Canvis

2710 bytes afegits ,  17:12 20 oct 2023
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]]
 
[[Archiu:Escudo de Navarrés.svg|thumb|Escut de Navarrés]]
'''Navarrés''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]].
+
'''Navarrés''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]].
 
  −
Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]]).
      
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 8: Llínea 6:     
En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.
 
En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.
 +
 +
==== Localitats llimítrofes ====
 +
Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]].
    
=== Núcleus ===
 
=== Núcleus ===
Llínea 16: Llínea 17:  
[[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]]
 
[[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]]
 
L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.
 
L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Severino Argente Martínez
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Severino Argente Martínez
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Pablo Franco Blasco
 +
  | Partit_3 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_4 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_4 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_5 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_5 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_6 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_6 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_7 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_7 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_8 = Vicente Huesca Argente
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Estela del Carmen Darocas Marín
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Estela del Carmen Darocas Marín
 +
  | Partit_10 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_11 = Estela del Carmen Darocas Marín
 +
  | Partit_11 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Federico Argente Martínez
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Conta en 3.004 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2021]].
+
Conta en 2.989 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
Llínea 24: Llínea 54:       −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975
+
| align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068 || align=center| 2.975 || align=center| 2.989
 
|}
 
|}
 +
</center>
    
== Economia ==
 
== Economia ==
Llínea 39: Llínea 70:  
* '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap.
 
* '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap.
 
* '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
 
* '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
* Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de la Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).
+
* Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de l'Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).
    
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
Llínea 53: Llínea 84:  
== Fills ilustres ==
 
== Fills ilustres ==
 
*[[Joan Batiste Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant.
 
*[[Joan Batiste Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{referències}}
 
{{referències}}
 +
 +
* [https://www.navarres.es/landing Ajuntament de Navarrés]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Navarres INE. Població de Nvarrés]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Navarrés}}
 
{{commonscat|Navarrés}}
* [https://www.navarres.es Ajuntament de Navarrés]
      
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}
 
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}
22 601

edicions