Edició de «Orde de Montesa»

{{Ficha d'unitat militar
|nom= Orde de Montesa
|image=Cross montessa.svg
|tamany image =200px
|peu image=Creu de l'Orde de Montesa.
|dates= [[1317]] - actualitat
|país= {{ESP}}
|fidelitat= 
|branca= 
|tipo= Orde [[religió|religiosa]] i [[milícia|militar]]
|funció= 
|especialisació= 
|tamany= 
|estructura=
|aquarterament=
|equip=
|comandant_actual=
|cap_cerimonial=
|coronel_de_el_regiment=
|comandants_notables=
|símbol=
|símbol2=
|malnom= 
|patró= 
|lema=
|colors=
|marcha=
|mascota=
|batalles=
|aniversaris=
|medalles=
|honorar=
|image2 = [[Archiu:ESP Order of Montesa BAR.svg|100px]]}}
L''''Orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama''' és una [[Orde religiosa catòlica|orde religiosa]] i [[orde militar|militar]] fundada pel rei [[Jaume II d'Aragó]] en el [[sigle XIV]] ([[1317]]).

En l'actualitat sobreviu com una corporació de caràcter honorífic i nobiliari.

== Fundació ==
[[Archiu:Chaime II d'Aragón.jpg|thumb|200px|Retrat imaginari del rei [[Jaume II d'Aragó]], de [[Manuel Aguirre i Monsalbe]]. Ca. 1851-1854. ([[Diputació Provincial de Saragossa]]).]]
El rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia|valencià]], frontera en els [[sarraí|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel [[Papa]] [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge [[22 de juliol]] de [[1319]], en la capella real del palau de [[Barcelona]], sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)|Montesa]] de [[Província de Valéncia|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.

Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)|Clement VII]] el [[5 d'agost]] de [[1397]]. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en [[1399]] la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]], otorgada en l'any [[1400]] i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.

L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries ([[1592]]-[[1700]])''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.

L'arquebisbe de Valéncia va enviar finalment fins a Castella a l'abat del Monasteri de Nostra Senyora de Benifassà, pertanyent a l'[[Orde del Císter]]. El Mestre de Calatrava es va negar a acodir a Valéncia, alegant que les seues obligacions custodiant la frontera li ho impedien, encara que la raó real sembla ser que era la poca disposició per part de l'Orde de Calatrava a cedir les possessions d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] a una atra orde. Finalment, va cedir i va enviar a Valéncia a un procurador per a que obrara en el seu nom.

== Evolució ==
Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.

El [[regne de Valéncia]] es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.

== Decliu ==
[[Archiu:Castell de Montesa 03.JPG|270px|thumb|Ruïnes del castell de Montesa, que va ser la sèu de l'Orde fins al sigle XVIII.]]
No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre|autor = Bruquetas de Castro, Fernando| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro|títul = Reyes que amaron como reinas|any = 2002| editorial = La Esfera de los Libros S.L.|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits. 

[[Felip II d'Espanya|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un [[terremot]] en l'any [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

== Mestres de l'Orde ==
* [[Guillerm d'Eril]] (1317-1319)
* [[Arnaldo de Ferriol]] (1319-1327) 
* [[Pere de Thous]] (1327-1374)
* [[Albert de Thous]] (1374-1382)
* [[Berenguer March]] (1382-1409)
* [[Romeu de Corbera|Romero de Corbera]] (1410-1445)
* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)
* [[Lluís Despuig]] (1453-1482)
* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484) 
* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)
* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1488-1492)
* [[Francisco Sanz]] (1493-1506)
* [[Francisco Bernardo Despuig]] (1506-1537)
* [[Francisco Llansol de Romaní]] (1537-1544)
* [[Pedro Luis Garcerán de Borja]] (1545-1587)
* '''Reis d'Espanya''' (1587-...)

== Vore també ==
*[[Orde de Santiago]]
*[[Orde de Calatrava]]
*[[Orde d'Alcántara]]
*[[Orde de Malta|Orde de Sant Joan]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* {{commonscat|Order of Montesa}}
* [http://www.ordenesmilitares.es Pàgina web Oficial de les Órdens Militars Espanyoles]
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa, en Heraldaria.com]
* [http://web.archive.org/web/http://www.castillosnet.org/valencia/v-cas-010.shtml El castell de Montesa]

{{control d'autoritats}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Orde de Montesa]]
 {{Traduït de|es|Orden de Montesa}}