Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
168 bytes afegits ,  19:49 10 dec 2017
m
Llínea 13: Llínea 13:  
Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el [[sigle XVII]].
 
Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el [[sigle XVII]].
   −
Un quadro de Vicent Polero, existent en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]], nos permet conéixer com fon la gran sala de dit palau, part de cuyo treginat fon instalat en dit Museu.
+
Un quadro del pintor [[Vicent Poleró]], existent en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]], nos permet conéixer com fon la gran sala de dit palau, part de cuyo treginat fon instalat en dit Museu.
    
[[File:Galleria Parmeggiani, particolari all'ingresso 3.jpg|thumb|200 px|Porta del Palau, actualment en la frontera de la Galeria Parmegiani (Italia)]]
 
[[File:Galleria Parmeggiani, particolari all'ingresso 3.jpg|thumb|200 px|Porta del Palau, actualment en la frontera de la Galeria Parmegiani (Italia)]]
Llínea 26: Llínea 26:     
Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant  el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per [[Albalat dels Sorells]] per la família propietaria.  
 
Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant  el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per [[Albalat dels Sorells]] per la família propietaria.  
 +
 +
[[File:Incendi del palau de Mossén Sorell (1878), dibuixat per Asenjo.jpg|thumb|250 px|Incendi del Palau de Mossén Sorell (1878), dibuixat per Asenjo]]
    
Pleits entre familiars, a partir del [[sigle XVIII]], per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any [[1851]] la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf [[Antoni Pasqual i Abat]] que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any [[1876]] de la Societat Ateneu Cassino Obrer.  
 
Pleits entre familiars, a partir del [[sigle XVIII]], per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any [[1851]] la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf [[Antoni Pasqual i Abat]] que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any [[1876]] de la Societat Ateneu Cassino Obrer.  
106 840

edicions

Menú de navegació