Edició de «Palau de Mossén Sorell»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el [[sigle XVII]]. | Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el [[sigle XVII]]. | ||
| − | Un quadro | + | Un quadro de Vicent Polero, existent en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]], nos permet conéixer com fon la gran sala de dit palau, part de cuyo treginat fon instalat en dit Museu. |
[[File:Galleria Parmeggiani, particolari all'ingresso 3.jpg|thumb|200 px|Porta del Palau, actualment en la frontera de la Galeria Parmegiani (Italia)]] | [[File:Galleria Parmeggiani, particolari all'ingresso 3.jpg|thumb|200 px|Porta del Palau, actualment en la frontera de la Galeria Parmegiani (Italia)]] | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per [[Albalat dels Sorells]] per la família propietaria. | Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per [[Albalat dels Sorells]] per la família propietaria. | ||
| − | |||
| − | |||
Pleits entre familiars, a partir del [[sigle XVIII]], per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any [[1851]] la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf [[Antoni Pasqual i Abat]] que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any [[1876]] de la Societat Ateneu Cassino Obrer. | Pleits entre familiars, a partir del [[sigle XVIII]], per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any [[1851]] la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf [[Antoni Pasqual i Abat]] que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any [[1876]] de la Societat Ateneu Cassino Obrer. | ||