Canvis

|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]

|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]

|coor = 38°51′13′′N, 0°30′10′′O

|coor = 38°51′13′′N, 0°30′10′′O

|superfície = 8'10 km²

|superfície = 8 km²

|altitut = 313 m.

|altitut = 192 m.

|població = 562 hab. (2021)

|població = 566 hab. (2022)

|densitat = 71,11 hab./km²

|densitat =

|gentilici = palomarenc/a

|gentilici = palomarenc/a

|llengua = [[Valencià]]  

|llengua = [[Valencià]]  

|còdic_postal = 46891

|còdic_postal = 46891

|festes = 3º dumenge d'agost

|festes = 3º dumenge d'agost

|alcalde = Jordi Vila Vila ([[PSPV-PSOE]])

|alcalde = Jordi Vila Vila ([[Compromís]])

|web = [https://www.elpalomar.es Web oficial de l'ajuntament]

|web = [https://www.elpalomar.es Web oficial de l'ajuntament]

|notes =  }}

|notes =  }}

'''Palomar''' és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

'''Palomar''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Atzeneta d'Albaida]], [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Bèlgida]], [[Bufali]], [[Carrícola]], [[Montaverner]] i [[L'Olleria]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] de la [[provincia d'Alacant]].

[[Atzeneta d'Albaida]], [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Bèlgida]], [[Bufali]], [[Carrícola]], [[Montaverner]] i [[L'Olleria]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] de la [[provincia d'Alacant]].

==Història==

== Història ==

En el [[sigle XIII]], a partir de l'any [[1280]], en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors. Durant el [[sigle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[sigle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.

En el [[sigle XIII]], a partir de l'any [[1280]], en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors.  

==Administració==

 

== Administració ==

{{Alcaldes Espanya

{{Alcaldes Espanya

   | Alcalde_1 = Vicente Guerrero

   | Alcalde_1 = Vicente Guerrero

   | Partit_1 = n/d

   | Partit_1 = [[UC]]

   | Alcalde_2 = Vicente Guerrero

   | Alcalde_2 = Vicente Guerrero

   | Partit_2 = n/d

   | Partit_2 = [[AP]]

   | Alcalde_3 = Carlos Seguer

   | Alcalde_3 = Carlos Seguer

   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_8 = Jordi Vila Vila

   | Alcalde_8 = Jordi Vila Vila

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

}}

}}

== Demografia ==

== Demografia ==

La seua població és de 2.369 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]].

La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

{| align="center" {{tablabonita}}

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]] !! [[2018]]   

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]] !! [[2022]]   

|-

|-

|  align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 576 

|  align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

* Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.

* Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.

==Monuments==

== Monuments ==

[[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|160px|<center>Ermita del Rosari.</center>]]

[[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]]

*'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera vegada mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplemente com l'Ermita del Rosari ([[1594]]).

*'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]).

*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanari. És un obra original del [[sigle XVII]].

* '''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].

*'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.

* '''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.

*'''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].

* '''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].

   

   

*'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.

* '''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.

   

   

*'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].

* '''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].

   

   

*'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a projectar l'hora.

* '''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.

   

   

*'''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]].

* '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.

* '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.

*'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].

* '''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].

   

   

*'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].

* '''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Palomar_(Valencia)}}

{{listaref}}

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar]

 

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2

* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|El Palomar}}

{{commonscat|El Palomar}}

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}