Canvis

[[Archiu:Trobesen.jpg|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]

[[Archiu:Trobesen.jpg|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]

'''Obres e trobes en lahors de la Verge Maria''' és un llibre de vital importància per ser la primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], escrita en [[idioma valencià]]. Va eixir de les prenses de [[Lambert Palmart]] el [[25 de març]] de l'any [[1474]] en la ciutat de [[Valéncia]], es conserva en la biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]].

'''Obres e trobes en lahors de la Verge Maria''' és un llibre de vital importància per ser la primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], escrita en [[idioma valencià]]. Va eixir de les prenses de [[Lambert Palmart]], el [[25 de març]] de l'any [[1474]], en la ciutat de [[Valéncia]], es conserva en la biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]].

Dita obra és el primer incunable ibèric. Va ser el primer llibre imprés en tota la Península Ibèrica, publicat en Valéncia en l'any 1474 i escrit en [[llengua valenciana]]. Va ser gràcies a l'impressor germànic, naixcut en [[Colònia]] Lambert Palmart.

== Primera obra impressa ==

Esta obra va ser impresa a raïl de que el virrei Lluís Despuig, per a honrar a la Verge, convocara el [[11 de febrer]] de [[1474]] un certamen poètic el tema obligat del qual era alabar a la [[Verge Maria]]. Per lo tant, les Trobes són les poesies d'un certamen poètic per a alabar a la Verge Maria. Com se sap que es va convocar en febrer de 1474, es varen imprimir poc despuix, lo que convertix al llibre en el primer llibre lliterari imprés en Espanya. Els idiomes utilisats són el [[valencià]], el [[castellà]] pero també l'[[italià]].

Dita obra és el primer incunable ibèric. Fon el primer llibre imprés en tota la [[Península Ibèrica]], publicat en Valéncia en l'any 1474 i escrit en [[llengua valenciana]]. Fon gràcies a l'impressor germànic, naixcut en [[Colònia]] Lambert Palmart.

L'encarregat d'organisar el certamen va ser el poeta alacantí mossén [[Bernat Fenollar]], persona relacionada en tots els círculs lliteraris que hi havia en la ciutat.

 

 

L'encarregat d'organisar el certamen fon el poeta alacantí mossén [[Bernat Fenollar]], persona relacionada en tots els círculs lliteraris que hi havia en la ciutat.

 

És una obra poètica colectiva en autors com [[Joan Roïç de Corella]], Bernat Fenollar, [[Francesc de Castellví]], [[Lluís Alcanyís]], [[Narcís Vinyoles]], [[Miquel Pérez|Miquel Péreç]] o [[Jaume Roig]], entre uns atres. Conté 45 poemes en honor a la Verge Maria (40 en valencià, 4 en castellà i un en toscà) presentats a un certamen lliterari en Valéncia el [[11 de febrer]] de 1474 i recopilats per Bernat Fenollar.

És una obra poètica colectiva en autors com [[Joan Roïç de Corella]], Bernat Fenollar, [[Francesc de Castellví]], [[Lluís Alcanyís]], [[Narcís Vinyoles]], [[Miquel Pérez|Miquel Péreç]] o [[Jaume Roig]], entre uns atres. Conté 45 poemes en honor a la Verge Maria (40 en valencià, 4 en castellà i un en toscà) presentats a un certamen lliterari en Valéncia el [[11 de febrer]] de 1474 i recopilats per Bernat Fenollar.

Els poemes havien de constar de cinc estrofes, en dedicatòria i tornada. Pero els trobadors (encara no es dia poetes que no escrivien en llatí) tenien llibertat sobre l'estil i la llengua.

Els poemes havien de constar de cinc estrofes, en dedicatòria i tornada. Pero els trobadors (encara no es dia poetes que no escrivien en llatí) tenien llibertat sobre l'estil i la llengua.

El certamen suscità concorrència de numeroses personalitats dels diversos estrats socials de la vida valenciana, entre els quals trobem: Mossen Jordi de Centelles (canonge), Joan Roiç de Corella (mestre en teologia), Mossén Bernat Fenollar (presbíter), Mossén Franci de Castellví (cavaller), Mossén Francesc Barceló (cavaller), Mestre Lluís Alcanys (mestre en medicina), Mossén Joan de Nájera (presbíter), En Berenguer Cardona (notari), En Pere Péreç (notari), En Joan Verdanxa (notari), En Joan Moreno (notari), N'Antoni Vallmanya (notari), En Lluïs Munyoç (notari), En Joan Gamià (notari), En Narcís Vinyoles (ciutadà) i uns atres ilustres hòmens de lletres, com Mossén Jaume Gassull (cavaller) o Jaume Roig (mestre en medicina).

El certamen suscità concorrència de numeroses personalitats dels diversos estrats socials de la vida valenciana, entre els quals trobem: Mossen Jordi de Centelles (canonge), Joan Roiç de Corella (mestre en teologia), Mossén Bernat Fenollar (presbíter), Mossén Franci de Castellví (cavaller), Mossén Francesc Barceló (cavaller), Mestre Lluís Alcanys (mestre en medicina), Mossén Joan de Nájera (presbíter), En Berenguer Cardona (notari), En Pere Péreç (notari), En Joan Verdanxa (notari), En Joan Moreno (notari), N'Antoni Vallmanya (notari), En Lluïs Munyoç (notari), En Joan Gamià (notari), En Narcís Vinyoles (ciutadà) i uns atres ilustres hòmens de lletres, com Mossén Jaume Gassull (cavaller) o Jaume Roig (mestre en medicina).

Certamen lliterari que ha suscitat l'estudi i anàlisis de numerosos bibliògrafs i autors: Joseph Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor Fuster, Ferrer i Bigné, F. Marti Grajales, Lluïs Guarner, Marti de Riquer, Sanchis Guarner, A. Ferrando Francés, entre uns atres.

Certamen lliterari que ha suscitat l'estudi i anàlisis de numerosos bibliògrafs i autors: Joseph Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor Fuster, Ferrer i Bigné, F. Marti Grajales, Lluïs Guarner, Marti de Riquer, Sanchis Guarner, A. Ferrando Francés, entre uns atres.

La pronta aparició d'esta obra mestra de la lliteratura és producte de l'alt desenroll del [[Regne de Valéncia]], que per llavors era el centre impressor més gran de la Península i un dels majors de tota Europa. A finals del [[sigle XV]], la ciutat de Valéncia ya havia publicat casi un centenar de títuls, que es conega.

La pronta aparició d'esta obra mestra de la lliteratura és producte de l'alt desenroll del [[Regne de Valéncia]], que per llavors era el centre impressor més gran de la Península i un dels majors de tota Europa. A finals del [[sigle XV]], la ciutat de Valéncia ya havia publicat casi un centenar de títuls, que es conega.