Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:ondara plaça del convent.jpg|thumb|250px|Plaça del convent]] | + | {{Infobox_pobles |
− | '''Ondara''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]]. Conta en 6.613 habitants. | + | |image_país = [[Image:Localització d'Ondara respecte del País Valencià.png|160px]] |
| + | |image_província = [[Archiu:Localització d'Ondara respecte de la Marina Alta.png|160px]] |
| + | |nom = Ondara |
| + | |image_escut = [[Archiu:Escudo de Ondara.svg|90px]] |
| + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
| + | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] |
| + | |província = [[Província d'Alacant]] |
| + | |comarca = [[Marina Alta]] |
| + | |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Dénia]] |
| + | |coor = 38°49′37″N 0°01′03″O |
| + | |superfície = 10,41 |
| + | |altitut = 36 |
| + | |població = 6.815 ([[INE]] [[2018]]) |
| + | |densitat = 637,08 |
| + | |gentilici = |
| + | |llengua = [[Valencià]] |
| + | |còdic_postal = 03760 |
| + | |festes = |
| + | |alcalde = Zeus Serrano Soler (Compromís) |
| + | |web = |
| + | |notes = |
| + | }} |
| + | [[Archiu:Ondara plaça del convent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça del Convent, en Ondara.]] |
| + | '''Ondara''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]]. |
| + | |
| + | == Història == |
| + | |
| + | Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric. |
| + | |
| + | Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis. |
| + | |
| + | Tant el poble (nomenat llavors Ondia) com el seu [[castell]] són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib. |
| + | |
| + | Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó. |
| + | |
| + | A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando. |
| + | |
| + | La població va seguir sent majoritàriament de religió islàmica fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]], despuix de l'expulsió la població va passar d'uns 1.000 a 200 habitants. Nous pobladors procedents d'atres llocs de la comarca i de [[Illes Balears|les Balears]] varen vindre llavors a omplir el buit demogràfic produït. |
| + | |
| + | El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada. |
| + | |
| + | El cultiu de la [[pansa]] fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]]. |
| + | |
| + | == Geografia == |
| + | |
| + | === Situació === |
| + | |
| + | Ondara està situada al nordest de la comarca del Marquesat de Dénia, en la depressió prellitoral del nort del prebétic valencià. Les estribacions de la [[serra de Segaria]], en la zona nort del terme, constituïxen les úniques elevacions del seu territori, per lo demés prou pla. Ho creuen el barranc de la Fusta i els rius Vert i Girona que comença a construir la seua delta aigües avall de la vila. |
| + | |
| + | El núcleu urbà principal es troba a 4 km. de la costa mediterrànea a la vora del [[riu Girona]]. El seu terme municipal (sense accés al llitoral) és pràcticament pla, a excepció de la Serra de Segaria (370 m.), situada en la part noroest del municipi. |
| + | |
| + | El seu terme municipal llimita en els de [[Beniarbeig]], [[Benimeli]], [[Dénia]], [[Pedreguer]] i [[Verger]]. |
| + | |
| + | == Meteorologia == |
| + | |
| + | ==== Clima ==== |
| + | |
| + | Té un clima típicament mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mija anual de 18 °C. |
| + | |
| + | == Demografia == |
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 7.080 habitants. |
| + | |
| + | == Economia == |
| + | |
| + | La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria. |
| + | |
| + | == Administració == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = José Moncho Salort |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2 = Antoni Ramis Bolufer |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Antoni Ramis Bolufer<br />Robert Miralles i Cebrià |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[Izquierda Unida (España)|IU]]-[[UPV]] |
| + | | Alcalde_4 = Robert Miralles Cebrià |
| + | | Partit_4 = [[UPV]] |
| + | | Alcalde_5 = Robert Miralles Cebrià |
| + | | Partit_5 = [[UPV]]-[[BNV]] |
| + | | Alcalde_6 = Josep Grimalt Mestre<br />José Joaquín Ferrando Soler |
| + | | Partit_6 = [[BNV]]<br />[[PP]] |
| + | | Alcalde_7 = José Joaquín Ferrando Soler |
| + | | Partit_7 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_8 = José Joaquín Ferrando Soler |
| + | | Partit_8 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_9 = José Joaquín Ferrando Soler |
| + | | Partit_9 = [[PP]] |
| + | | Alcalde_10 = Zeus Serrano Soler |
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] |
| + | }} |
| + | |
| + | == Monuments i llocs d'interés == |
| + | |
| + | * '''[[Torre del rellonge (Ondara)|Torre del rellonge]]'''. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el [[rellonge]], que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic. |
| + | |
| + | * '''[[Plaça de Bous d'Ondara|Plaça de Bous]]'''. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en l'any [[1957]]. |
| + | |
| + | == Festes == |
| + | |
| + | * Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de [[juliol]] en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca. |
| + | * Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el [[bou embolat]]. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|Ondara}} |
| | | |
| {{Municipis de La Marina Alta}} | | {{Municipis de La Marina Alta}} |
| [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] |