107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 12:
Llínea 12: − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + − '''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + − + − + + + + + + Llínea 41:
Llínea 103: − + − + − + − == Història== − La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]]. − − L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. − Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal. − − De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. − Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila. − − Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya. − − Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber. − − En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
sense resum d'edició
|superfície = 127 km2
|superfície = 127 km2
|altitut = 359 m.
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|població = 35.395 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|densitat = 278,700 hab./km²
|gentilici = ontinyentí/na
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46870
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[PSPV-PSOE]]
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].
== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[Antiga Roma|romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Dels primers sigles de l'época andalusa –d'[[al-Andalus]], no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en [[Bocairent]], en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del [[sigle XI]], finals del califat omeya.
Escampades pel terme trobem una série d'[[Alqueria|alqueries]], de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Rafael Tortosa Vañó
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Rafael Tortosa Vañó
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Rafael Tortosa Vañó
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Requena i Albert
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicent Requena i Albert
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa
| Partit_6 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]
| Alcalde_7 = Manuel Reguart Penadés
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Mª Lina Insa Rico
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[Compromís]]
}}
==Demografia==
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]]
|-
| align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343
|-
![[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]] !! [[2018]]
|-
| align=center| 36.368 || align=center| 36.695 || align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 35.395 || align=center| 36.974
|}
</center>
== Monuments==
== Monuments==
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[segle XIV]] a [[segle XVII|XVII]].
[[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]]
[[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]]
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]].
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
*Palaus i Cases Senyorials.
*[[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]]
*Convent dels Pares Franciscans.
*Cases Senyorials.
*Ermita de Sant Esteve.
*Ermita de Sant Josep del Pla.
*Ermita de Santa Ana
*Convent dels Pares Franciscans.
*Muralles de la ciutat.
== Museus ==
== Museus ==
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
== Fills ilustres ==
== Fills ilustres ==
*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
*[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
*[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.
*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'[[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.
*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.
*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}