Edició de «Navarrés»

'''Navarrés''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]]. Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]]).
[[File:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]]

== Geografia ==
Navarrés, en el cor de la comarca, es troba situat en els voltants del riu Grande. La nomenada ''Ceja del Rio Grande'' es la part del riu que transcorre per la carretera que du el mateix nom. Est és un recorregut d'excepcional bellea que permet apreciar l'impressionant massa boscosa de pinades i matorrals aromàtics del citat riu.

En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.

=== Núcleus ===
* Navarrés
* ''Playamonte''

== Història ==
L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

== Demografia ==
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-


![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
|-
| align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975
|}

== Economia ==
La riquea del municipi es distribuïx entre la [[ganaderia]], [[conill]] i [[porc]], i l'agricultura, entre la qual destaca la recent proliferació d'hivernàculs que han convertit el poble en un dels principals productors de flor de la [[Comunitat Valenciana]]; hi ha almagasens d'[[all|alls]] i, referent a l'indústria, una fàbrica de pantalons i una de [[vidre]].

== Monuments ==
* '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[sigle XVIII]]. Campanar alçat en [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada.
* '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el sigle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals varen ser enterrats despuix de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. <br /> L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[sigle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda l'any [[1936]], lo que supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
* '''El [[Castell de Navarrés|Castell]] '''. Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'[[Edat del Bronze]], les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
* '''''Abribador de los moros'''''.
* '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap.
* '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
* Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de la Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).

== Llocs d'interés ==
*'''Ceja del Rio Grande'''. El gorc característic de les parts montanyeses del riu convida als turistes a realisar activitats en la naturalea que, de manera professional, es desenrollen en este terme municipal: treeking, descens de barrancs, tècniques verticals de montanya, espeleologia... 
*[[Presa d'Escalona]]. En el nort-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
* '''Avenc de les Graelles'''. LIC.

== Festes i celebracions ==
* '''Sant Antoni'''. En tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
* '''Semana Cultural'''. La primera semana d'[[agost]] en activitats deportives, culturals, lúdiques, etc.
* '''Festes Patronals'''. Del [[8 d'octubre|8]] al [[12 d'octubre]] en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, passacarrers, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions deportives ([[fútbol]], [[Pilota a raspall|raspall]], [[tir al plat]], [[escacs]], etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; fòcs artificials; concursos gastronòmics, etc.

== Fills ilustres ==
*[[Joan Baptista Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.navarres.es Ajuntament de Navarrés]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

{{Municipis de El Canal de Navarrés}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]]
+'''Navarrés''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]]. Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]]).
-'''Navarrés''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]].
+[[File:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]]
 == Geografia ==
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.
-==== Localitats llimítrofes ====
-Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]].
 === Núcleus ===
@@ Llínea 15: / Llínea 12: @@
 == Història ==
-[[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]]
 L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.
-== Administració ==
-{{Alcaldes_Espanya
-  | Alcalde_1 = Severino Argente Martínez
-  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_2 = Severino Argente Martínez
-  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_3 = Pablo Franco Blasco
-  | Partit_3 = [[PP]]
-  | Alcalde_4 = Salvador Ros Lorente
-  | Partit_4 = [[PP]]
-  | Alcalde_5 = Salvador Ros Lorente
-  | Partit_5 = [[PP]]
-  | Alcalde_6 = Salvador Ros Lorente
-  | Partit_6 = [[PP]]
-  | Alcalde_7 = Salvador Ros Lorente
-  | Partit_7 = [[PP]]
-  | Alcalde_8 = Vicente Huesca Argente
-  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_9 = Estela del Carmen Darocas Marín
-  | Partit_9 = [[PP]]
-  | Alcalde_10 = Estela del Carmen Darocas Marín
-  | Partit_10 = [[PP]]
-  | Alcalde_11 = Estela del Carmen Darocas Marín
-  | Partit_11 = [[PP]]
-  | Alcalde_12 = Federico Argente Martínez
-  | Partit_12 = [[PP]]
-}}
 == Demografia ==
-Conta en 2.989 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].
-<center>
 {| align="center" {{tablabonita}}
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
@@ Llínea 54: / Llínea 20: @@
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
 |-
-| align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975 || align=center| 2.989
+| align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975
 |}
-</center>
 == Economia ==
@@ Llínea 64: / Llínea 29: @@
 == Monuments ==
-* '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[sigle XVIII]]. Campanar alçat en l'any [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada.
+* '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[sigle XVIII]]. Campanar alçat en [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada.
-* '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el sigle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals varen ser enterrats despuix de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. <br /> L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[sigle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda en l'any [[1936]], lo que supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
+* '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el sigle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals varen ser enterrats despuix de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. <br /> L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[sigle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda l'any [[1936]], lo que supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
 * '''El [[Castell de Navarrés|Castell]] '''. Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'[[Edat del Bronze]], les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
 * '''''Abribador de los moros'''''.
 * '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap.
 * '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
-* Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de l'Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).
+* Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de la Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).
 == Llocs d'interés ==
@@ Llínea 83: / Llínea 48: @@
 == Fills ilustres ==
-*[[Joan Batiste Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant.
+*[[Joan Baptista Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant.
-== Vore també ==
-* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 == Referències ==
 {{referències}}
-* [https://www.navarres.es/landing Ajuntament de Navarrés]
-* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
-* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Navarres INE. Població de Nvarrés]
-* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
-== Bibliografia ==
-* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
-* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
-* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
-* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
-* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
-* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
-* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==
-{{commonscat|Navarrés}}
+* [http://www.navarres.es Ajuntament de Navarrés]
+* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
+* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 {{Municipis de El Canal de Navarrés}}