Edició de «Oceanografia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l'any [[1584]], del [[francés]] ''océanographie'', pero va tindre una vida curta. En l'any [[1880]] retorna a l'[[alemà]] com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en [[anglés]]; ''oceanografía'', en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[sigle XIX]]. | La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l'any [[1584]], del [[francés]] ''océanographie'', pero va tindre una vida curta. En l'any [[1880]] retorna a l'[[alemà]] com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en [[anglés]]; ''oceanografía'', en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[sigle XIX]]. | ||
− | '''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura | + | '''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]]. |
La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros. | La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros. |