Diferència entre les revisions de "Palau de Santa Cruz"
m |
m (Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles') |
||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El rei [[Felip IV d'Espanya]] ordenà en l'any [[1629]] la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la [[Sala d'Alcaldes de Casa i Cort]] i de la [[Presó de la Cort]], sent obra de l'aparellador [[Alonso Carbonel]] entre [[1629]] i [[1636]], junt en atres arquitectes madrilenys.<ref>José Antonio de Urbina,[http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/Ministerio/Historia/Sedes/Documents/HISTORIA%20DEL%20PALACIO%20DE%20SANTA%20CRUZ.pdf ''História del Palacio de Santa Cruz'' {{es}}] a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, ''s.d.'' (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]</ref> L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. Em l'any [[1767]] finalisà la seua funció de [[presó]] per a passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya ''dormir baix l'àngel'' com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha en la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi en l'any [[1791]] lo destruí completament, | + | El rei [[Felip IV d'Espanya]] ordenà en l'any [[1629]] la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la [[Sala d'Alcaldes de Casa i Cort]] i de la [[Presó de la Cort]], sent obra de l'aparellador [[Alonso Carbonel]] entre [[1629]] i [[1636]], junt en atres arquitectes madrilenys.<ref>José Antonio de Urbina,[http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/Ministerio/Historia/Sedes/Documents/HISTORIA%20DEL%20PALACIO%20DE%20SANTA%20CRUZ.pdf ''História del Palacio de Santa Cruz'' {{es}}] a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, ''s.d.'' (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]</ref> L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. Em l'any [[1767]] finalisà la seua funció de [[presó]] per a passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya ''dormir baix l'àngel'' com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha en la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi en l'any [[1791]] lo destruí completament, a soles la frontera va salvar-se'n. |
En l'any [[1953]], durant la dictadura [[franquisme|franquista]] s'hi va firmar el [[Pacte de Madrid (1953)|Pacte de Madrit]], una série de convenis, principalment de colaboració militar entre [[Espanya]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], lo que va fer eixir al règim de [[Franco]] del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.<ref name = CBL >Carlos Barciela López, [http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-ayuda-americana-a-espana-19531963--0/html/ff251376-82b1-11df-acc7-002185ce6064_3.html «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» {{es}} i {{ca}}], ''L'ajuda americana a Espanya (1953-1963)'', Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6</ref> | En l'any [[1953]], durant la dictadura [[franquisme|franquista]] s'hi va firmar el [[Pacte de Madrid (1953)|Pacte de Madrit]], una série de convenis, principalment de colaboració militar entre [[Espanya]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], lo que va fer eixir al règim de [[Franco]] del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.<ref name = CBL >Carlos Barciela López, [http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-ayuda-americana-a-espana-19531963--0/html/ff251376-82b1-11df-acc7-002185ce6064_3.html «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» {{es}} i {{ca}}], ''L'ajuda americana a Espanya (1953-1963)'', Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6</ref> | ||
Revisió de 12:33 20 feb 2018
| Palau de Santa Cruz | |
_03.jpg) Palau de Santa Cruz i Font d'Orfeu. | |
| Ficha tècnica | |
|---|---|
| Tipo | Presó de Cort |
| Localisació | Pl. Provincia (Centre) 20px Madrid  Espanya
|
| Estil | Herrerià |
El Palau de Santa Cruz, situat en la ciutat de Madrit, és hui dia la seu del Ministeri d'Assunts Exteriors i Cooperació d'Espanya. Anteriorment tingué la funció de presó i de palau. Està declarat Be d'Interés Cultural des de 1996.
Història
El rei Felip IV d'Espanya ordenà en l'any 1629 la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort i de la Presó de la Cort, sent obra de l'aparellador Alonso Carbonel entre 1629 i 1636, junt en atres arquitectes madrilenys.[1] L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. Em l'any 1767 finalisà la seua funció de presó per a passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya dormir baix l'àngel com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha en la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi en l'any 1791 lo destruí completament, a soles la frontera va salvar-se'n.
En l'any 1953, durant la dictadura franquista s'hi va firmar el Pacte de Madrit, una série de convenis, principalment de colaboració militar entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, lo que va fer eixir al règim de Franco del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.[2]
Referències
- ↑ José Antonio de Urbina,História del Palacio de Santa Cruz (espanyol) a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, s.d. (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]
- ↑ Carlos Barciela López, «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» (espanyol) i (català), L'ajuda americana a Espanya (1953-1963), Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6