78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Les '''Normes del Puig''' o '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[http://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].+ − + − + − + − El [[5 de març]] de [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].+ − + − ==Història==+ − + − La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a [[Centre de Cultura Valenciana]]– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions se traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat. − − A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló]] o de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig. − − Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l’[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós. − − Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública. − − * Extret de l’introducció de l’obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de [[J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006) − − == Normes Ortogràfiques == − − ===El nom de les lletres=== − − '''L’ALFABET''' − − En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent: − − [[b]], be − − [[c]], ce − − [[ch]], che − − [[ç]], ce trencada − − [[d]], de − − [[f]], ef − − [[g]], ge − − [[h]], hac − − [[j]], jota − − [[k]], ca − − [[l]], el − − [[ll]], ell − − [[m]], em − − [[n]], en − − [[ny]], eny − − [[p]], pe − − [[q]], cu − − [[r]], er − − [[rr]], doble er − − [[s]], es − − [[t]], te − − [[v]], ve − − [[w]], ve doble − − [[x]], xe − − [[y]], i grega − − [[z]], zeta − − − En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent: − − a de "''[[Dacsa|dacsa]] ''" − − e tancada de "''[[Fe|fe]] ''" − − ɛ oberta de "''[[Mel|mel]] ''" − − i de "''[[Melic|melic]] ''" − − o tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]] ''" − − ɔ oberta de "''[[Por|por]] ''" − − u de "''[[Tramús|tramús]] ''" − − − − '''S'escriu B (batre)''' − − 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. − − 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. − − 3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen. − − 4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B: − − :::- àrap, no arab, pero arabisar − :::- verp, no verb, pero verbal − :::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme − − − '''S'escriu C''' − − 1. En sò de [k] (colp) − − ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. − ::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà. − ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. − ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: − − :::- atac, no atag, pero ataca − :::- pròlec, no pròleg, pero prologa − :::- fanc, no fang, pero fangos − − 2. En sò de [s] (cendra) − − ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. − ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (ce trencada): caçar, llançol, vençut. − ::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c: − − :::- capaç, capacitat − :::- comerç, comerciar − − ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència): − − :::- bonaç, malaltuç, pastiç. − − '''S'escriu Ç''' − − (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.) − − − '''S'escriu CH''' − − 1. En sò de [tʃ] (chic) − − ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: − − :::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu. − − ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3). − − 2. En sò de [k] (March) − − − − :::- Albuixech, Albiach. − − − − '''S'escriu D (dit)''' − − 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). − − 2. En el grup consonàntic DR: dragó, moldre. − − 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D: − − :::- vert, no verd pero verdor. − :::- reverent, no reverend pero reverenda. − − − − '''S'escriu F (farina)''' − − 1. Inicial, interior i fi de paraula: − − :::- fer, corfa, bufa, baf. − − 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: − − :::- serf, no serv, pero servir. − :::- tuf, no tuv, pero atufar. − − − − '''S'escriu G''' − − 1. En sò de [g] (gat) − − ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): − − :::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua. − − ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): − − :::- guerra, guisar, figuera, esguita. − − ::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: − − :::- aigües, llingüístic. − − ::1.4.En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: − − :::- gràcies, glop, agrana, regle. − − ::1.5. Davant de D, M, N: − − ::- Magdalena, fragmentar, insignificància. − − ::Excepte en cultismes com: − − :::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. − − ::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G: − − :::- amic, no amig, pero amigar. − :::- rec, no reg, pero regar. − :::- amarc, no amarg, pero amargar. − :::- sanc, no sang, pero sangonera. − − 2. En sò de [dʒ] (girar) − − ::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: − − :::- argila, gel, giner. − − ::Excepte davant de -ecc-, -ect-: − − :::- objecció, objectiu i algunes més − − ::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: − − :::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. − − − ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): − − :::- afigga, rigga, frigga. − − − ::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: − − :::- mig, pero miger. − :::- oreig, pero orejar. − − ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: − − :::- viage, no viatge. − :::- juge, no jutge. − :::- llenguage, no llenguatge. − :::- correja, no corretja. − − 3. En sò de [tʃ] (roig) − − ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: − − :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia.) − − ::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica: − − :::- desig, frig. − − ::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [tʃ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): − − :::- trepig, trepigen. − :::- mig, mija. − :::- despaig, despachar. − − − − '''S'escriu H (heretar)''' − − No te cap de sò. − − l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, hui, hivern. − − 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir. − − − − '''S'escriu J (jardí)''' − − 1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U: − − :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta. − − 2. Davant de -ecc-, -ect-: − − :::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4). − − 3. Davant de E (vore G, 2.1.) − − 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J: − − :::- plaja, no platja. − :::- mija, no mitja. − − 5.- Darrere del prefix AD: adjacent. − − − − '''S'escriu K (York)''' − − 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tècniques: − − :::- Kant, kilo. − − − − '''S'escriu L (lenta)''' − − 1. En inicial de paraula: − − :::- local, líquit. − − 2. En interior i fi de paraula: − − :::- almagasén, dol. − − 3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: − − :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar. − − − − '''S'escriu LL (llanda)''' − − 1. En inicial, interior i final de paraula: − − :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. − − − − '''S'escriu M (manà)''' − − 1. En inicial, interior i final de paraula: − − :::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem. − − 2. Davant de P, B, M: − − :::- rompre, gamba, immortal. − − ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: − − :::- enmig, granment. − − 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: − − :::- circumstància, circumnavegació, circumferència. − − 4. Mai davant de V ni F: − − :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3). − − 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana. − − :::- semana, no setmana. − :::- sometre, no sotmetre. − − 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat: − − :::- atentar, no atemptar. − :::- pronte, no prompte. − − − − '''S'escriu N (nas)''' − − 1. En inicial, interior i fi de paraula: − − :::- niu, lluna, món. − − 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: − − :::- confiar, enfadar, inflamar. − − ::Excepte els cultismes: − − :::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora. − − 3. Davant de consonant, excepte B, M, P: − − :::- enveja, confit, planta, gandul. − − 4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial: − − :::- enmig, granment. − − − − '''S'escriu NY (pany)''' − − 1. En inicial, interior i fi de paraula: − − :::- nyespla, pinyó, riny. − − − − '''S'escriu P (posar)''' − − 1. En posició inicial de paraula: − − :::- puny. − − 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: − − :::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte. − − 3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o es mantinga: − − :::- cap, no cab, pero cabut. − :::- llop, no llob, pero lloba. − :::- colp, no colb, pero colpejar. − :::- adop, no adob, pero adobar. − − − − '''S'escriu Q (quinze)''' − − 1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: − − :::- queixa, quilat, alqueria, séquia. − − ::Si la U es pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3. − − 2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: − − :::- quatre. − − ::Excepte: − − :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu. − − 3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis: − − :::- qüestió, obliqüitat. − − − − '''S'escriu R''' − − 1. En sò de [r] (carreter) − − ::1.1. En inicial de paraula: − − :::- roda, rajola. − − ::1.2. En interior de paraula darrere de L, M, N, S: − − :::- somrís, enriquir, israelí. − − 2. En sò de [ɾ] (cara) − − ::2.1. En interior i final de paraula: − − :::- mira, cura, cor, dolor. − − ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: − − :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, criar, agranar, batre, comprar. − − − − '''S'escriu RR (guerra)''' − − 1. En posició intervocàlica: − − :::- carro, errar. − − − − '''S'escriu S''' − − 1. En sò de [s] (sap) − − − − :::- solt, sabut. − − ::1.2. Darrere de consonant: − − :::- ansa, dacsa. − − ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs: − − :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc. − − ::i de la A- en valor negatiu: − − :::- asilàbic. − − ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o es duplique per continuar sorda: − − :::- mes, mesos. − :::- nas, nassos. − − 2. En sò de [z] (cosa) − − ::2.1. En posició intervocàlica: − − :::- casa, promesa. − − ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: − − :::- desaiguar, desheretar, desviure. − − ::2.3. En els participis: − − :::- d'entés, entesa, entesos, enteses; d'imprés, impresa, impresos, impreses. − − ::2.4. En derivats de gentilicis: − − :::- andalús, andalusos. − :::- francés, francesos. − − ::2.5. En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec. − − :::- abat, abadesa. − :::- duc, duquesa. − :::- príncip, princesa. − :::- mestre, mestresa. − − − − '''S'escriu SS (passar)''' − − 1. En posició intervocàlica: − − :::- posseir, massa. − − 2. En les paraules començades pels sòns a + s (ass) + atra vocal: − − :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil − − ::També darrere del prefix negatiu A (que es pronuncia S sorda): − − :::- asimètric. − − 3. En els sufixos -íssim, -íssima: − − :::- boníssim, cregudíssima. − − 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us. − − :::- fracàs, fracassos. − :::- castís, castissos. − :::- gos, gossos. − :::- tramús, tramussos. − :::- espés, espessos. − − 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: − − :::- dessecat, dissoldre. − − − − '''S'escriu T (tornar)''' − − 1. Inicial i interior de paraula: − − :::- toca, costella, setze. − − 2. En el grup consonantic TR: − − :::- truc, atraure. − − 3. En el prefix grec AT- : − − :::- atmòsfera (vore D, 1). − − 4. Davant de Z: − − :::- dotze. − − 5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o es conserve: − − :::- fort, fortalea. − :::- cert, certea. − :::- càlit, no càlid pero caliditat. − :::- abat, no abad pero abadia. − − − − '''S'escriu V (vindre)''' − − 1. En inicial i interior de paraula: − − :::- velocitat, cavall. − − 2. En les terminacions del pretèrit imperfecte d'indicatiu: − − ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN − − ::De tots els verps acabats en -AR. − − 3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V: − − :::- serf, no serv, pero servir. − − − − '''S'escriu X''' − − 1. En sò de [ʃ] (eixida) − − ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: − − :::- caixa, créixer, coixo, afluixar. − − ::1.2. Darrere de I: − − :::- pixar, seguixen, vixca. − − ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-): − − :::- oferixca, servixques. − − ::1.4. En final de paraula: − − :::- exigix, ix. − − 2. En sò de [ks] (text) − − ::2.1. Entre vocals: − − :::- reflexió, axial. − − ::2.2. En posició final, en algunes paraules: − − :::- perplex, prefix. − − 3. En sò de [gz] (exacte) − − ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: − − :::- examinar, exhortar, exlibris. − − − − '''S'escriu Y (yo)''' − − 1. En posició inicial de paraula davant de vocal: − − :::- yuxtaposar. − − 2. Entre vocals: − − :::- epopeya, apoyar. − − 3. En el digraf NY per a representar el sò de [ɲ]: − − :::- pinya, puny. − − 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): − − :::- inyecció, abyecció, proyecte. − − 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: − − :::- Alcoy, Montroy, Gay. − − − − '''S'escriu Z (zero)''' − − 1. En inicial i interior de paraula: − − :::- zona, atzucac. − − 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: − − :::- zoologia. − − 3. En les terminacions -zoari, -zoic: − − :::- protozoari, benzoic. − − ===Apòstrof=== − − Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son: − − 1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, LOS, NE. − − ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: − − :::- porta'm, penja'n − − ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o hac: − − :::- s'entén, s'haguera. − − ::1.3. En les combinacions binàries i ternàries de pronoms: − − :::- se'n va, se'ls hi menja. − − 2. Els artículs determinats EL/LO i LA davant de paraula que comence per vocal o hac: − − :::- l'home, l'industrial, l'espiritista. − − ::Excepte: − − :::a) EL/LO o LA davant paraula començada per semiconsonant. − :::b) LA davant de la una (hora). − :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la er, etc. − :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc. − − :::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL. − − 3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o hac: − − :::- d'estar, d'ahir, d'haver. − − ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: − − ::- de hui. − − ===Diéresis=== − − Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage. − − Colocació: − − 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: − − :::- veïnat, raïmer, aürtar. − − 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: − − :::- següent, llingüística. − − No la posarem en els següents casos: − − 1. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: − − :::- agrair − :::- beneint − :::- oiré − :::- destruiria − − 2. Quan va darrere dels prefixos: − − :::- coincidix (co-in-ci-dix) − :::- reimprimir (re-im-pri-mir) − :::- contraindicar (con-tra-in-di-car) − − 3. Quan la I forme part dels sufixos -isme, -ista, -iste, -ible tots ells en I tonica: − − :::- egoisme (e-go-is-me). − :::- altruista (al-tru-is-ta). − :::- altriste (al-tru-is-te). − :::- conduible (con-du-i-ble). − − 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat: − − :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar). − :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant). − :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat). − − 5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um: − − :::- simpòsium (sim-po-si-um). − :::- harmònium (har-mo-ni-um). − − ===Accents=== − − 1. '''Classificació de l'accent:'''<br> − L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es denomina accent fonètic o prosòdic). − − L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’[[accent greu]] senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e, ɛ, i, o, ɔ, u. La a es considera sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques (excepte en dèsset i dèneu), encara que no sempre s’accentuaran gràficament: tècnica, perla, tònica, porta. − − − 2. '''Regles d'accentuació:'''<br> − a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les acabades en diftonc decreixent, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. − − b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. − − c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. − − d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les... − − e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: contínuament (de ''contínua''), poèticament (de ''poètica''), esporàdicament (de ''esporàdica''), mèdicament (de ''mèdica''), pero bonament (de ''bona''), fredament (de ''freda''), amplament (de ''ampla''). − − f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo. − − 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br> La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, se diu diacrítica. − − 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br> − a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. − − b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo. − − c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. − − 4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref> − − <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles. − − Les paraules agudes porten l'accent fonètic en l'última sílaba: escr(í)u, cant(à), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonètic en la penúltima sílaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ò)ges; en les paraules esdrúixoles recau l'accent fonètic en l'antepenúltima sílaba: gram(à)tica, (à)nima, T(ú)ria. − − 2. Hi ha dos classes d'accents gràfics: agut(´) i greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, ɛ, ɔ), quan siga necessari, d'acort en els següents apartats: − − ::2.1. S'elimina l'accentuació gràfica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafia recau l'accent fonètic en una sílaba diferent (paraules homógrafes no homòfones). − − ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent gràfic, este tindrà el següent orde preferent: agudes front a planes i esdrúixoles (canóns/c(à)nons, tindré/t(í)ndre, ultimà/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdrúixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima). − − :::Uns atres eixemples: − − :::a) pensà (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugació). − :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugació). − − :::b) passarà (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugació). − :::pass(à)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugació). − − :::dormirà (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugació). − :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugació). − − :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugació). − :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugació). − − :::d) està (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugació). − :::(é)sta (adjectiu pronominal) − − 3. Pot ser recomanable l'accent gràfic en partícules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts: − − :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir? − :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols? − :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols? − :::Dis-me de qué he parlat − :::Tu saps en qué penses.</small> − − ===Guió=== − − El guió és el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los. − − Usarem el guió: − − 1. Per a separar les paraules per sílabes en final de llínea. − − 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclítics) del verp. − − ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: − − ::: mireu-les, penjar-se'n. − − ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: − − ::: menja-te'l, prengau-ne. − − ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: − − ::: mira-ho, porta-hi. − − 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: − − ::: critic-bibliografic, historic-cientific. − − ===Interrogació i admiració=== − − Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimir-se per a imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració. − − El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo. − − La pràctica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. Ademés de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps. − − === -ADA, -ADET i derivats === − Les terminacions en -ADA, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronuncia. − − == Més informació == − Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - puix no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com són: − − *Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/. − − *No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar... − − *No reconeiximent de verps com per eixemple: péndrer. − − *No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta). − − *No reconeix el terme -esa per a paraules com fortalea, riquea, pobrea... (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]) − − *Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat. − − === Respecte als atres dialectes === − *No admet la forma ''ixe'', ''ixes'', ''ixa''... − − *No admet la desinència -o de la primera persona del [[Tortosí|valencià tortosí]] (Yo parle > Yo parlo) − − *No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave) − − *No admet la NO pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa... − − == Vore també == − *[[Llengua Valenciana]] − *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] − *[[Proyecte:Escriure en valencià]] − *[[Sigle d'Or Valencià]] − − == Referències == − − − == Bibliografia == − * [http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana] − * [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia] − * [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org] − * [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana] − * Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. − * NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910. − * Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981). − * Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. − * Fullana Mira, Lluis (1914) ''Normes ortogràfiques''* Fullana Mira, Lluis (1921) ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà'' − * Fullana Mira, Lluis (1932) ''Ortografia Valenciana'' − − == Enllaços externs == − *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana] − *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana] − *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org] − *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig] − *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana] − * [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló] − * [https://www.youtube.com/watch?v=mGDwDYbaNMo Vídeo explicatiu de l'història de les Normes d'El Puig] − * [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana] − − − − [[Categoria:Valencià]] − [[Categoria:Gramàtica del valencià]] − [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
sense resum d'edició
{{metaplantilla de avisos
| tipo = aviso
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2006]]]]
| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
| texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Usuari:{{{1}}}|enciclopedistes]] | [[Proyecte:enciclopedistes|enciclopedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
<noinclude>
[[Categoria:Proyecte:Plantilles de manteniment|{{PAGENAME}}]]
{{/doc}}
</noinclude>
::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
::1.1. En inicial de paraula:
<references/>
{{Llengua valenciana}}