Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | | |
| Les imàgens preses pel telescopi espacial Hubble han revelat que moltes nebuloses planetàries presenten morfologia extremadament complexes.7 Solament entorn a un quint d'elles mostren formes més o menys esfèriques. El mecanisme que produïx esta àmplia gama de formes no es comprén encara molt be, encara que es creu que les estreles binaries centrals, els vents estelars i els camps magnètics11 podrien eixercir un paper important. | | Les imàgens preses pel telescopi espacial Hubble han revelat que moltes nebuloses planetàries presenten morfologia extremadament complexes.7 Solament entorn a un quint d'elles mostren formes més o menys esfèriques. El mecanisme que produïx esta àmplia gama de formes no es comprén encara molt be, encara que es creu que les estreles binaries centrals, els vents estelars i els camps magnètics11 podrien eixercir un paper important. |
| + | |
| + | == Distribució == |
| + | Es coneixen al voltant de 3000 nebuloses planetàries en la nostra [[galàxia]]. Es tracta d'un número chicotet si li'l compara en el número total d'estreles; existix aproximadament una nebulosa planetària per cada 60 millons d'elles. Açò és pel seu curt temps de vida en comparació a les estreles. S'estima que cada any es generen al voltant de tres noves nebuloses planetàries. |
| + | |
| + | Generalment, es troben situades en el pla de la [[Via Làctea]], sent més abundants prop del centre galàctic. |
| + | |
| + | Regularment es detecten nebuloses planetàries en cúmuls globulars, com ''Messier 15'', ''Messier 22'', ''NGC 6441'', i ''Palomar 6''. No obstant, en els cúmuls oberts són molt manco numeroses, ya que estos cúmuls posseïxen moltes menys estreles que els globulars, i com estan poc lligats gravitacionalment els seus membres es dispersen en qüestió de 100 a 600 millons d'anys,47 temps similar al necessari per a que la fase de nebulosa planetària es porte a terme. Es coneixen algunes nebuloses planetàries situades en cúmuls oberts, com és el cas de ''NGC 2348'' i ''NGC 2818''. |
| + | |
| + | L'estudi de les nebuloses planetàries en cúmuls oberts permet determinar en major precisió el llímit de massa entre les estreles progenitores de les nanes blanques i les estreles de neutrons, situat entre 6-8 masses solars. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
Llínea 26: |
Llínea 35: |
| * Torres, Silvia; Fierro, Julieta (2009). Nebulosas planetarias: la hermosa muerte de las estrellas. Fondo de Cultura Económica. ISBN 978-6071600721 | | * Torres, Silvia; Fierro, Julieta (2009). Nebulosas planetarias: la hermosa muerte de las estrellas. Fondo de Cultura Económica. ISBN 978-6071600721 |
| * Zeilik, Michael; Gregory, Stephen A. (1998). Introductory astronomy & astrophysics (en anglés). Cengage Learning. ISBN 9780030062285. | | * Zeilik, Michael; Gregory, Stephen A. (1998). Introductory astronomy & astrophysics (en anglés). Cengage Learning. ISBN 9780030062285. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Hubble images of nebulae}} |
| + | |
| + | * [https://web.williams.edu/Astronomy/research/PN/nebulae/ Gallery of Planetary Nebula Spectra] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20100425040548/http://laserstars.org/spectra/Nebulium.html Nebulium] |
| | | |
| [[Categoria:Astronomia]] | | [[Categoria:Astronomia]] |
| [[Categoria:Nebuloses planetàries| ]] | | [[Categoria:Nebuloses planetàries| ]] |
| [[Categoria:Plasma espacial]] | | [[Categoria:Plasma espacial]] |