotisme constitucional]] o [[nacionalisme cívic]], que tracta de respectar les diferents visions d'Espanya encaixant-les en un marc plural, ''incloent'' i ''no excloent'', conceptes en els quals solen coincidir els partits polítics majoritaris ([[PSOE]] i [[PP]]) o minoritaris ([[Esquerra Unida (Espanya)|IU]], atres partits regionalistes o nacionalistes a vegades denominats ''moderats''), a pesar de mantindre diferències polítiques profundes a vegades expressades de forma molt crispada.<ref>[[José Luis Rodríguez Zapatero]], en l'última fase del seu primer mandat, va intensificar les referències a Espanya {{cita|Hui parlar de la bandera espanyola i de la nostra pàtria és parlar de llibertat, drets i ciutadania, que és la millor manera d'expressar-se en patriotisme.|Citat per Luis Ayllón: ''Zapatero s'abrigalla en la bandera en els seus mítins d'Uruguai i Argentina'', en ABC 12 de novembre de 2007}}inclús s'ha inclòs en els mensages publicitaris l'expressió "Govern d'Espanya", que abans no s'utilisava, per referir-se al govern central o de l'Estat.</ref>

 

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>