Canvis

Fon el tercer baró Francesc de Pròxida (mort en l'any [[1327]]) qui va decidir quedar-se en Lluchent els últims anys de la seua vida, a causa de la seua salut precària. Mort este, la baronesa viuda, Maria de Vidaure, va continuar vivint en Lluchent fins a l'any [[1335]].  

Fon el tercer baró Francesc de Pròxida (mort en l'any [[1327]]) qui va decidir quedar-se en Lluchent els últims anys de la seua vida, a causa de la seua salut precària. Mort este, la baronesa viuda, Maria de Vidaure, va continuar vivint en Lluchent fins a l'any [[1335]].  

Tot fa pensar que fon  Francesc, que des de l'any [[1321]] posseïa la plena jurisdicció sobre els seus vassalls a títul vitalici, el promotor de l'edificació del nou castell, fins al moment, tan sols,  una modesta fortalea quadrada, sense finestres i reforçada per quatre torres als cantons i coronament de merles.  Este model edificatori el trobem en atres castells de colonisació feudal d'estes comarques, fets en els sigles [[sigle XIII|XIII]] i XIV, com ara el [[Palau Comtal de Cocentaina]], el d'Ontinyent o el de Bèlgida; el [[castell de Forna]] o el pròxim castell de Montichelvo, edificat en l'any [[1358]] per Vidal de Vilanova. És per això i, davant la manca de dades més precises, que la construcció del palau-castell se situaria en la década de 1320 ([[1322]]-[[1327]]).

Tot fa pensar que fon  Francesc, que des de l'any [[1321]] posseïa la plena jurisdicció sobre els seus vassalls a títul vitalici, el promotor de l'edificació del nou castell, fins al moment, tan sols,  una modesta fortalea quadrada, sense finestres i reforçada per quatre torres als cantons i coronament de merles.  Este model edificatori el trobem en atres castells de colonisació feudal d'estes comarques, fets en els sigles [[sigle XIII|XIII]] i XIV, com ara el [[Palau Comtal de Cocentaina]], el d'Ontinyent o el de Bèlgida; el [[castell de Forna]] o el pròxim castell de Montichelvo, edificat en l'any [[1358]] per Vidal de Vilanova. És per això i, davant la manca de senyes més precises, que la construcció del palau-castell se situaria en la década de 1320 ([[1322]]-[[1327]]).

En l'any [[1487]] Pere Maça de Liçana va adquirir la baronia, i en ella el palau, moment en el qual es procedix a la remodelació de l'edifici.

En l'any [[1487]] Pere Maça de Liçana va adquirir la baronia, i en ella el palau, moment en el qual es procedix a la remodelació de l'edifici.

[[File:Portada del palau de Llutxent.JPG|thumb|250 px|Portada del Palau de Lluchent]]

[[File:Portada del palau de Llutxent.JPG|thumb|250 px|Portada del Palau de Lluchent]]

El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una serie de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.

El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una série de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.

Dels elements decoratius es poden comentar les portes en arc de mig punt tant del pati com de la primera planta, aixina com les finestres i fonamentalment el fris decoratiu de la sala d'honor. Estes pintures estarien dins del nomenat gòtic lineal i podrien haver segutt realisades entre els anys [[1320]] i [[1360]]. Atres elements serien els cans que discorren a lo llarc dels paraments tant en la primera com en la segona planta que corresponen a la fase inicial de l'edifici i que definixen un tipo de forjat característic del món gòtic del que encara es conserven alguns trams en l'actual palau.

Dels elements decoratius es poden comentar les portes en arc de mig punt tant del pati com de la primera planta, aixina com les finestres i fonamentalment el fris decoratiu de la sala d'honor. Estes pintures estarien dins del nomenat gòtic lineal i podrien haver segutt realisades entre els anys [[1320]] i [[1360]]. Atres elements serien els cans que discorren a lo llarc dels paraments tant en la primera com en la segona planta que corresponen a la fase inicial de l'edifici i que definixen un tipo de forjat característic del món gòtic del que encara es conserven alguns trams en l'actual palau.