Canvis

El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nororiental de la franja cantàbrica, llindant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, al oest en Cantàbria i al est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en el ordenament autonòmic) de [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Vizcaya 112.

El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nororiental de la franja cantàbrica, llindant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, al oest en Cantàbria i al est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en el ordenament autonòmic) de [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Vizcaya 112.

En el passat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (fins [[1814]]), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en freqüència, especialment en la própia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafía de Euzkadi en el [[sigle XIX]] la primera, i abans de [[1897]] la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.

En el passat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (fins [[1814]]), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en freqüència, especialment en la própia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafía de Euzkadi en el [[sigle XIX]] la primera, i abans de l'any [[1897]] la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.

També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorparació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constituació espanyola]], i reglament en el Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorparació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constituació espanyola]], i reglament en el Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

==== Carístios ====

==== Carístios ====

Ocupaven el restant de [[Vizcaya]], segons Ptlomeo. No son mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i les situa en l'interior, en la zona del sur del actual País Vasc.

Ocupaven el restant de [[Vizcaya]], segons Ptlomeo. No són mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i les situa en l'interior, en la zona del sur del actual País Vasc.

Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de [[Guipúzcoa]] i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins el Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigones. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes se trobaven en la calçada romana de [[Burdeus]] a [[Astorga]].

Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de [[Guipúzcoa]] i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins el Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigones. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes se trobaven en la calçada romana de [[Burdeus]] a [[Astorga]].

==== Vàrdulos ====

==== Vàrdulos ====

Els vàrdulos son mencionats per Estrabón, que les dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabros i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabros i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, de a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúzcoa. Segons Ptolomeo, llindaven en carístios o càntabros al oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era la eixida dels vascons al mar, mentres que en el interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo mos parla de varies ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, al interior.

Els vàrdulos són mencionats per Estrabón, que les dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabros i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabros i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, de a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúzcoa. Segons Ptolomeo, llindaven en carístios o càntabros al oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era la eixida dels vascons al mar, mentres que en l'interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo nos parla de varies ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, al interior.

Al igual que al cas dels carístios, la seua filiació també és discutida.

Al igual que al cas dels carístios, la seua filiació també és discutida.

Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].

Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, i que açò mateix se fera en el rest del seu territori.

==== Vascons ====

==== Vascons ====

Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió francoaquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuitat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió francoaquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:

''En definitiva, s'observa que entre la tardoantigúetat i el mon precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recesió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels aconteciments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut aectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

''En definitiva, s'observa que entre la tardoantigúetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels aconteciments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut aectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, es a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

=== Els Furs Medievals ===

=== Els Furs Medievals ===

==== Vizcaya ====

==== Vizcaya ====

La [[Vizcaya]] medieval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

La [[Vizcaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

* La Vizcaya nuclear o terra plana, entés  plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Vizcaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.

* La Vizcaya nuclear o terra plana, entés  plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Vizcaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.

* El senyoriu o Cofradia de Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, hasta 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues leis.

* El senyoriu o Cofradia de Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, hasta 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues leis.

* En el senyoriu de Ayala se aplicava el Fur de Ayala (1373). En 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.

* En el senyoriu de Ayala se aplicava el Fur de Ayala (1373). En l'any 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.

* En Llòdio era de aplicació el fur de Vizcaya.

* En Llòdio era de aplicació el fur de Vizcaya.

==== Guipúzcoa ====

==== Guipúzcoa ====

* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any [[1200]], acata la llegislació real de Castella.

* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella l'any [[1200]], acatà la llegislació real de Castella.

* A partir de [[1463]], despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.

* A partir de [[1463]], despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.

=== Les guerres de Manderizos ===

=== Les guerres de Manderizos ===

La crisis baix-medieval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la peste negra de 1348. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.

La crisis baix-migeval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la [[Pesta Negra|peste negra]] de l'any [[1348]]. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.

Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúzcoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Vizcaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrentaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.  

Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúzcoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Vizcaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrentaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.  

Aixina escomençaren les guerres de banderizos que asolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els convois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneres.

Aixina escomençaren les guerres de banderizos que asolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els convois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneres.

Les Encantacions, en [[1394]], adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Vizcaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en [[1393]], comisiona al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.

Les Encantacions, en [[1394]], adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Vizcaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en l'any [[1393]], comisionà al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.

Les guerres de banderizos acaben a finals del [[sigle XV]]. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, la pujança de les Hermantats de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els vizcains i guipuzcoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.

Les guerres de banderizos acaben a finals del [[sigle XV]]. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, la pujança de les Hermantats de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els vizcains i guipuzcoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.

Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].

Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].

E l'actualitat, despuix de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

E l'actualitat, despuix de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en l'any [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

== Denominació ==

== Denominació ==

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

[[Image:vinspaisvasc.png|thumb|300px|<center>Vins en denominació d'orige d'Euskadi</center>]]

[[Image:vinspaisvasc.png|thumb|300px|<center>Vins en denominació d'orige d'Euskadi</center>]]

La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua clasificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua classificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

== Sistema d'educació del País Vasc ==

== Sistema d'educació del País Vasc ==