L'oli de dacsa és un oli extret del llavor de dacsa.

Breu històriaEditar

La dacsa, originaria d'Amèrica, es consumix per lo manco des de l'any 5000 abans de l'Era Cristiana.

Va ser introduït en Europa en el sigle XVI i era un aliment bàsic en la dieta dels Azteca, Inques i Mayes.

QualitatsEditar

El percentage de oli d'un gra de dacsa oscila entre el 3,1 i el 5,7% del pes del mateix i el 83% d'eixe contingut gras s'ubica en el germen. Este se separa del restant del gra en la primera etapa del procés de molada humida, obtenint-se d'esta manera la matèria primera per a la recuperació de l'oli.

Per a aprofitar al cent per cent les seues propietats nutricionals deu ser un oli obtengut per pressió en fredor del germen de dacsa fresca. L'oli de dacsa refinada té molt èxit ya que té una gran resistència al enranciamient i potencia el sabor dels aliments.

La seua riquea en vitamina I (tocoferols) ho fa per un costat molt estable i per un atre costat contribuïx a que siga ideal per a previndre malalties circulatòries, vasculars o malalties neurològiques i esterilitat. No conté cantitats significatives de proteïnes, carbohidrats ni fibra alimentària.

UtilisacióEditar

Per a fregir aliments en hotelería i en la llar, per a l'elaboració de margarina, mahonesa, en l'indústria de la panificació, consomés i sempre que es vullga substituir la grassa animal. També s'usa per a aderesar ensaladas junt en el vinagre i la sal.

Informació nutricional de l'oli de dacsa sense refinarEditar

  • 23 % de àcits grassos monoinsaturados.
  • 60 % de àcits poliinsaturados.
  • 12 % de àcits saturats.
  • És ric també en àcits grassos linoleicos i oleics.
  • Té cantitats significatives de vitamina I, vitamina A, vitamina D, ferro i calci.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar