107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + + + − El '''Palau Real de Riofrío''', situat en la [[província de Segòvia]], ([[Espanya]]), és una de les residències de la Família Real Espanyola que és gestionada per l'organisme Patrimoni Nacional, que administra els bens de l'Estat al servici de la Corona. + − Es troba en un enclavament del terme municipal de [[Sant Ildefons]], en la provincia de Segòvia, en el denominat “ Bosc de Riofrío” que és un espai natural d'extraordinari valor ecològic. a 9 quilómetros de la ciutat de Segóvia i a 15 quilómetros de [[Sant Ildefons]], terme municipal al que pertany encara que es troba entre les localitats de [[Madrona]], [[Hontoria]], [[Revenga]], [[Navas de Riofrío]] i [[La Losa]]. Té una superfície de 640 hectàrees.+ − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Resulten d'interés el Museu de Caça, el pati interior, l'escala d'honor, la capella, i la colecció de pintures, tapissos i mobles, trobant-se ademés rodejat per un extens bosc de 640 hectàrees en el que habiten gamos i cérvols, entre uns atres. + + − Va ser utilisat pels reis exclusivament per a la caça, i únicament va ser habitat com a residència habitual, i en caràcter temporal, pels reis Francisco d'Assís de Borbón i el seu fill, el rei [[Alfons XII]] d'[[Espanya]].+ − == Història ==+ − [[File:Elisabeth Farnese, Queen of Philippe V of Spain held at Caserta.jpg|thumb|235px|La reina Isabel de Farnesio en l’any [[1714]], pintura del palau de Riofrío]] − + − La reina [[Isabel de Farnesio]], segona esposa de [[Felip V]], desijava en fervor que el seu fill Carlos aplegara a ser Rei d'Espanya, pero, seguint l'orde dinàstic, abans els corresponia el tro als dos fills majors del rei, Lluís i Ferran, abdós fills de la seua primera esposa, de la que enviudà. + − No obstant la reina no es va resignar a perdre la seua influència política i la seua ingerència en els assunts d'Estat va ser molt gran.+ − [[Lluís I]] va pujar al tro en l'any [[1724]] despuix de l'abdicació del rei, pero va morir de [[pigota]] als 7 mesos de començar el seu regnat, en [[agost]] d'eixe any, per lo que Felip V va haver de reasumir un atra volta la Corona, que cenyiria fins a la seua mort en [[juliol]] de l'any [[1746]]. + − Al morir Felip V va assumir la corona [[Ferran VI]], qui, cansat de les contínues interferències de la regna mare Isabel de Farnesio en els assunts d'Estat, li va permetre construir un palau per a mantindre-la alluntada de la Cort (que en este moment permaneixia casi de manera permanent en [[La Granja de Sant Ildefons]]). + + − Va ser aixina com, seguint els desijos de Ferran VI, Isabel de Farnesio va manar construir el palau en l'any [[1751]] en un antic vedat de caça en la província de Segòvia. + + − Els terrenys de Riofrío pertanyien a principis del [[sigle XVIII]] al Marqués de Parets i varen ser arrendats per Felipe V com a vedat de caça. En l’any [[1751]] i sent ya reina viuda, Isabel de Farnesio els va adquirir en l'objectiu d'alçar l'actual Palau.+ − Posteriorment, la Reina va incrementar l'extensió de la finca per mig de l'adquisició de terrenys confrontants a pur de compres i permutes. Atres incorporacions es varen portar a terme durant els regnats de [[Carlos IV]] i [[Isabel II]], resultant un bosc que no va ser afectat per les vendes de propietats del Real Patrimoni en el [[sigle XIX]]. + − + − Abans de finalisar les obres, el rei Ferran VI va morir sense descendència, per lo que Isabel de Farnesio va vore complit el seu desig i el seu fill [[Carlos III]], llavors rei de [[Nàpols]] va ser cridat per a assumir el tro d'Espanya. − − Va desaparéixer, per tant, la necessitat de traslladar-se a Ríofrío. El palau no es va finalisar totalment i la reina mai va residir en ell. − − [[File:Don Francisco de Asís.jpg|thumb|235px|El rei consorte Francisco de Asís]] − − Aixina, del proyecte inicial, que incloïa jardins i fonts, cases d'ofici, caballerises, un convent franciscà i fins i tot un teatre, varen quedar solament el palau i una gran plaça, sense terminar també. − − El Palau va ser utilisat pels successius sobirans espanyols quan anaven de caça als boscs de Riofrío. − − Varen habitar el palau de forma habitual [[Francisco d'Assís de Borbón]], rei consorte i marit d'[[Isabel II]], que es va retirar a Riofrío cansat de les infidelitats de la seua esposa, i [[Alfons XII]], durant el dol per la mort de la seua esposa [[Maria de las Mercedes d’Orleans|María de les Mercedes]] en l’any [[1878]]. − Va ser en temps d'Isabel II quan es varen decorar alguns dels seus salons, destacant el dormitori utilisat per Alfons XII i el menjador, aixina com l'original sistema de llamadors per a la servitut. − El Palau Real del Riofrío es va obrir per primera volta al públic el [[14 de juliol]] de l'any [[1965]] − == Descripció == − El palau és un edifici de llínees senzilles i elegants, auster, sobri, alluntat de les formes del Barroc, en una arquitectura deutora del gust italià que li convertixen en el més romà de tots els palaus espanyols. − − No obstant en el seu interior nos trobem en un dels eixemples més importants de l'arquitectura barroca de tota Espanya, la seua escala principal, que es compon a la seua volta de dos escales que arranquen d'un vestíbul en trayectòries opostes, oferint un preciós espectàcul. − − == Sales == − [[File:Oratorio del Palacio Real de Riofrío (Navas de Riofrío).jpg|thumb|200px|Oratori]] − [[File:Patio del Palacio Real de Riofrío.jpg|thumb|200px|Pati interior del palau]] − [[File:Riofrio76.jpg|thumb|200px|Escalinata principal]] − [[File:Comedor del Palacio Real de Riofrío (Navas de Riofrío, Segovia).jpg|thumb|200px|Menjador]] − − Les principals sales del palau són: − * Capella Real, l'única estància acabada, a on baix l'altar es troba la primera pedra de la construcció. Posseïx unes finestres interiors del pis superior que permetien a la cort assistir a missa sense juntar-se en el servici, que permaneixia avall. És el típic cas de capella de transició entre el barroc al neoclàssic. − * Pati interior − * Escalinata − * Passadiç d'entrada − * Primera Sala en pintures de la "Vida de Crist" − * Segona Sala en pintures de la "Vida de Crist" − * Cambra o Sala de Snyders − * Saló de Billar − * Saleta de pas o "tramvia" − * Menjador − * Tramvia dels llamadors − * Saló − * Cambra Oficial − * Despaig d'Alfonso XII − * Saleta de Música − * Anteoratori − * Oratori − * Dormitori d'Alfons XII − * Saleta de Recorts − * Saló de Tapissos − * Cambra i Dormitori cridats "de Don Francisco d'Assís". − − Aixina mateix l'ala este alberga el Museu de la Caça, instalat en l'edifici en els [[anys 60]] com a exponent de l'història de l'art cinegétic. − − De tindre que existir un museu dedicat a esta ancestral activitat, este serà provablement el lloc apropiat per a això, per la gran afició d'Isabel de Farnesio, impulsora de la construcció del palau i del seu fill l'infant Don Luis i la cantitat de fauna venatoria que conté el bosc que el circunda. − − Este Museu de la Caça, és un complet repàs a tot el procés històric de la caça, des dels temps primitius fins als moderns, i presenta multitut d'animals frut d'una perfecta llabor taxidermista. − − == Visita al Palau == − − La visita, que es realisa sempre guiada, dona començ en la capella, el lloc en el que també varen escomençar les obres. Despuix de travessar el pati principal s'accedix a les escales imperials. Estan formades per 44 escalons de granit d'una sola peça i presenten un disseny d'escala doble, únic en el seu gènero en Espanya. − − Durant la visita vos explicaran l'història, cóm i perque este palau està on està i vos ensenyaran les habitacions que s'havien destinat per a la reina Isabel i l'infant Fernando. − − En el pis superior queden les estàncies del palau ubicades en les dos ales més solejades i habitables. Entre les particularitats que presenten està la de que cada una de les 18 habitacions que es visiten apareix decorada en un estil diferent. L'únic nexe en comú són les enlluernants llànties de cristal i els espills realisats en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja. − − Per últim es visita el Museu de la Caça. − − El Palau de Riofrío va ser declarat Monument Històric-Artístic en l’any [[1931]], lo que inclou també el bosc. − + + + + + + + + + + − == Enllaços externs ==+ − + + − *[https://web.archive.org/web/20160710203321/http://www.patrimonionacional.es/real-sitio/palacios/6253 El Palau de Riofrío en la web del Patrimoni Nacional]+ − *[https://entradas.patrimonionacional.es/es-ES/informacion-recinto/12/palacio-riofrio Horaris de visita i venda d’entrades ] − *[http://maps.google.com/maps?ll=40.873318,-4.151330&spn=0.003430,0.007308&t=k&hl=en El Palau de Riofrío en Google Maps] (en [[anglés]]) − *[https://web.archive.org/web/20070210163551/http://www.conocersegovia.com/guia/que_visitar/provincia/reales_sitios/palacio_real_de_riofrio/details.html Datos i horaris de visita] en Conocersegovia.com − *[https://web.archive.org/web/20090504081203/http://www.webdelagranja.com/monumentos/riofrio.php Página en informació sobre el municipi de Real Sitio de San Ildefonso] − + − + − +
sense resum d'edició
[[File:Gamos 2.jpg|thumb|250px|Bosc de Riofrío]]
[[Archiu:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|250px|Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]].]]
[[File:Riofrio - Palacio Real 01.JPG|thumb|250px|Frontera principal del palau]]
'''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de [[L'Horta Nort]], part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de [[L'Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure el restant dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.
És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, aixina com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, aixina com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.
== Geografia ==
L'Horta de Valéncia s'estén des de [[Puçol]], pel nort, fins a l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera]], pel sur, i pels relleus de [[Paterna]], [[Torrent]] i [[Moncada]], per l'oest. És tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior.
El palau és d'estil italià en planta quadrada i tres pisos d'altura, i va ser dissenyat per l'arquitecte italià Virgilio Rabaglio a image i semblança del [[Palau Real de Madrit]].
===== Pobles de L'Horta de Valéncia =====
* [[Burjassot]]. Població: 37.403 hab. Superfície: 3,40 km². Densitat: 11.000,88 hab./km².
* [[Alboraya]]. Població: 21.582 hab. Superfície: 8,30 km². Densitat: 2.409,76 hab./km².
* [[Moncada]]. Població: 21.109 hab. Superfície: 15,80 km². Densitat: 1.336,01 hab./km².
* [[Puçol]]. Població: 17.947 hab. Superfície: 18,10 km². Densitat: 991,54 hab./km².
* [[Massamagrell]]. Població: 14.568 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 2.349,67 hab./km².
* [[Godella]]. Població: 12.993 hab. Superfície: 8,30 km². Densitat: 1.565,42 hab./km².
* [[Meliana]]. Població: 9.827 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 2.090,85 hab./km².
* [[Tavernes Blanques]]. Població: 9.270 hab. Superfície: 0,70 km². Densitat: 13.242,85 hab./km².
* [[El Puig]]. Població: 8.197 hab. Superfície: 26,80 km². Densitat: 305,85 hab./km².
* [[Rafelbunyol]]. Població: 7.103 hab. Superfície: 4,20 km². Densitat: 1.691,19 hab./km².
* [[Almàssera]]. Població: 6.928 hab. Superfície: 2,70 km². Densitat: 2.565,92 hab./km².
* [[La Pobla de Farnals]]. Població: 6.752 hab. Superfície: 3,60 km². Densitat: 1.875,55 hab./km².
* [[Foyos]]. Població: 6.358 hab. Superfície: 6,50 km². Densitat: 978,15 hab./km².
* [[Rocafort]]. Població: 6.259 hab. Superfície: 2,40 km². Densitat: 2.607,91 hab./km².
* [[Museros]]. Població: 4.834 hab. Superfície: 12,50 km². Densitat: 386,72 hab./km².
* [[Albalat dels Sorells]]. Població: 3.708 hab. Superfície: 4,60 km². Densitat: 806,08 hab./km².
* [[Albuixech]]. Població: 3.646 hab. Superfície: 4,40 km². Densitat: 828,63 hab./km².
* [[Bonrepòs i Mirambell]]. Població: 3.047 hab. Superfície: 1,10 km². Densitat: 2.770,00 hab./km².
* [[Alfara del Patriarca]]. Població: 2.858 hab. Superfície: 2,00 km². Densitat: 1.429,00 hab./km².
* [[Vinalesa]]. Població: 2.783 hab. Superfície: 1,50 km². Densitat: 1.855,33 hab./km².
* [[Massalfassar]]. Població: 1.880 hab. Superfície: 2,50 km². Densitat: 752,00 hab./km².
* [[Emperador]]. Població: 467 hab. Superfície: 0,10 km². Densitat: 4.670 hab./km².
* [[Catarroja]]. Població: 26.552 hab. Superfície: 13,00 km². Densitat: 2042,46 hab./km².
* [[Paiporta]]. Població: 22.374 hab. Superfície: 3,90 km². Densitat: 5736,92 hab./km².
* [[Alfafar]]. Població: 20.321 hab. Superfície: 10,10 km². Densitat: 2011,98 hab./km².
* [[Benetússer]]. Població: 14.238 hab. Superfície: 0,76 km². Densitat: 17.853,75 hab./km².
* [[Sedaví]]. Població: 9.575 hab. Superfície: 1,80 km². Densitat: 5.319,44 hab./km².
* [[Massanassa]]. Població: 8.325 hab. Superfície: 5,60 km². Densitat: 1.486,61 hab./km².
* [[Lloc Nou de la Corona]]. Població: 120 hab. Superfície: 0,04 km². Densitat: 3000,00 hab./km².
* [[Paterna]]. Població: 59.043 hab. Superfície: 44,00 km². Densitat: 1.341,83 hab./km².
* [[Mislata]]. Població: 43.336 hab. Superfície: 2,10 km². Densitat: 20.636,19 hab./km².
* [[Chirivella]]. Població: 30.212 hab. Superfície: 5,20 km². Densitat: 5.810,00 hab./km².
* [[Picanya]]. Població: 10.543 hab. Superfície: 7,50 km². Densitat: 1.403,73 hab./km².
* [[Valéncia]]. Població: 810.064 hab. Superfície: 134,65 km². Densitat: 6016,07 hab./km².
* Total població: 1.261.439 hab.
* Total superfície: 369,05 km².
* Total densitat: 3.418,07 hab./km².
== Orige ==
L'[[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]] ''.
Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
[[File:Felipe V e Isabel de Farnesio.jpg|thumb|250px|Isabel de Farnesio i Felip V en l’any [[1743]]]]
Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn varen conseguir desenrollar-se.
És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, aixina com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, [[Raïm|vinya]], [[oliveres]], s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com a més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.
Les séquies majors varen estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.
Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
{{VT|Historia de la ciutat de Valéncia}}
== Construccions típiques ==
A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és la l'[[alqueria]] o Casa algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies.
Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, és crea una construcció autòctona la [[barraca]] valenciana en que per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars.
== Demografia ==
L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la [[Comunitat Valenciana]]. L'[[àrea metropolitana de Valéncia]], a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera [[àrees metropolitanes d'Espanya|àrea metropolitana d'Espanya]] per població, a soles superada per [[àrea metropolitana de Madrit|Madrit]] i [[àrea metropolitana de Barcelona|Barcelona]]. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i l'incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Palau de La Granja]]
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Àrea metropolitana de Valéncia]]
* [[Valéncia]]
* [[Horta Nort]]
* [[Horta Oest]]
* [[Horta Sur]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Vega de Valéncia]]
== Referències ==
{{Traduït de|es|Huerta_de_Valencia}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{commonscat|Royal Palace of Riofrío}}
{{Municipis de L'Horta Sur}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Segòvia]]
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]