Edició de «Palmira»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència. | En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència. | ||
− | En | + | En el [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]]. |
Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En l'any [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]]. | Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En l'any [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]]. |