Nom comú
En ciències, un nom comú, vulgar, vernàcul, trivial o popular és qualsevol nom pel qual una espècie o un atre concepte és conegut, i que no és el nom científic.
Noms comuns en biologiaEditar
Un nom comú, àmpliament definit, de les espècies biològiques és qualsevol apelatiu més allà del científic. Este últim, nomenat també nom binomial és el nom formal i el mateix en tot lo món, independent de l'idioma en us. Hi ha molts noms comuns reunits de tantes llengües, en diferents idiomes i en diferents escritures. No existix una normalisació del nom comú en correspondència d'alguna manera en el nom científic.
Molts dels noms quotidians de plantes, animals, fongos, com a «rata», «clavellinera», «rosa», «avena», es referixen a categories àmplies. A voltes per adició a descriptors adjectivals, com a «rata parda», «clavellinera blanca», «rosa chinenca», «avena salvage», es proveïx informació comuna per a espècies individuals. A voltes pot aparéixer el «comodí» semblat a, com ocorre en l'idioma quechua, a l'adjectivar-se en sacha: sacha meló, sacha garrofera.
A voltes el nom comú es referix a una categoria àmplia, útil pero en un context local pot sugerir ambigüitat: «sardina», «cervo», «acàcia», s'apliquen a dotzenes de diferents espècies mundialment, que són benvingudes i adequades en el seu domini original d'us, (peixca, caça, llenya), i en localitats a on solament apareix tal espècie sola.
Noms comuns oficialsEditar
Per a alguns grups biològics, com a aus en els Estats Units, les espècies individualment tenen nom comú oficial. Tal nomenclatura s'elegix per consens de cossos governatius. Alguna cosa pareguda ocorre en molts atres països, quan es llegisla sobre qüestions d'espècies estratègiques, com per eixemple malees de combat obligatori, on acompanya al nom científic, els noms comuns més adaptats a la regió cultural d'aplicació de la llei. Tals noms no tenen sustent en la nomenclatura científica. I són molt usats pels científics en les seues comunicacions al públic llec, necessitat d'un vocabulari pla, no intimidant pels noms llatins, recalcant que és molt més greu en pobles més alluntats de l'influència de la cultura de la llengua morta llatina. Qualsevol disquisició de quanta distància hi ha entre el nom científic del "comú", deu necessàriament entendre's en els sistemes d'escritura no llatina, on lo estrany del significat en llatí, es aüna en l'escritura poc habitual.
Noms comuns acoplats a noms científicsEditar
En especial en plantes, els noms comuns de les regions d'influència de l'Antiga Roma, els apelatius de la qual varen ser usats per a batejar els noms científics, són per supost els mateixos que els científics. Eixemples de noms d'atres llengües no romanisades, en noms comuns que varen intervindre en la creació del binomial formal. Aixina, els noms comuns poden ser llatinisats (i a voltes anglisisats). Per eixemple, Hoheria és del maorí de Nova Zelanda «houhere». I sense alterar: el gènero Tsuga ve del japonés «tsuga».
Noms comuns en químicaEditar
En química, els apelatius oficials de substàncies químiques seguixen la "nomenclatura IUPAC", una convenció sobre els noms sistemàtics. Agregat al seu nom taxonòmic, un compost químic pot portar un o més noms comuns o trivials (i l'immensa majoria de les substàncies químiques tenen el seu propi nom comú). Alguns noms comuns ajuden al llector a deduir una miqueta de l'estructura química del compost (per eixemple àcit acètic, un nom comú de l'àcit etanòic). Uns atres en canvi, no permeten deduir res de l'estructura, al menys que ya se la conega. Eixemple: la morfina.