Canvis

En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En [[1118]], el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.

En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En [[1118]], el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.

En [[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara tambe tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].

En [[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].

Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts.

Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts.