Canvis

[[File:Panoràmica d'Onda.jpg|thumb|350px|Onda]]

[[File:Panoràmica d'Onda.jpg|thumb|300px|Onda]]

'''Onda''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de [[Castelló]] i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de [[Valéncia]], de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km.

Es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de [[Castelló]] i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de [[Valéncia]], de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km.

El terme d'Onda en els seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del [[riu Mijares]] i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana.

El terme d'Onda en els seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del [[riu Millars]] i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana.

==Clima==

==Clima==

==Història==

==Història==

Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el [[Neolític]]. Del [[Bronze]] valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo íbero, les peces de ceràmica descobertes en el Torrelló, el Castell, el Pla dels Olivars i el Sitjar Baix.

Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el [[Neolític]]. Del [[Bronze]] valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo ibèric, les peces de ceràmica descobertes en el Torrelló, el Castell, el Pla dels Olivars i el Sitjar Baix.

Sepelaco la varen cridar els [[Antiga Grècia|grecs]] i de la [[Antiga Roma|romanisació]] es conserven algunes inscripcions llatines gravades sobre uns blocs de [[pedra]] que alberga la colecció del Museu d'Història Local ubicat en el Castell. També de l'época romana són testic els restants d'un pont en el riu Mijares i una part de via romana.  

Sepelaco la varen cridar els [[Antiga Grècia|grecs]] i de la [[Antiga Roma|romanisació]] es conserven algunes inscripcions llatines gravades sobre uns blocs de [[pedra]] que alberga la colecció del Museu d'Història Local ubicat en el Castell. També de l'época romana són testic els restants d'un pont en el riu Millars i una part de via romana.  

De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat.  

De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat.  

La vila s'emmurallà en el [[sigle XI]], despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del [[sigle X]], i en els [[sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.  

La vila s'emmurallà en el [[sigle XI]], despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del [[sigle X]], i en els [[sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.  

[[File:Castell d'Onda.jpg|thumb|350px|Castell d'Onda]]

[[File:Castell d'Onda.jpg|thumb|300px|Castell d'Onda]]

Encara que les tropes del mític [[Cit|Cit Campeador]] varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei [[Jaume I]] en l'any [[1242]]. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el [[3 d'abril]] de [[1248]] i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat medieval: la cristiana, la musulmana i la judeua.

Encara que les tropes del mític [[Cit|Cit Campeador]] varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei [[Jaume I]] en l'any [[1242]]. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el [[3 d'abril]] de [[1248]] i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat migeval: la cristiana, la musulmana i la judeua.

Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del [[sigle XIV]] la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell  de les 300 torres”.

Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del [[sigle XIV]] la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell  de les 300 torres”.

Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió e inclús les tropes napoleòniques ho varen ocupar en l'any [[1812]].

Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió e inclús les tropes napoleòniques ho varen ocupar en l'any [[1812]].

[[Archiu:Ondare.jpg|thumb|400px|Fotografia per al recort]]

[[Archiu:Ondare.jpg|thumb|300px|Fotografia per al recort]]

[http://www.ondaturismo.es/onda/web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=70)  Fotografia per al recort]

[http://www.ondaturismo.es/onda/web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=70)  Fotografia per al recort]

== Demografia ==

== Demografia ==

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 24.939 habitants.

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 24.939 habitants.

== Política ==

== Política ==

Des de les eleccions municipals, que del [[29 de maig]] de l'any [[2019]], governa el Partit Popular, que va guanyar per majoria absoluta, conseguint onze regidors i superant aixina la formació de l'anterior equip de govern socialiste, quedant repartits els regidors de la següent manera:

Des de les eleccions municipals, que del [[29 de maig]] de l'any [[2019]], governa el Partit Popular, que va guanyar per majoria absoluta, conseguint onze regidors i superant aixina la formació de l'anterior equip de govern socialiste, quedant repartits els regidors de la següent manera:

[http://www.onda.es/ond/web_php/index.php?contenido=subapartados_woden&id_boto=321#close-jump-2 Corporació]

[http://www.onda.es/ond/web_php/index.php?contenido=subapartados_woden&id_boto=321#close-jump-2 Corporació]

Com a senyes curioses i fent una comparativa en els resultats que varen resultar dels comicis de l'any dos mil quinze (2.015), la mateixa va quedar aixina:

Com a senyes curioses i fent una comparativa en els resultats que varen resultar dels comicis de l'any dos mil quinze (2.015), la mateixa va quedar aixina:

[https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/17/12/84.html Font]

[https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/17/12/84.html Font]

== Llocs d'interés ==

== Vore també ==

*[[Castell d'Onda]]

*[[Castell d'Onda]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==