Edició de «Ondara»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:Localització d'Ondara respecte del País Valencià.png|160px]]
+
|image_país = [[Image:ondara plaça del convent.jpg|thumb|250px|Plaça del convent]]
−
|image_província = [[Archiu:Localització d'Ondara respecte de la Marina Alta.png|160px]]
+
|image_província =  
 
|nom = Ondara
 
|nom = Ondara
−
|image_escut = [[Archiu:Escudo de Ondara.svg|90px]]
+
|image_escut = [[Archiu:Escudo de Ondara.svg|190px]]
−
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
+
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 10,41
 
|superfície = 10,41
 
|altitut = 36
 
|altitut = 36
−
|població = 6.815 ([[INE]] [[2018]])
+
|població = 6617
 
|densitat = 637,08
 
|densitat = 637,08
 
|gentilici =  
 
|gentilici =  
Llínea 19: Llínea 19:
 
|festes =  
 
|festes =  
 
|alcalde = Zeus Serrano Soler (Compromís)
 
|alcalde = Zeus Serrano Soler (Compromís)
−
|web =  
+
|uep =  
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
[[Archiu:Ondara plaça del convent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça del Convent, en Ondara.]]
+
'''Ondara''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]]. Conta en 6.613 habitants.
−
'''Ondara''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]].
 
−
 
 
−
== Història ==
 
−
 
 
−
Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.
 
−
 
 
−
Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis.
 
−
 
 
−
Tant el poble (nomenat llavors Ondia) com el seu [[castell]] són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.
 
−
 
 
−
Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.
 
−
 
 
−
A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.
 
−
 
 
−
La població va seguir sent majoritàriament de religió islàmica fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]], despuix de l'expulsió la població va passar d'uns 1.000 a 200 habitants. Nous pobladors procedents d'atres llocs de la comarca i de [[Illes Balears|les Balears]] varen vindre llavors a omplir el buit demogràfic produït.
 
−
 
 
−
El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.
 
−
 
 
−
El cultiu de la [[pansa]] fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]].
 
−
 
 
−
== Geografia ==
 
−
 
 
−
=== Situació ===
 
−
 
 
−
Ondara està situada al nordest de la comarca del Marquesat de Dénia, en la depressió prellitoral del nort del prebétic valencià. Les estribacions de la [[serra de Segaria]], en la zona nort del terme, constituïxen les úniques elevacions del seu territori, per lo demés prou pla. Ho creuen el barranc de la Fusta i els rius Vert i Girona que comença a construir la seua delta aigües avall de la vila.
 
−
 
 
−
El núcleu urbà principal es troba a 4 km. de la costa mediterrànea a la vora del [[riu Girona]]. El seu terme municipal (sense accés al llitoral) és pràcticament pla, a excepció de la Serra de Segaria (370 m.), situada en la part noroest del municipi.
 
−
 
 
−
El seu terme municipal llimita en els de [[Beniarbeig]], [[Benimeli]], [[Dénia]], [[Pedreguer]] i [[Verger]].
 
−
 
 
−
== Meteorologia ==
 
−
 
 
−
==== Clima ====
 
  
 +
== Clima ==
 
Té un clima típicament mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mija anual de 18 °C.
 
Té un clima típicament mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mija anual de 18 °C.
−
 
−
== Demografia ==
 
−
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 7.080 habitants.
 
−
 
−
== Economia ==
 
−
 
−
La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria.
 
−
 
−
== Administració ==
 
−
{{Alcaldes_Espanya
 
−
  | Alcalde_1 = José Moncho Salort
 
−
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  | Alcalde_2 = Antoni Ramis Bolufer
 
−
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  | Alcalde_3 = Antoni Ramis Bolufer<br />Robert Miralles i Cebrià
 
−
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[Izquierda Unida (España)|IU]]-[[UPV]]
 
−
  | Alcalde_4 = Robert Miralles Cebrià
 
−
  | Partit_4 = [[UPV]]
 
−
  | Alcalde_5 = Robert Miralles Cebrià
 
−
  | Partit_5 = [[UPV]]-[[BNV]]
 
−
  | Alcalde_6 = Josep Grimalt Mestre<br />José Joaquín Ferrando Soler
 
−
  | Partit_6 = [[BNV]]<br />[[PP]]
 
−
  | Alcalde_7 = José Joaquín Ferrando Soler 
 
−
  | Partit_7 = [[PP]]
 
−
  | Alcalde_8 = José Joaquín Ferrando Soler 
 
−
  | Partit_8 = [[PP]]
 
−
  | Alcalde_9 = José Joaquín Ferrando Soler
 
−
  | Partit_9 = [[PP]]
 
−
  | Alcalde_10 = Zeus Serrano Soler
 
−
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 
−
}}
 
−
 
−
== Monuments i llocs d'interés ==
 
−
 
−
* '''[[Torre del rellonge (Ondara)|Torre del rellonge]]'''. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el [[rellonge]], que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic.
 
−
 
−
* '''[[Plaça de Bous d'Ondara|Plaça de Bous]]'''. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en l'any [[1957]].
 
−
 
−
== Festes ==
 
−
 
−
* Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de [[juliol]] en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.
 
−
* Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el [[bou embolat]]. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.
 
−
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{commonscat|Ondara}}
 
  
 
{{Municipis de La Marina Alta}}
 
{{Municipis de La Marina Alta}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Ondara»