Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
194 bytes afegits ,  19:32 12 ago 2018
m
Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '
Llínea 1: Llínea 1: −
{{Fusionar| Cavallers Templaris|Opcional: Cavallers Templaris}}
+
[[Archiu:Templarsign.jpg|190px|thumbnail|right|Sagell dels cavallers templaris que mostra a dos membres de l'orde pujats en un sol cavall, símbol de la seua pobrea. També és visible: "''Sigillum Militum Xpisti''" ("Sagell dels soldats de Crist").]]
 
+
En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.
En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En [[1118]], el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.
      
En [[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].
 
En [[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].
    
Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts.
 
Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts.
  −
== El Temple en el Regne de Valéncia ==
  −
  −
N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquesta de [[Castielfabit]], [[Ademus]] i [[Sertella]].
  −
  −
A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d’este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.
  −
  −
En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].
  −
  −
En [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.
      
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 30: Llínea 19:  
Quan els '''Templaris''' s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglésia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els '''Templaris''' i conducïr-los a les fortalees corresponents.
 
Quan els '''Templaris''' s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglésia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els '''Templaris''' i conducïr-los a les fortalees corresponents.
   −
La voluntat del rei es va vore complida el [[13 d'octubre]] de [[1307]]. També s'ha detingut a [[Jacques de Molay]], l'últim gran mestre de l'Orde.
+
La voluntat del rei es va vore complida el [[13 d'octubre]] de [[1307]]. També s'ha detengut a [[Jacques de Molay]], l'últim gran mestre de l'Orde.
   −
Els '''Templaris''' estaven debilitats per les tortures, els interrogatoris i el captiveri; tant es aixina que moltes d'ells apenes se sostenien en peu. Per eixo es comprensible que uns homens someses en tal estat confessaren quant volgueren els seus bochins, encara seent les seues declaracions falses.
+
Els '''Templaris''' estaven debilitats per les tortures, els interrogatoris i el captiveri; tant es aixina que moltes d'ells apenes se sostenien en peu. Per eixo es comprensible que uns hòmens someses en tal estat confessaren quant volgueren els seus bochins, encara seent les seues declaracions falses.
 
Els '''Cavallers Templaris''' foren torturats d'una forma tan brutal i desapiadada que dels 138 interrogats en [[Paris]] des del 19 d'octubre al 24 de novembre, 36 falliren durant en procés.
 
Els '''Cavallers Templaris''' foren torturats d'una forma tan brutal i desapiadada que dels 138 interrogats en [[Paris]] des del 19 d'octubre al 24 de novembre, 36 falliren durant en procés.
 
Es diu que els Templaris se disponien a traure els seus bens de [[França]] quan les arrestaren. Si pogueren salvar algu tesor, ¿on estan en este moment amagats?
 
Es diu que els Templaris se disponien a traure els seus bens de [[França]] quan les arrestaren. Si pogueren salvar algu tesor, ¿on estan en este moment amagats?
   −
Finalment el 13 d'[[octubre]] foron encadenats front a la  [[Sorbona]] on se llegiren públicament les seues acusacions. Ans de que [[Jacques de Molay]] fora cremat vi en la foguera, este llançà una "maldicio" al rei i al [[Papa]] que havien destruït el Temple i els prediu la seua mort ans d'un any, acontenyiment que es va complir en dit terme. En estos tràgics succesos quedà dissolta l'Orde dels '''Cavallers Templaris''' que sempre permaneixerà rodejada de fascinants misteris.
+
Finalment el 13 d'[[octubre]] foron encadenats front a la  [[Sorbona]] on se llegiren públicament les seues acusacions. Ans de que [[Jacques de Molay]] fora cremat vi en la foguera, este llançà una "maldicio" al rei i al [[Papa]] que havien destruït el Temple i els prediu la seua mort ans d'un any, acontenyiment que es va complir en dit terme. En estos tràgics successos quedà dissolta l'Orde dels '''Cavallers Templaris''' que sempre permaneixerà rodejada de fascinants misteris.
    
== Caiguda de l'orde del Temple ==
 
== Caiguda de l'orde del Temple ==
Llínea 42: Llínea 31:     
En [[Aragó]], en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de [[Tarragona]], el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el [[Regne de Valéncia]] es creà, en [[1317]], l'Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.
 
En [[Aragó]], en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de [[Tarragona]], el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el [[Regne de Valéncia]] es creà, en [[1317]], l'Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.
      
== Vestimenta ==
 
== Vestimenta ==
Llínea 49: Llínea 37:  
Els cavallers també havien de portar el cabe curt i la barba llarga i abundant; podien menjar carn tres vegades per semana, i guardar abstinència els demés.
 
Els cavallers també havien de portar el cabe curt i la barba llarga i abundant; podien menjar carn tres vegades per semana, i guardar abstinència els demés.
   −
Davall del mant i l'armadura, usaven camisa i calçonets que no podien llevar-se ni per a dormir. Ni en la seua persona ni en el cabell podien lluïr adorns d'or o plata, nomes si es tractava de almoines rebudes com tals.
+
Davall del mant i l'armadura, usaven camisa i calçonets que no podien llevar-se ni per a dormir. Ni en la seua persona ni en el cabell podien lluïr adorns d'or o argent, nomes si es tractava de almoines rebudes com tals.
    
Era menester del germà panyer cuidar que les robes que vestien els demés i el mateix no foren causa de censura per part dels maliciosos o envejosos. Aixina s'havia de dictaminar un tamany acort a la convivència per a cadascuna de les prendes que se'ls entregava als germans, tant les de guerra com les de pau. I estos havien de preocupar-se de ser responsables d'elles davant l'Orde i no podien donar ninguna d'eixes peces.
 
Era menester del germà panyer cuidar que les robes que vestien els demés i el mateix no foren causa de censura per part dels maliciosos o envejosos. Aixina s'havia de dictaminar un tamany acort a la convivència per a cadascuna de les prendes que se'ls entregava als germans, tant les de guerra com les de pau. I estos havien de preocupar-se de ser responsables d'elles davant l'Orde i no podien donar ninguna d'eixes peces.
Llínea 66: Llínea 54:     
En el camp militar, est estava compost per:
 
En el camp militar, est estava compost per:
* Una cota de malles que cobria fins el cap deixant només el rostre descobert. Es portava baix la roba i estava constituïda per anelles d'acer molt juntes entre si. La cota de malles podia tindre mes de 200.000 anelles.
+
* Una cota de malles que cobria fins el cap deixant a soles el rostre descobert. Es portava baix la roba i estava constituïda per anelles d'acer molt juntes entre si. La cota de malles podia tindre mes de 200.000 anelles.
    
* Un par de calces de ferro en els seues gamberes o plaques metàliques que protegien les cames.
 
* Un par de calces de ferro en els seues gamberes o plaques metàliques que protegien les cames.
   −
* Un elm o casc de ferro de forma cilindrica que tenia plaques d'acer reblats. Tenia forats en la part frontal per a poder vore i atres mes menuts en la part inferior per a facilitar la respiracio. El seu pes oscilava entre els 7 i els 10 quilógrams.
+
* Un elm o casc de ferro de forma cilindrica que tenia plaques d'acer reblats. Tenia forats en la part frontal per a poder vore i atres mes chicotets en la part inferior per a facilitar la respiracio. El seu pes oscilava entre els 7 i els 10 quilógrams.
    
* Guantellets que eren guants de reixeta metàlica reforçats d'escates metàliques en l'envés de la ma i els dits.
 
* Guantellets que eren guants de reixeta metàlica reforçats d'escates metàliques en l'envés de la ma i els dits.
 +
 +
== El Temple en el Regne de Valéncia ==
 +
N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[Castielfabit]], [[Ademus]] i [[Sertella]].
 +
 +
A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d’este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.
 +
 +
En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].
 +
 +
En [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
107 008

edicions

Menú de navegació