Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]] | | [[Archiu:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]] |
− | '''Navarrés''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]]. | + | '''Navarrés''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]]. |
− | | |
− | Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]]).
| |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 8: |
Llínea 6: |
| | | |
| En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres. | | En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres. |
| + | |
| + | ==== Localitats llimítrofes ==== |
| + | Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]]. |
| | | |
| === Núcleus === | | === Núcleus === |
Llínea 16: |
Llínea 17: |
| [[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]] | | [[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]] |
| L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna. | | L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna. |
| + | |
| + | == Administració == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Severino Argente Martínez |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2 = Severino Argente Martínez |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Pablo Franco Blasco |
| + | | Partit_3 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_4 = Salvador Ros Lorente |
| + | | Partit_4 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_5 = Salvador Ros Lorente |
| + | | Partit_5 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_6 = Salvador Ros Lorente |
| + | | Partit_6 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_7 = Salvador Ros Lorente |
| + | | Partit_7 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_8 = Vicente Huesca Argente |
| + | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_9 = Estela del Carmen Darocas Marín |
| + | | Partit_9 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_10 = Estela del Carmen Darocas Marín |
| + | | Partit_10 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_11 = Estela del Carmen Darocas Marín |
| + | | Partit_11 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_12 = Federico Argente Martínez |
| + | | Partit_12 = [[PP]] |
| + | }} |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | Conta en 3.004 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2021]]. | + | Conta en 2.989 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. |
| + | <center> |
| {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
| !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
Llínea 24: |
Llínea 54: |
| | | |
| | | |
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
| |- | | |- |
− | | align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975 | + | | align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975 || align=center| 2.989 |
| |} | | |} |
| + | </center> |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 39: |
Llínea 70: |
| * '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap. | | * '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap. |
| * '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat. | | * '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat. |
− | * Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de la Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze). | + | * Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de l'Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze). |
| | | |
| == Llocs d'interés == | | == Llocs d'interés == |
Llínea 53: |
Llínea 84: |
| == Fills ilustres == | | == Fills ilustres == |
| *[[Joan Batiste Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant. | | *[[Joan Batiste Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{referències}} | | {{referències}} |
| + | |
| + | * [https://www.navarres.es/landing Ajuntament de Navarrés] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Navarres INE. Població de Nvarrés] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|Navarrés}} | | {{commonscat|Navarrés}} |
− | * [https://www.navarres.es Ajuntament de Navarrés]
| |
| | | |
| {{Municipis de El Canal de Navarrés}} | | {{Municipis de El Canal de Navarrés}} |