107 119
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 5:
Llínea 5: − + − + Llínea 13:
Llínea 13: − + + + Llínea 24:
Llínea 26: + +
sense resum d'edició
[[File:Dibujo del Palacio de Mosen Sorell.jpg|thumb|250 px|Dibuix del Palau de Mossén Sorell]]
[[File:Dibums.jpg|thumb|250 px|Dibuix del Palau de Mossén Sorell]]
El '''Palau de Mossén Sorell''', estava situat en l'actual plaça de Mossén Sorell, en el [[Barri del Carme]] de [[Valéncia]].
El '''Palau de Mossén Sorell''', estava situat en l'actual plaça de Mossén Sorell, en el [[Barri del Carme]] de [[Valéncia]].
== Descripció ==
== Descripció ==
Constava d'un cos central que se obria per mig de grans finestrals gòtics. La part superior de la fachada s'arrematava per mig d'una serie d'arcs típics de l'arquitectura valenciana.
Constava d'un cos central que se obria per mig de grans finestrals gòtics. La part superior de la fachada s'arrematava per mig d'una série d'arcs típics de l'arquitectura valenciana.
[[File:Dibujo del interior del Palacio de Mosen Sorell.jpg|250 px|thumb|Dibuix del pati interior del Palau de Mossén Sorell]]
[[File:Dibums2.jpg|250 px|thumb|Dibuix del pati interior del Palau de Mossén Sorell]]
En tota seguritat no diferiria de les grans mansions de la burguesia valenciana del [[sigle XV]]. A un extrem d'eixe cos s'obria la portada principal que donava accés a un pati. Al seu costat s'alçava atre cos d'edifici de menys alçada.
En tota seguritat no diferiria de les grans mansions de la burguesia valenciana del [[sigle XV]]. A un extrem d'eixe cos s'obria la portada principal que donava accés a un pati. Al seu costat s'alçava atre cos d'edifici de menys alçada.
Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el [[sigle XVII]].
Les actuacions sobre el palau dels seus successius propietaris alteraren la fisonomia de la frontera, en la que s'obriren tous rectangulars en el [[sigle XVII]].
Un quadro de Vicent Polero, existent en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]], nos permet conéixer com fon la gran sala de dit palau, part de cuyo treginat fon instalat en dit Museu.
Un quadro del pintor [[Vicent Poleró]], existent en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]], nos permet conéixer com fon la gran sala de dit palau, part de cuyo treginat fon instalat en dit Museu.
[[File:Galleria Parmeggiani, particolari all'ingresso 3.jpg|thumb|200 px|Porta del Palau, actualment en la frontera de la Galeria Parmegiani (Italia)]]
Podem saber també com foren les portades de l'entrada i de la capella. La primera, en preciós arc conopial, alfiz, escut familiar i llegenda en les senderes se troba situada en la frontera de la Galeria Parmegiani de Regi ([[Italia]]).
Podem saber també com foren les portades de l'entrada i de la capella. La primera, en preciós arc conopial, alfiz, escut familiar i llegenda en les senderes se troba situada en la frontera de la Galeria Parmegiani de Regi ([[Italia]]).
Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per [[Albalat dels Sorells]] per la família propietaria.
Els seus successors foren entroncant en atres cases nobiliàries valencianes i acrecentant el seu patrimoni, en especial en la localitat d'Alvalat d'Encodinats que canvià el seu nom per [[Albalat dels Sorells]] per la família propietaria.
[[File:Incendi del palau de Mossén Sorell (1878), dibuixat per Asenjo.jpg|thumb|250 px|Incendi del Palau de Mossén Sorell (1878), dibuixat per Asenjo]]
Pleits entre familiars, a partir del [[sigle XVIII]], per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any [[1851]] la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf [[Antoni Pasqual i Abat]] que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any [[1876]] de la Societat Ateneu Cassino Obrer.
Pleits entre familiars, a partir del [[sigle XVIII]], per qüestions d'herència, serviren per a que el vell palau valencià se deteriorara en gran rapidea. En l'any [[1851]] la major part del palau se trobava tancada una volta fosos els seus tifells en subastes successives. Els espais restants foren arrendats a uns teixidors i al litograf [[Antoni Pasqual i Abat]] que establí allí el seu taller. També fon seu en l'any [[1876]] de la Societat Ateneu Cassino Obrer.