78 812
edicions
Canvis
→Enllaços externs
|unitat = [[Comunitat foral]]
|unitat = [[Comunitat foral]]
|himne = [[Himno de las Cortes]]
|himne = [[Himno de las Cortes]]
|bandera = Senyera navarra.png
|bandera = Bandera de Navarra.svg
|escut = escut navarra.png
|escut = Escudo de Navarra (oficial).svg
|mapa = Localisacio de Navarra respecte Espanya.png
|mapa = Navarra in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = <small>Navarra respecte a Espanya</small>
|peu_mapa = <small>Navarra respecte a Espanya</small>
|camp3_nom = Estatut d'Autonomia
|camp3_nom = Estatut d'Autonomia
|camp3 = 16 d'agost de 1982
|camp3 = 16 d'agost de 1982
|població = 629.569 hab.
|població = 661.197
|població_lloc = 15
|població_lloc = 15
|població_any = 2009
|població_any = 2020
|població_post =
|població_post =
|densitat = 60,22 hab/km²
|densitat = 60,22 hab/km²
|tipo_superior_X =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.navarra.es/home_es
|pàgina web = www.navarra.es
}}
}}
'''Navarra''' (en [[euskera]], ''Nafarroa'') és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, nomenada oficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: ''Nafarroako Foru Komunitatea''). Llimita al nort en [[França]] (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de [[Aragó]], pel sur en [[La Rioja]] i pel oest en el [[País Vasc]] (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Posseïx un enclavament (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a l'Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França).
'''Navarra''' (en [[euskera]], ''Nafarroa'') és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, nomenada oficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: ''Nafarroako Foru Komunitatea''). Llimita al nort en [[França]] (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de [[Aragó]], pel sur en [[La Rioja]] i pel oest en el [[País Vasc]] (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Posseïx un enclavament (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a l'Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França).
== Introducció històrica i sobre la situació actual ==
== Introducció històrica i sobre la situació actual ==
[[Image:Fursnavarra.jpg|thumb|right|200px|Monument dedicat als furs de Navarra.]]
[[File:SanchosoloWK.jpg|thumb|right|200px|Sancho VII en la "Batalla de las Navas de Tolosa"]]
L'actual Comunitat Foral de Navarra procedix de l'antic Regne de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació jurídic-administrativa actual es basa en l'Amillorament de l'any [[1982]], que supongué l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.
L'actual Comunitat Foral de Navarra procedix de l'antic Regne de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació jurídic-administrativa actual es basa en l'Amillorament de l'any [[1982]], que supongué l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.
Excepte en els temps d'expansió del Regne de Navarra, des de el [[sigle XVI]] fins a principis del [[sigle XX]] hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll soci-econòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar soci-econòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de l'economia de servicis i industrial en [[Pamplona]]. De fet, la taxa de desocupació registrat és les més baixes d'[[Espanya]], el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingressos nets per llar (en 29.845 euros) i menor índex de pobrea.
Excepte en els temps d'expansió del Regne de Navarra, des del [[sigle XVI]] fins a principis del [[sigle XX]] hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll soci-econòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar soci-econòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de l'economia de servicis i industrial en [[Pamplona]]. De fet, la taxa de desocupació registrat és les més baixes d'[[Espanya]], el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingressos nets per llar (en 29.845 euros) i menor índex de pobrea.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
== Símbols actuals de Navarra ==
== Símbols actuals de Navarra ==
En [[1910]], la Diputació de Navarra aprovà el disseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar reconeguts per la "Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]]. Per tant, segons l'Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:
En l'any [[1910]], la Diputació de Navarra aprovà el disseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar reconeguts per la "Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]]. Per tant, segons l'Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:
=== Himne ===
=== Himne ===
=== Escut ===
=== Escut ===
[[Image:Escutdenavarra.jpg|thumb|right|300px|<center>Escut de Navarra</center>]]
[[File:Foral18.jpg|thumb|right|300px|<center>Escut de Navarra</center>]]
Sobre fondo roig, i eixint unes cadenes en forma de radis del centre, que representa una esmeralda furtada supostament al rei Miramamolín en la batalla de les Naus de Tolosa del any [[1212]] i que està en la colegiata de Roncesvalles. Esclavons de les cadenes que es troben en varis punts. En el museu de Roncesvalles, adjacent a la Colegiata, es troben les que foren entregades per Sancho VII de Navarra "El Fort", dels quals els seus rests reposen en el mausoleu de la capella de San Agustí. Atres parts de les cadenes foren a parar al monasteri de Irache i atra a la Catedral de Santa Maria de Tudela, lloc natal d'aquell rei d'enorme estatura. Segons la llegenda, les cadenes procedixen d'aquella batalla i encadenaven a cristians captius rodejant la tenda del rei Miramamo lí, sent el rei Sancho el que les trencà les cadenes. No obstant les cadenes figuren en anterioritat a eixa batalla en distintes parts de Navarra.
Sobre fondo roig, i eixint unes cadenes en forma de radis del centre, que representa una esmeralda furtada supostament al rei Miramamolín en la batalla de les Naus de Tolosa del any [[1212]] i que està en la colegiata de Roncesvalles. Esclavons de les cadenes que es troben en varis punts. En el museu de Roncesvalles, adjacent a la Colegiata, es troben les que foren entregades per Sancho VII de Navarra "El Fort", dels quals les seues despulles reposen en el mausoleu de la capella de San Agustí. Atres parts de les cadenes foren a parar al monasteri de Irache i atra a la Catedral de Santa Maria de Tudela, lloc natal d'aquell rei d'enorme estatura. Segons la llegenda, les cadenes procedixen d'aquella batalla i encadenaven a cristians captius rodejant la tenda del rei Miramamo lí, sent el rei Sancho el que les trencà les cadenes. No obstant les cadenes figuren en anterioritat a eixa batalla en distintes parts de Navarra.
=== La senyera ===
=== La senyera ===
== Història ==
== Història ==
{{AP|Història de Navarra}}
{{AP|Història de Navarra}}
[[Image:Façana sur del palau real de olite.jpg|thumb|right|200px|Frontera sur del [[Palau Real d'Olite]].]]
[[File:Palacio de Olite.JPG|thumb|right|300px|[[Palau Real d'Olite]]]]
Navarra fon un Regne des de [[841]] fins a 1841, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral des de [[1841]] fins a [[1981]], i des de 1981 fins a l'actualitat constituïx una Comunitat Foral.
Navarra fon un Regne des de [[841]] fins a 1841, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral des de [[1841]] fins a [[1981]], i des de 1981 fins a l'actualitat constituïx una Comunitat Foral.
== Organisació Territorial ==
== Organisació Territorial ==
[[Image:Merintatsnavarra.svg|thumb|right|300px|Merintats històriques de Navarra.]]
[[File:Navarra - Mapa municipal 5 Merindades.svg|thumb|right|300px|Merintats històriques de Navarra.]]
Navarra s'ha dividit històricament en ''Merintats'':
Navarra s'ha dividit històricament en ''Merintats'':
*Merintat de Olite
*Merintat de Olite
*Merintat de Sangüea
*Merintat de Sangüea
*Merintat de Baixa Navarra (Esta està políticament separada actualment de la Alta Navarra, i es troba en el estat de [[França]])
*Merintat de Baixa Navarra (Esta està políticament separada actualment de la Alta Navarra, i es troba en l'estat de [[França]])
== Llengua ==
== Llengua ==
[[Image:euskeraennavarra.svg|thumb|right|300px|Percentages del [[Euskera|euskera]] en Navarra.]]
[[File:Mapa Ley del Euskera de Navarra - Nafarroako Euskara Legearen Mapa -.svg |thumb|right|300px|Percentages del [[Euskera|euskera]] en Navarra.]]
En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el [[Castellà|castellà]] i el [[Euskera|euskera]]. Tant el castellà com el euskera son llengües oficials en Navarra. El castellà ho és en tota la comunitat foral mentres que l'euskera soles en les zones que la Llei Foral del Vasc especifica. L'euskera es parla en la zona centre i nort del territori, sent la llengua materna d'una majoria de la població i en el nort i en el extrem nort-est. En el conjunt de Navarra, el castellà és la llengua materna del 88,9% de la població, el euskera del 7,0%, el 2,1% te abdós llengües com maternes i el 2,1% restant te un atra llengua com a llengua materna. Actualment aumenta el número de persones que coneixen l'euskera en Navarra.
En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el [[Castellà|castellà]] i el [[Euskera|euskera]]. Tant el castellà com el euskera són llengües oficials en Navarra. El castellà ho és en tota la comunitat foral mentres que l'euskera soles en les zones que la Llei Foral del Vasc especifica. L'euskera es parla en la zona centre i nort del territori, sent la llengua materna d'una majoria de la població i en el nort i en el extrem nort-est. En el conjunt de Navarra, el castellà és la llengua materna del 88,9% de la població, el euskera del 7,0%, el 2,1% te abdós llengües com maternes i el 2,1% restant te un atra llengua com a llengua materna. Actualment aumenta el número de persones que coneixen l'euskera en Navarra.
Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]].
Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]].
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Regne de Navarra]]
*[[Regne de Navarra]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Navarre}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Navarra]]
[[Categoria:Navarra]]
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]