Edició de «Osmi»

[[File:Osmium crystals.jpg|thumb|200px|right|<center>Osmi</center>]]

El '''osmi''' és un [[metal]] de transició, del grup del [[platí]], dur i molt poc dúctil, de color [[blanc]] [[blau|blavós]] o [[gris|grisenc]]. És el més pesat dels cossos coneguts i s'ampra en algunes aleacions en platí i [[iridi]]. El seu símbol és Os.  

== Aplicacions ==
Per la volatilitat i la toxicitat extrema del seu òxit, l'osmi rara volta s'usa en estat pur, sino que a sovint es alea en atres metals per a aplicacions d'alta resistència al desgast. Les aleacions d'osmi, com el osmiridio, són molt dures, i junt en atres metals del grup del platí, s'usen en les puntes de plomes estilogràfiques, eixos d'instruments i contactes elèctrics, ya que poden resistir el desgast d'un funcionament continu. També es varen usar per a les puntes dels fonógrafs d'estilet durant l'época dels últims discs a 78 rpm i el principi de l'era discogràfica marcada per l'aparició dels formats LP i 45, al voltant dels anys [[1945]] a [[1955]].

El tetròxit d'osmi s'ha utilisat en la detecció de huella dactilar i en la tinció de teixits grassos per a microscopía òptica i electrònica.

En l'any [[1898]], un químic [[Austria|austríac]] Auer von Welsbach va desenrollar la Oslamp en un filament fet d'osmi, que va introduir comercialment en l'any [[1902]]. Despuix d'uns pocs anys, l'osmi va ser reemplaçat pel [[wolframi]], un metal més estable. El [[tungsteno]] té el punt de fusió més alt entre tots els metals, i el seu us en llànties aumenta l'eficàcia lluminosa i la vida útil de les llànties incandescents.

El fabricant de llànties Osram (fundat en l'any [[1906]], quan tres companyies alemanes, Auer-Gesellschaft, AEG i Siemens & Halske, varen combinar les seues instalacions de producció de llànties) varen derivar el seu nom dels noms en [[alemà]] dels dos elements utilisats en els filaments: osmium i wolfram (osmi i wolframio).

== Referències ==
* [https://books.google.es/books?id=nDhpLa1rl44C&redir_esc=y Mager Stellman, J. (1998). «Osmium». Encyclopaedia of Occupational Health and Safety. International Labour Organization. pp. 63.34. ISBN 978-92-2-109816-4. OCLC 35279504]
* [https://technology.matthey.com/article/61/3/190-196/ Rolf Haubrichs, Pierre-Leonard Zaffalon (13 de junio de 2017). «Osmium vs. ‘Ptène’: The Naming of the Densest Metal | Johnson Matthey Technology Review». Johnson Matthey Technology Review (en [[anglés]])]

== Bibliografia ==
* Haynes, William M., ed. (2011). CRC Handbook of Chemistry and Physics (92nd edición). CRC Press. ISBN 978-1439855119

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Osmium}}

[[Categoria:Minerals]]
[[Categoria:Metals]]
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 == Bibliografia ==
-* Cynn, Hyunchae; Klepeis, J. E.; Yeo, C. S.; Young, D. A. (2002). «Osmium has the Lowest Experimentally Determined Compressibility». Physical Review Letters 88 (13): 135701. Bibcode:2002PhRvL..88m5701C
-* Emsley, J. (2003). «Osmium». Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford, England, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850340-8
 * Haynes, William M., ed. (2011). CRC Handbook of Chemistry and Physics (92nd edición). CRC Press. ISBN 978-1439855119