Canvis

== Història ==

== Història ==

Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 81</ref> 

Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref> 

Va ser manat construir, entre [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.  

Va ser manat construir, entre [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.  

Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].

Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].

== Descripció ==

== Descripció ==

El palau, consta de dos parts diferenciades: El palau pròpiament dit (de planta rectangular i tres pisos) i la part reservada a cavallerices i estàncies per al procurador patrimonial, incloent el almagasén dels censos que es tributaven (este s'ha demolit en l'actualitat).<ref name="berchez82">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 82</ref>  

El palau, consta de dos parts diferenciades: El palau pròpiament dit (de planta rectangular i tres pisos) i la part reservada a cavallerices i estàncies per al procurador patrimonial, incloent el almagasén dels censos que es tributaven (este s'ha demolit en l'actualitat).<ref name="berchez82">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 82</ref>  

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.