11 139
edicions
Canvis
→Sala Joaquín Rodrigo
[[Image: Valéncia_Palau_de_la_Música_2.jpg|thumb|right|221px|Vista lateral del Palau de la Música des de el [[passeig de l'Albereda]]]]
[[File:Part central del palau de la Música de València.JPG|thumb|right|Palau de la Música]]
El '''Palau de la Música de Valéncia''' (en [[castellà]], '''''Palacio de la Música de Valencia''''') és un [[edifici]] de la ciutat de [[Valéncia]] situat en l'antic [[llit]] del [[riu Túria]]. '''El Palau''' (com se li coneix popularment) conté unes quantes sales per a audicions musicals, [[congrés|congressos]], [[exposició|exposicions]], [[espectàcul]]s i proyeccions de [[cine]], entre atres [[activitat]]s.
El '''Palau de la Música de Valéncia''' (en [[castellà]], '''''Palacio de la Música de Valencia''''') és un [[edifici]] de la ciutat de [[Valéncia]] situat en l'antic [[llit]] del [[riu Túria]]. '''El Palau''' (com se li coneix popularment) conté unes quantes sales per a audicions musicals, [[congrés|congressos]], [[exposició|exposicions]], [[espectàcul]]s i proyeccions de [[cine]], entre atres [[activitat]]s.
És també la sèu de l'Orquesta de Valéncia i de la Banda Municipal de Valéncia.
== Trayectòria ==
== Trayectòria ==
Des de la seua [[inauguració]], el [[25 d'abril]] de [[1987]], s'ha consolidat com un dels centres musicals més importants d'[[Espanya]]. Actualment, el Palau és [[seu]] de l'[[Orquesta de Valéncia]].
Des de la seua [[inauguració]], el [[25 d'abril]] de [[1987]], s'ha consolidat com un dels centres musicals més importants d'[[Espanya]]. Actualment, el Palau és [[seu]] de l'[[Orquesta de Valéncia]].
Ademés, l'[[acústica]] del Palau, i de la seua [[sala]] [[José Iturbi]] en particular (la més important de l'[[auditori]]), ha sigut elogiada per molts dels [[músic]]s que han actuat en ella.
Ademés, l'[[acústica]] del Palau, i de la seua [[sala]] [[José Iturbi]] en particular (la més important de l'[[auditori]]), ha segut elogiada per molts dels [[músic]]s que han actuat en ella.
== L'edifici ==
== L'edifici ==
[[Image: Valéncia_Palau_de_la_Música.jpg|thumb|right|121px|<center>Vista des del [[Jardí del Túria]]</center>]]
[[File:Palau de la musica.JPG|thumb|right|Palau de la Música de Valéncia]]
L'edifici, dissenyat per [[José María García de Paredes]], [[Premi Nacional d'Arquitectura]], està format per dos [[frontera|fronteres]]. Una mira al [[jardí]] del [[Túria]] i està coberta en una [[volta]] de [[vidre]] que transforma el [[vestíbul]] del Palau en un [[hivernàcul]] en [[taronger]]s. Les deu [[columna|columnes]] exteriors recreen un doble [[pentagrama]]. La part posterior, pero actual entrada al [[públic]], dona al [[passeig]] de l'[[Albereda]].
L'edifici, dissenyat per [[José María García de Paredes]], [[Premi Nacional d'Arquitectura]], està format per dos [[frontera|fronteres]]. Una mira al [[jardí]] del [[Túria]] i està coberta en una [[volta]] de [[vidre]] que transforma el [[vestíbul]] del Palau en un [[hivernàcul]] en [[taronger]]s. Les deu [[columna|columnes]] exteriors recreen un doble [[pentagrama]]. La part posterior, pero actual entrada al [[públic]], dona al [[passeig]] de l'[[Albereda]].
Gràcies a una [[ampliació]] posterior, hi ha una tercera part subterrànea, que conta en unes quantes sales d'[[ensaig]], [[vestuari]]s, sales de gravació, i un nou espai destinat també a exposicions.
Gràcies a una [[ampliació]] posterior, hi ha una tercera part subterrànea, que conta en unes quantes sales d'[[ensaig]], [[vestuari]]s, sales de gravació, i un nou espai destinat també a exposicions.
=== Els espais del Palau ===
==== Sala José Iturbi ====
La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] [[José Iturbi]], té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic.
==== Sala Joaquín Rodrigo ====
La Sala [[Joaquín Rodrigo]] té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.
==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ====
Un dels compositors valencians, [[Vicent Martin i Soler]], va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de menut format.
==== Sala d'Exposicions ====
La Sala d'Exposicions es troba situada en el mateix pla que la Sala Joaquín Rodrigo i les sales de conferències. En 340 m2, este espai multiús acull tant mostres d'artistes plàstics com a exposicions de contingut musical, complement, en molts casos, dels cicles simfònics i de cambra.
== Polítiques del Palau ==
== Polítiques del Palau ==
Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha sigut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.
Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.
== Referències==
* Badenes, Gonzalo (1 de junio de 1987). «La noche de aquel día. Ritmo nº 578, Junio 1987, pág 96». Ritmo. p. 96
* Carrillo, L. / Blanco, P.: Entrevista con Eduardo de Miguel. 14-07-06
* Carrillo, Luisa. (D.L. 2012). 25 años de música. Ayuntamiento de Valencia, Servicio de Publicaciones. ISBN 9788484843726. OCLC 828281089
* Doménech Part, José (28 de abril de 1987). «Domenech Part, J.: La noche más sonora. Levante, 28-4-1987». Levante-EMV
* Muelas, Pedro (8 de abril de 1984). «Muelas, Pedro: Cultura y Ayuntamiento firman el convenio del auditorio. Levante, 8-4-1984». Levante-EMV
* Peñafort, C. (27 de abril de 1987). «Peñafort, C.: Hoja del Lunes, 27-4-1987». La Hoja del Lunes
== Bibliografia ==
* [https://www.gva.es/pdf/EP68053_es.pdf Palau de la Música. [[Generalitat Valenciana]]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.palaudevalencia.com/home.php?lang=v Pàgina del Palau de la Música i Congressos de Valéncia].
* [http://www.palaudevalencia.com/home.php?lang=v Pàgina del Palau de la Música i Congressos de Valéncia]
*[http://teatres.gva.es/compania.php?laId=2549 Orquesta de Valéncia (Teatres de la Generalitat Valenciana)].
* [http://teatres.gva.es/compania.php?laId=2549 Orquesta de Valéncia (Teatres de la Generalitat Valenciana)]
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]